Apunts

Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)

'L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic', que ha elaborat l'Agència del Patrimoni Cultural, és una radiografia exhaustiva del sector amb l’objectiu de determinar-ne la importancia econòmica, localitzar tots els agents públics i privats que hi intervenen  i  servir de base per a crear en el futur aliances público-privades en el sector i definir estratègies per adinamitzar el patrimoni a Catalunya (orientades a aconseguir un major nombre d’usuaris i incrementar els recursos obtinguts)

The British Theatre Consortium

Informe que presenta els resultats del projecte de recerca ‘Critical mass: theatre spectatorship and value attribution’ que analitza com els públics que assisteixen al teatre valoren la seves experiències teatrals. L’estudi es basa en les descripcions que els propis usuaris proporcionen de les seves experiències recollides a través d’enquestes i qüestionaris en línia i grups de treball, se’ls pregunta sobre les últimes representacions a les quals van assistir i també sobre experiències anteriors de fa un any o més. La investigació examina com els espectadors i espectadores processen la seva experiència cognitiva i afectiva i com situen les representacions en relació al seu context (localització, identitat i moment temporal), les seves vivències teatrals prèvies i les seves xarxes associatives.

Antonia Sáez Cala | Ciudades, Núm. 17, 2014, p. 141-158

Resumen: La evidencia empírica constata una relación clara entre el logro económico y la presencia de capital humano cualificado. Determinar el tamaño y la distribución de la clase creativa en las ciudades autonómicas españolas a principios del siglo XXI constituye el principal objetivo de este trabajo. Asimismo, es objeto de investigación la probable relación entre la presencia de clase creativa y la posible relevancia de factores como la tolerancia y la diversidad para atraer a los miembros de la clase creativa.

Los hallazgos manifiestan una distribución desequilibrada y compleja de la clase creativa en las capitales autonómicas.

Martí Peran | Revista de Estudios Globales y Arte Contemporáneo Vol 1, No 1 (2013)

Resumen: En el archivo Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho , aún sin proceder de una investigación exhaustiva, se da cuenta de más de medio centenar de proyectos e iniciativas ideadas como instrumentos alternativos a la institución artística convencional. La cantidad es elocuente por sí misma. Parece que el museo tradicional, en efecto, padece una suerte de creciente acecho desde un enorme panel de réplicas que, mediante las actuaciones que propician, estarían acelerando la refundación  de los roles y funciones tradicionales que ejercía la vieja institución en el interior de una esfera pública homogénea. Frente al estricto horizonte de articular un gusto y una sensibilidad específicas acorde a un modelo de subjetividad burguesa, los nuevos artefactos paramuseísticos despliegan un abanico de situaciones heterogéneas.

Kameliya Petrova | Theater Instituut Nederland 

The objective of the Toolkit for Marketing of Modern Dance is to provide independent  artists, modern dance companies and organisations significant help in focusing on the  strategies and techniques that can improve their impact and practices while also ensuring that they remain true to their artistic and public missions.  

Combining practical advice and theory, the Toolkit explores the changing behavior of performing arts audiences and offers solutions to adapt to these changes in the new era of  communication. 

The purpose of the Toolkit for Marketing of Modern Dance is not only to offer understanding on new strategies and theories that improve the effectiveness and efficiency of the marketing function, but also to help managers and marketers of performing arts to develop their own insights in the face of unstable cultural environment and changing customer values.

 el balcón de la espera

Cualquier intento de clasificación seria insatisfactoria, pero me parece interesante reflexionar sobre la relación que hay entre inversión, equipo, calidad y resultado.

1. De 0 a unos cientos de euros: Grupo de amigos de autogestión y autoproducción. Equipo pequeño y limitado en el que todos hacen de todo. La calidad del producto, evidentemente no es lo más importante. A muchos les gusta decir que es el comienzo del comienzo, para muchos otros es la oportunidad de pasar de ser consumidores a productores de su propio ocio. Se parte de la facilidad y accesibilidad a las nuevas tecnologías, todo el mundo puede grabar, montar y lo más importante distribuir a unas amplias redes sociales. Just do it!  Unido a  la mitología tipo; yo siempre quise ser artista, desde que cogí una cámara entre mis manos sabía…Spielgberg, Super 8, etc.

Cristina Azqueta | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals

Segons els últims resultats de les dues enquestes òmnibus de la Generalitat d’enguany, es detecten canvis generals en les prioritats dels catalans amb relació a l’oferta cultural i d’oci avui dia. Les pautes de consum de la població estan canviant per la situació econòmica actual i per altres factors com la irrupció de la tecnologia digital que afecta les indústries culturals.

