Apunts

Work group: Arxiu

La biblioteca angular

Aquest llibre és un recull d’alguns articles d’opinió publicats al Bauen_blog (un blog de referència a la xarxa, dedicat a les biblioteques i l’arquitectura) per Daniel Gil Solés, bibliotecari i documentalista, sobre els reptes futurs de les biblioteques i dels seus edificis.

Per tal resumir-vos el contingut d’aquest llibre, el millor és recórrer a les paraules de Ferran Moreno, prologuista de l’obra, que tan bé sintetitza el conjunt d’idees i pensaments que ens exposa el text:

«La biblioteca angular» és, precisament, una reflexió sobre els espais de les biblioteques i el seu futur, estructurada en tres apartats. Al primer, «La biblioteca ciutadana», ens és presentada l’evolució dels edificis i els espais de les biblioteques fins a esdevenir l’anomenada biblioteca ubiqua, una biblioteca omnipresent i adaptable a les noves realitats; una biblioteca que ha estat un instrument d’enginyeria social i que ha evolucionat cap a la virtualitat, amb tots els canvis que això provoca.

Un estudio concluye que el uso de la lengua de signos...

Además de estimular el hábito lector, favorece el aprendizaje y les otorga mayores habilidades para facilitar su inclusión educativa y social

Un estudio realizado por la Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, con la colaboración de la Universidad Autónoma de Madrid y la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, y con el apoyo del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ha demostrado, por primera vez, que la lengua de signos tiene un impacto favorable en el hábito lector en la educación de jóvenes sordos.

La gouvernance de la culture scientifique, technique et...

Rapport d'information n° 412 de Mme Marie-Christine Blandin et M. Jacques-Bernard Magner, fait au nom de la commission de la culture, de l'éducation et de la communication du Sénat (27 février 2013). Le présent rapport d'information entend alimenter la réflexion sur l'évolution de la gouvernance de la culture scientifique vers un équilibre optimal entre un pilotage national cohérent et efficient et le respect de l'identité et du fonctionnement propres des différents acteurs de terrain.

 Publication du Sénat, commission de la culture, de l'éducation et de la communication, 18 mars 2013

Are Central Cities More Creative? Exploring the Locational...

15 març 2013 | Per Yaxi Deng

Recently, a major focus in urban economic development has been attracting creative industries and creative workers to cities as engines to drive economic growth. Since the second half of twentieth century, however, American metropolitan areas have seen accelerated trends of employment decentralization. As metropolitan workforces continue to suburbanize, should urban policy makers worry about retaining creative industries? How do location patterns and growth trends in creative industries compare to other industries?

In a paper titled “Are Central Cities More Creative? The Intrametropolitan Geography of Creative Industries,” researchers Ric Kolenda and Cathy Yang Liu explored the intra-metropolitan (center cities vs. suburbs) distribution of creative industries and the resulting economic effects.

Tretze entitats catalanes participen en projectes del...

El passat 28 de febrer es va publicar el llistat de projectes aprovats del Programa Cultura (capítol 1.2.1 ) per a projectes de cooperació cultural, amb la participació de 13 entitats catalanes, de les quals 2 són líders i 11 són sòcies.

Aquest capítol del Programa Cultura va dirigit a cofinançar projectes de cooperació cultural entre diferents operadors europeus, amb una durada màxima de 2 anys, prestant especial atenció a la creativitat i a la innovació.

Les dues entitats catalanes seleccionades com a líders del projecte són el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb el projecte "EUROPE CITY", i la Fundació Blanquerna amb el projecte "Religion in the Shaping of European Cultural Identity".

Urban crisis : culture and the sustainability of cities

«Urban crisis : culture and the sustainability of cities» és un influent llibre sobre la importància central de la cultura en els processos d’urbanització i desenvolupament sostenible de les ciutats. Els autors -investigadors dels àmbits de la planificació urbana i el desenvolupament econòmic regional- analitzen el tema des de la perspectiva marcada per l’agenda global de desenvolupament sostenible articulada per les Nacions Unides i n’adopten una visió complexa de la ciutat sostenible que va més enllà del punt de vista econòmic i mediambiental que ha marcat tradicionalment el discurs i també la pràctica del desenvolupament sostenible.

