Apunts

Eduard Miralles  |  Interarts

Eduard, mestre, amic: si de sobte avui tornessis a aquest món que vas deixar aquell set de febrer, em sembla que et costaria trobar bones raons per quedar-t'hi. Un panorama internacional intensament obscè, determinat per l'efecte devastador de l'economia financera. Una Europa que ha tirat la tovallola pel que al sosteniment de l'Estat del Benestar respecta. Una Espanya sense rumb, ni esma, ni projecte. Una Catalunya enfollida a l'encalç d'un sobiranisme inversemblant. Una Barcelona més parc temàtic que mai, incapaç de reinventar-se. I una ex-vila de Gràcia, la teva pàtria antiga, convertida en abaixador circumstancial per als ramats de turistes que transiten d'un Gaudí a un altre, i tiro perquè em toca.

​

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Gasto público y Beneficios fiscales de la administración central española
(miles € deflactados, base 2008)

La mayoría de operadores culturales siguen de cerca la evolución de las partidas de gastos de los presupuestos de cultura de las distintas administraciones públicas, pero ignoran el complejo mundo de los beneficios fiscales. Los principales impuestos –IRPF, IVA, Impuesto de sociedades (IS) y de la renta de no residentes (IRNR)– cuentan con diversas exenciones, deducciones o desgravaciones fiscales con el objetivo de favorecer aquellas actividades, bienes o servicios considerados beneficiosos para el conjunto de la sociedad.

Santos M. Mateos Rusillo | e-rph Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 13, diciembre 2013

Resumen  Los medios de comunicación son uno de los públicos más relevantes para los museos y equipamientos patrimoniales. Si los museos, fruto de un buen trabajo de relaciones públicas, son capaces de establecer y mantener una relación fluida con los medios de comunicación, éstos ofrecen canales comunicativos idóneos para contactar con el resto de sus públicos. Algo que les convierte de facto en aliados de los museos. Lamentablemente, pocas de las historias generadas por las instituciones museísticas llegan a convertirse en noticias. Para que así sea, para tener una buena relación que desemboque en publicity, es indispensable un buen conocimiento de las rutinas informativas de los medios, de la forma de trabajar de los periodistas y del concepto de noticia. Este artículo presenta las claves, estrategias y herramientas al alcance de los responsables de comunicación de los museos para establecer y fortalecer una relación provechosa con los medios de comunicación.

Claire Donovan  | Department for Culture, Media & Sport

This paper summarises attempts to develop a more holistic approach to measuring cultural value, embracing both economic and non-economic factors. Two workshops are summarised that were run with cultural sector stakeholders, a blog written by the author of the report, and desk research. It suggests the sector is more accepting of the need for economic measures than is commonly believed, but noneconomic ones are needed. The report recommends Department of Culture, Media and Sport (DCMS) set up an online resource providing a ‘stepby-step’ guide on what kinds of evidence to use in making a case for funding and in what context. Appendices provide links to resources on a range of possible approaches to measuring ‘value’.

El sector de la cultura i la creació de la Unió Europea patirà un dèficit de finançament bancària de 13.400 milions d’euros en els propers set anys. El motiu és perquè les entitats financeres sovint refusen les peticions de crèdits presentades per empreses culturals, sobretot d’aquelles petites i mitjanes. Aquest fet obstaculitza el progrés d’un sector vital per a l’economia europea, que té un creixement superior al creixement mitjà i que suposa un 4,4 per cent del PIB de la UE i un 4% de l’ocupació (8,5 milions de llocs de treball directes). Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza els problemes de finançament dels sectors culturals i creatius a Europa i que presenta les línies generals del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 1.460 milions d’euros durant els propers set anys (un 9% més que la quantia anual) el programa vol ser un instrument comunitari per impulsar els sectors culturals i creatius.

Joaquim Rius | Revista Española de Ciencia Política. Núm. 33, Noviembre 2013

Resumen Los teatros de ópera son organizaciones complejas por su misión de producir y exhibir espectáculos líricos de excelencia artística. Actualmente, la mayoría pertenecen al sector público y representan un instrumento central de la política cultural. Según las teorías de la nueva gestión pública, estos deberían poder ser gobernados como el resto de agencias públicas, no solo en el sentido económico, sino también en relación con su actividad, para poder establecer los resultados esperados a partir de los contratos programa. No obstante, estas teorías no siempre se corresponden con la práctica real. En este artículo se estudia el grado de cumplimiento de los contratos programa del Liceu y los condicionantes que dificultan avanzar en los objetivos de valor público.