En aquest sentit, les preguntes dels darrers sondejos fan referència a l’actitud del consumidor cultural en el context actual en el qual la capacitat adquisitiva de moltes famílies ha disminuït en gran mesura. Per exemple, els resultats indiquen que gairebé el 60 % de la població cerca descomptes i ofertes especials a l’hora d’anar al teatre, al cinema i als concerts. Així també, les propostes de baix cost econòmic són les que presenten avui les xifres més elevades de participació.

| el balcón de la espera

Intentaré realizar varios análisis sobre las actuales formas de hacer cine, no todas claro está, sino la que se sitúan en el deseo de hacer un tipo de cine posible, diferencial, nuevo o en los márgenes de la convención de la llamada “industria” (precaria)

Hace tiempo que pienso que el mundo del cortometraje necesita una reflexión profunda para poder situarlo en algún lugar dentro de, por llamarlo de alguna manera, mundo del cine.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Arriba una nova conversa amb una gran professional de la Cultura de Balears. Les entrevistes que realitzem a Art-Xipèlag ens serveixen per conèixer diferents professionals però també per aprendre i gaudir de la tasca que duen a terme. 

Francesco D. Sandulli | Cultura en Red 2014

Informe sobre les noves ofertes legals que ofereix el sector de les indústries culturals de continguts digitals a Espanya. Segons l’estudi, en els últims cinc anys la indústria de continguts digitals a Espanya ha crescut un 50% mentre que la de continguts físics ha disminuït un 20%, tot i que encara representa la major part de les vendes totals del mercat. En termes d’ingressos totals, la indústria del llibre és la que obté els millors resultats en l’àmbit digital, amb 74 milions d’euros de vendes en 2012, malgrat que aquesta quantitat representa només un 4% de la seva quota de mercat. La indústria de la música, en canvi, ha tingut més èxit en la transició al món digital on les vendes en 2013 van representar un 40% del total d’ingressos de la indústria de la música. Pel que fa al vídeo i als videojocs, el sector va guanyar 141 i 26 milions d’euros respectivament en 2012 i representen un 5% i un 6% del total de les seves vendes.

La Comissió Europea ha publicat la convocatòria europea dirigida a finançar projectes de cooperació de suport a productes turístics transnacionals basats en el patrimoni industrial i cultural europeu.
La present convocatòria no presenta gran diferències respecte de l'any passat tret que agrupa dos àmbits (turisme industrial i cultural i turisme accessible) amb dues prioritats temàtiques.

La prioritat temàtica de turisme industrial i cultural té com a objectiu complementar les polítiques regionals i nacionals mitjançant la cooperació transnacional i les iniciatives conjuntes que tinguin com a finalitat el disseny de productes innovadors transnacionals en els àmbits del turisme cultural i industrial. Els projectes han de contribuir a diferenciar l'oferta turística europea capitalitzant i donant valor afegit al patrimoni cultural comú i donar suport a la recuperació econòmica i a la creació de llocs de treball en regions industrials en declivi, mitjançant projectes de cooperació transnacional i interregional en el camp del turisme.

La Comissió Europea ha publicat una convocatòria de projectes de cooperació europea per donar suport a la capacitat dels sectors cultural i creatiu europeu a nivell transnacional  i internacional i promoure la circulació d'obres i la mobilitat dels agents.

La convocatòria s'emmarca en el subprograma Cultura dins del programa Europa Creativa.

Les prioritats pel que fa al reforç de la capacitat dels sectors cultural i creatiu són les següents:

• impulsar les accions que dotin als agents culturals i creatius d'habilitats per reforçar el sector;
• fomentar les accions que permetin als agents cooperar a nivell internacional;
• reforçar els vincles entre les organitzacions culturals i creatives europees i les xarxes internacionals per facilitar l'accés a oportunitats professionals.

Serge Chaumier, François Mairesse | Armand Colin

Llibre que analitza en profunditat el concepte de mediació cultural. Els autors fan referència a la definició, orígens i traducció del terme; a les lògiques que acompanyen als processos de mediació; a les figures que exerceixen funcions de mediació (artistes, gestors, programadors, comissaris,...) i a les seves funcions (iniciació, negociació, educació, animació, informació,...) Expliquen també l’estat actual de la mediació cultural com a disciplina i sector professional diferenciat i parlen dels coneixements i habilitats que ha de tenir o desenvolupar un mediador cultural (coneixement dels públics, tècniques de gestió i màrqueting, habilitats de comunicació, competències en multimèdia i noves tecnologies,...) Finalment, presenten les metodologies per a l’elaboració de projectes de mediació.

Una de les coses que més ens agrada a Art-Xipèlag , Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és establir xarxes virtuals i físiques amb els protagonistes de la cultura illenca. Volem aportar el nostre granet de sorra perquè a poc a poc es conegui la bona feina que s'està fent per part dels professionals.

Joaquim Rius Ulldemolins | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

Resumen: El desarrollo del análisis de la política cultural por parte de las ciencias sociales ha producido una teorización sobre los modelos de política cultural por parte de la sociología y la ciencia política. En estos análisis se plantea la influencia del modelo nacional de política cultural sobre las formas de gobernanza y gestión de los equipamientos culturales. No obstante, en este artículo defenderemos que actualmente es el modelo local de política cultural el que influye en el modelo de institución cultural. Ello se explica por la creciente importancia de la cultura en las estrategias de desarrollo local. Para demostrarlo analizaremos el caso del Modelo Barcelona de desarrollo local y política cultural, que destaca por el nivel de liderazgo del gobierno local, la gobernanza multinivel, el uso de la cultura en los procesos de planificación urbana y una tendencia a la concertación público-privado en la gestión pública. Un Modelo Barcelona que determinará la génesis y desarrollo de sus equipamientos culturales, generando un modelo singular y relativamente exitoso.