Beyond price : value in culture, economics, and the arts

Els professors d’economia Michael Huttera la Universität Witten-Herdecke (Witten, Alemanya) i David Throsby a la Macquarie University (Sydney, Austràlia) editen aquest recull de setze articles d’investigadors de diferents disciplines sobre el valor de la cultura i les arts. Des d’economistes a historiadors de l’art, passant per la filosofia de l’estètica o l’antropologia, el llibre que es presenta és una bona mostra de les diferents teories del valor entorn a les manifestacions artístiques i culturals, que es produeixen de la tensió existent entre les teories del valor d’arrel econòmica i les teories del valor d’arrel humanística associades a l’art i la cultura.

Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en...

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

Festivals and the cultural public sphere...

Aquest llibre és una obra col·lectiva  publicada en el marc del projecte Euro-Festival, coordinat per diversos centres de recerca europeus, que analitza el paper dels festivals artístics com a espais de debat cultural i polític i d’intercanvi transnacional. 'Festivals and the cultural public sphere'  editat per Liana GiorgiMonica Sassatelli i Gerard Delanty,  inclou onze estudis – amb aproximacions teòriques i casos pràctics – on es valora la dimensió cultural i política dels festivals que han proliferat durant la última dècada.

Modelos de externalización y cogestión de los equipamientos...

 Observatorio Vasco de la Cultura

En los últimos años se han dado muchos cambios en el entorno que muestran la necesidad de replantearse la manera de funcionar y organizar la gestión cultural pública. El nuevo contexto necesita de nuevas estructuras de organización y apoyo públicas en la medida en que los sistemas tradicionales encuentran dificultades para responder a las necesidades actuales, muy marcadas por la crisis económica, la búsqueda de eficiencia y la priorización en las políticas y programas públicos. Nuevos retos que demandan nuevos instrumentos o la adaptación de los actuales.

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la...

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.

La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió.

El micromecenatge: almoina o revolució?

El debat al voltant del mecenatge continua. No hi ha dubte que un dels eixos principals del debat cultural se centra avui en l'accés als continguts i també en les formes de finançament. Doncs bé, paga la pena comentar l'article "¿Financiación alternativa o limosna moderna?", signat per Eduardo Guillot al diari Levante, en què es paerla de crowdfunding.

Work group: Membres residents a Catalunya

Quan governar per excepció esdevé política cultural


  
 Relats de drets, pràctiques d’excepció


Si la cultura és un dret, també ho hauria de ser l’accés als recursos que la sostenen. L’informe de la Sindicatura sobre les subvencions directes del 2023 mostra fins a quin punt l’excepció s’ha convertit en pràctica habitual, amb efectes estructurals sobre la transparència, la renovació del sistema i la capacitat de garantir drets culturals en condicions d’equitat.
  

Oberta la convocatòria del Premi Lluís Carulla 2026 per a...

La Fundació Carulla obre una nova convocatòria del Premi Lluís Carulla, un programa d’emprenedoria cultural biennal que busca detectar, impulsar i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana. El termini per presentar candidatures finalitza el 13 de gener de 2026.

Un premi que impulsa la transformació social

1

La cultura no és un luxe: és infraestructura democràtica

Per què necessitem polítiques culturals valentes i transversals?

Yolanda Colás Álvarez — Sociòloga (especialista el cultura, educació i TIC) i Gestora Cultural.

.

La cultura acostuma a aparèixer en el debat públic com un extra: un espai d’oci, d’entreteniment o de consum. Una “capa final” que es pot retallar quan hi ha dificultats pressupostàries. Però, quan mirem la cultura des d’una perspectiva social i no merament d'entreteniment o consum, apareix una veritat incòmoda: sense cultura no hi ha cohesió, no hi ha expressió crítica, no hi ha comunitat, no hi ha empoderament ni creixement.

Defensar les polítiques culturals vol dir defensar un dret ciutadà i un espai de transformació social.

Granollers obre una consulta preliminar per repensar la...