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

INTERact ׀ EENC

Informe que proporciona una panoràmica del paper que hi juguen les industries culturals i creatives (ICC) en l’àmbit de la Cooperació Territorial Europea (CTE)  i aporta un recull d’experiències de suport a les ICC en el marc dels programes europeus. Hi podeu trobar informació sobre les principals tendències en matèria d’ICC a Europa i Fonds Estructurals Europeus, una anàlisi dels principals projectes d’ICC i de les activitats més freqüents en CTE, així com estadístiques i exemples dels projectes de cooperació més reeixits. 

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic. 

educ@diba #114

Un centenar de les 180 escoles de música municipals que hi ha a Catalunya es poden veure obligades a tancar si no els arriba la subvenció de 230 euros per alumne per part del Govern. Tal com va avançar l'ARA, fonts del departament d'Ensenyament van reconèixer el novembre passat que és difícil mantenir aquestes ajudes en els pressupostos del 2014 perquè les seves prioritats són les llars d'infants, els conservatoris i els estudis artístics. Per evitar tancaments i garantir la sostenibilitat dels centres, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), entitat on hi ha adherides 110 escoles, ha convocat una assemblea extraordinària el proper 23 de desembre en què ja han confirmat la seva presència més d'una trentena d'ajuntaments.

Manuel Delgado

Intervenció a les Jornades de Teatre i Municipi, Institut del Teatre de Terrassa, 3 de desembre de 2013, com a comentari a la conferència de Xavier Antich "El retorn social de la cultura".

Què és allò que anomenem cultura? Quan els antropòlegs parlem de cultura ­­–tot i que hi ha variades definicions-, solem referir-nos a la forma que adopten les relacions socials o al conjunt de tecnologies materials o ideacionals que els membres d’una societat utilitzen per relacionar-se entre si i amb la resta de l’univers. Ara bé, en la majoria d’oportunitats l’ús que es fa del terme apunta més aviat a un camp difús, però suposadament exempt, en què s’integren ­–de manera poc clarificada- tot un reguitzell de produccions per les quals es consensua una posta en valor especial. 

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe da continuidad al que, bajo el mismo título, publicó el Observatorio Vasco de la Cultura en el año 2012. A partir de una nueva recopilación con datos de la tercera edición de la Estadística de las Artes y las Industrias Culturales, con información referida al año 2011, el informe ofrece una mirada específica y con una voluntad interpretativa a diversas cuestiones de interés. Por primera vez se incorporan datos de evolución de forma generalizada, lo que ayuda a contextualizar y enriquecer la interpretación.

Us presentem el projecte Universe of Sound desenvolupat per la Philharmonia Orchestra en el Science Museum de Londres. Es tracta d’una iniciativa que permet als visitants del museu unir-se a l’orquestra en la interpretació de l’obra The Planets, composada per Holst. El visitant té l’oportunitat de participar en una experiència totalment immersiva i sentir-se un component més de l’orquestra. Durant l’estiu de 2012, més de 67.000 persones van tocar de manera virtual amb la Philharmonia Orchestra des del Science Museum de Londres. En el vídeo trobareu una explicació detallada del projecte. 

Ahir dimecres es va celebrar al Teatre Alegria de Terrassa  les "Jornades de Teatre i Municipi", organitzades per l'Institut del Teatre en col·laboració amb l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.

En  aquesta jornada es va presentar un informe sobre el moment actual dels espais teatrals municipals a Catalunya, elaborat per Eduard Miralles, i es va abordat els aspectes de programació i producció escènica, la gestió i el  finançament i finalment a funció social dels teatres.  Podeu descarregar-vos en pdf  les conferències  i les conclusions de les Jornades.