ArtXipèlag vol ser una plataforma per a, entre d'altres coses, crear xarxes entre els diferents agents culturals de Balears. El coneixement del teixit cultural de les Illes és bàsic per poder establir sinergies i aconseguir un major desenvolupament del sector.

Una de les nostres actuacions per donar a conèixer la realitat cultural de les Illes, és tenir una conversa amb algun professional de la cultura i després publicar-la al web.

John D. Carnwath, Alan S. Brown ׀ Arts Council England, WolfBrown

Informe que revisa la bibliografia existent sobre el valor i els impactes de les experiències i pràctiques artístiques culturals. L’estudi es centra en la recerca acadèmica i en documents polítics i estratègics publicats al llarg dels darrers vint anys. Proporciona una panoràmica dels coneixements, marcs teòrics i aproximacions metodològiques emprats per investigar com les experiències artístiques influeixen en les persones. També s’hi fa referència al valor i a la qualitat des de la perspectiva de les organitzacions i es pregunta com són les organitzacions que aconsegueixen que la gent tingui experiències impactants i com pot avaluar la qualitat de les organitzacions culturals.

Garry Crawford, Victoria Gosling, Gaynor Bagnall,  Ben Light | Information, Communication & Society, Vol. 17, No. 9, (2014) p. 1072–1085

Article que reflexiona sobre els potencial i les limitacions dels mitjans digitals i les xarxes socials per incrementar el nombre i compromís dels espectadors de música clàssica. Es presenta el cas concret d’una aplicació per a telèfons mòbils desenvolupada per la UK Symphony Orchestra amb l’objectiu d’augmentar la venda d’entrades, fidelitzar l’audiència i atreure a nous segments de públics. Els autors assenyalen que encara existeix relativament poca investigació acadèmica sobre les audiències de música clàssica i encara menys sobre la influència de les noves tecnologies en el comportament d’aquestes audiències. També s’hi fa referència a comportaments contradictoris dels espectadors a les xarxes i a algunes particularitats dels espectadors de música clàssica. Els autors reconeixen la utilitat d’aquestes eines des d’un punt de vista del màrqueting, la rendibilitat, l’eficàcia i l’eficiència de les operacions, la millora de l’experiència de l’audiència, el nombre d’espectadors i el seu compromís.

Open Method of Coordination (OMC) ׀ European Agenda for Culture

Informe que presenta bones pràctiques en matèria de col·laboracions en el sector de la cultura i fa incidència en el seu impacte positiu. Elaborat pel Grup de Treball per a la promoció dels partenariats creatius, s’hi fan suggeriments concrets sobre com gestionar-los i recomana als polítics de totes les escales administratives donar-los suport com a instruments estratègics per a la innovació en els àmbits social i econòmic.

El documental 'Five days to dance' de la productora valenciana SUICAfilms en coproducció amb la basca REC Grabaketa Estudi, va clausurar el Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona. El film és un treball dels directors Pepe Andreu i Rafa Molés.

'Five days to dance' relata com una parella de ballarins apareix un matí a un institut. Anuncien a un grup d’adolescents que tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar. Poc temps però un gran repte: moure les persones quan el món ens paralitza. Wilfried Van Poppel i Amaya Lubeigt són els coreògrafs. Ell holandès, ella basca. La dansa és el llenguatge comú. No importa el lloc. Cinc dies, una classe d'adolescents, un microcosmos en el qual succeeix un petit big-bang.

Si el veieu programat. No us el perdeu!

Five days to dance / teaser en español from SUICAfilms on Vimeo.

 Arts Victoria | The Australia Council for the Arts

'Audience Research Made Easy - A guide for small to medium performing arts organisations', is a practical guide demonstrating how performing Arts organisations can carry out cost-effective audience research.

The guide was written to provide arts organisations with guidance and advice on how to conduct effective audience research and better understand their audiences. From informal observation to focus groups and questionnaires, it explores ways to manage this essential marketing activity. The guide covers how to plan an audience research campaign from inception through to analysis and implementation.

‘Culture Segments’ és una metodologia de recerca en l`àmbit del màrqueting desenvolupada per la consultora Morris Hargreaves McIntyre (MHM) en 2010 per donar suport a les institucions culturals i artístiques.

Aquest sistema permet a les organitzacions analitzar alguns dels factors que atreuen als visitants a les seves activitats culturals i artístiques. Aquests factors fan referència al valor o al grau d’entreteniment que atorguen els visitants a una atracció cultural concreta i determinen quan aquesta visita es pot considerar intrínseca i en concordança amb el seu estil de vida o bé és tracta d’un fet especial o es contempla com una activitat educativa que cal realitzar de tant en tant.