ICOM-España presenta a l’últim número de la seva revista digital el monogràfic “Museos, género y sexualidad” on s’hi analitza el paper de la dona i el de totes les altres variants de gènere, identitat i orientació sexual al llarg de la història, així com la seva representació als museus. La coordinadora del número, Liliane Cuesta Davignon, denuncia situacions de discriminació i persecució de les llibertats a països com Rússia on es persegueixen artistes i persones amb orientacions sexuals diferents. Davignon aposta perquè, des dels museus, s’actuï per difondre i posar en valor el paper de la dona en la història de l’art, la creació de les societats i també es recolzi als artistes i a les seves obres, independentment de la seva orientació sexual o del contingut que s’hi representi.

Bain & Company |  Forum d’Avignon

Informe que presenta els resultats d'una enquesta sobre tendències, comportaments i consums culturals realitzada per la consultora Bain & Company per al Forum d’Avignon a 6.000 consumidors de França, Regne Unit, Estats Units, Alemanya, Rússia, Brasil, Xina i Índia. L’estudi subratlla l’impacte de les noves plataformes globals per a la distribució de béns i serveis culturals en les actituds dels consumidors, l’accés a la cultura, i els nous models de promoció i prescripció. Els autors presten especial atenció a la prescripció que s’ha convertit en un factor clau en l’equilibri de poder entre distribuïdors i editors.

Shannon Litzenberger ׀ Metcalf Foundation

Aquest informe explora les competències clau que ha de desenvolupar qualsevol artista, patrocinador o empresa cultural a l’hora d’activar projectes artístics que aportin continguts innovadors, que connectin millor amb els públics i desenvolupin estratègies de mobilització de recursos més eficaces. L’informe també reflexiona sobre la relació entre el finançament de les arts i la pràctica artística al Canadà i planteja quins models de treball són més propicis per a la creació, la producció i la distribució artística; quines aliances poden treure millor partit dels recursos del sector, o com els artistes i les organitzacions poden crear més valor per a les comunitats i els públics.

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Us presentem aquest informe, molt interessant, on es planteja com ha d’abordar la cultura els canvis introduïts per les tecnologies digitals. L’informe, elaborat per la consultoria Kurt Salmon per al Forum d’Avignon recomana la implementació d’urgent d’una sèrie de mesures per part dels poders públics perquè les indústries culturals i creatives puguin continuar el seu desenvolupament econòmic i creatiu.

La Comissió Europea posa a disposició un recull de vídeos del més destacat del passat  European Culture Forum, que es va celebrar del 4 al 6 de novembre d’aquest 2013, a Brussel·les.

Organitzat cada dos anys, aquest acte reuneix prop de 1200 professionals europeus dels sectors artístics i de la cultura per tal de fixar-se sobre les pràctiques culturals i les perspectives a Europa.

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

El pont de Sant'Angelo, a Roma, Itàlia, va ser el lloc escollit pels membres italians de Culture Action Europe (CAE) per a realitzar una "flash mob" en defensa de la cultura el passat 15 d'octubre. Amb el títol "No matis la cultura", l'acció va consistir en "penjar" siluetes amb les imatges d'icones de la cultura europea, com Pina Bausch, Charlie Chaplin, Pier Paolo Pasolini o Picasso, i la d'un desconegut que representava als creadors del futur. "Matar la cultura impedeix la construcció d'un futur pacífic i sostenible": és un dels missatges claus que recull el (comunicat de premsa que els organitzadors de l'acte van posar a disposició dels mitjans

L’Observatorio de Políticas Culturales (OPC) de Xile presenta aquesta publicació on catorze investigadors, autoritats del sector i especialistes de Xile, França i Gran Bretanya responen a preguntes com: Què significa mesurar la cultura?, És possible avaluar l’impacte de projectes de creació artística?, Què sabem sobre el sector cultural?, Sota quins judicis de valor es defineixen els criteris de mediació? o Quins reptes presenta la creació d’indicadors culturals? El llibre aborda, entre altres qüestions, els problemes que susciten les enquestes de medició del consum cultural, el desenvolupament de les polítiques públiques o la participació de la ciutadania en la cultura. Els textos inclosos són producte del procés iniciat en el Seminari de Políticas Culturales que, sota el mateix títol que el llibre, va organitzar l’OPC el 2011 a Santiago de Xile.