L’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa un procés obert per a consolidar i repensar el model de gestió de la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat. Aquesta iniciativa es concreta en una consulta preliminar de mercat adreçada a empreses i professionals amb experiència en drets culturals, acció comunitària i gestió d’equipaments culturals, amb l’objectiu de construir uns equipaments més arrelats al territori, oberts a la diversitat i potenciadors de la comunitat.

1

El tren de la felicitat fa parada al Cafè Nou


  
Quinze anys de teatre comunitari i humor compartit des de Serveis Socials de Mataró, amb el Grup de Teatre Magín pujant de nou a l'escenari.
  
  

Fa quinze anys que, des de Serveis Socials de Mataró, pugem cada dijous a un tren una mica especial. No és un tren que porti pressa ni té horaris marcats. És el tren del teatre, de la creativitat, de les segones oportunitats i de la rialla compartida. En diem Grup de Teatre Magín, i neix d’un taller que va començar el 2011 amb la idea d’obrir un espai d’oci i expressió per a persones que vivien situacions d’aïllament o fragilitat social.

La Declaració de Barcelona pels drets culturals: un...


  
El text definitiu, que s'ha presentat avui, 30 de setembre de 2025, consolida la cultura com a dret fonamental i inspira les polítiques públiques locals i globals.
  
  


  
  

La Declaració de Barcelona pels drets culturals, presentada avui, 30 de setembre de 2025, culmina un procés de debat i construcció compartida iniciat arran de la trobada internacional Culturopolis, impulsada per la Diputació de Barcelona i desenvolupada pel Grup Cultiu a través del codi font. Després de mesos de treball i contrast, el resultat és un text definitiu que vol situar els drets culturals al centre de les polítiques públiques i que es presenta com un marc de referència per a institucions, comunitats i agents culturals.

Traçar un camí per albirar el futur. El Pla d’Acció...



El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

Convocatòria de la 4a edició del Projecte Arrelament...


  
  

La Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), vinculada a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), ha obert la quarta edició del projecte Arrelament, adreçat a municipis i agrupacions de municipis rurals, segons l’Estatut de Municipis Rurals aprovat el 16 de juliol de 2025, amb la voluntat de donar suport a iniciatives de bon govern que afavoreixin l’arrelament de la població al territori i contribueixin al desenvolupament d’aquestes zones.
  

La cultura rural rep un impuls: oberta la convocatòria...


  
  

El Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), ha aprovat la nova línia de subvencions CLT544, adreçada a donar suport a projectes i activitats culturals en municipis de fins a 5.000 habitants.
  

El termini de presentació de sol·licituds serà del 5 al 23 de setembre de 2025 a les 14.00 h i la tramitació es farà exclusivament en línia amb certificat digital.

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia...

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

 

Nou exconsellers de Cultura demanen que les pintures de...


Nou exconsellers i exconselleres de Cultura de la Generalitat han fet públic un manifest on defensen que les pintures murals de la sala capitular de Sixena, actualment al MNAC, no haurien de ser traslladades. Argumenten que són obres extremadament fràgils i que un moviment físic comportaria riscos irreparables. També posen en valor la tasca del MNAC com a garant de la conservació i la difusió del patrimoni, en un context museogràfic adequat i reconegut internacionalment.
  
  

1

La despesa cultural local es manté alta... però es modera


Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Quan els museus es van digitalitzar per força (i el que va...


Aquest 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, posem el focus en el vincle entre educació, digitalització i sostenibilitat cultural. Què vam aprendre durant la pandèmia? I què n’ha quedat?
  

Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF...

Confluències 2025: Museus contra la desinformació


 
Les fake news també interpel·len els museus. En un moment en què la desinformació erosiona la confiança pública, els equipaments patrimonials tenen l’oportunitat —i la responsabilitat— de reforçar el seu paper com a espais de veracitat. La jornada Confluències 2025 posa el focus en aquest repte.
 
  

Vivim en un entorn on la veritat lluita per fer-se un lloc. La desinformació, alimentada per les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els interessos polítics i econòmics, s’ha convertit en un dels principals riscos per a la salut democràtica de les societats.

El Pla d’Acció Cultural d’Alella, aprovat al ple municipal...


Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

Art contemporani i salut mental en l'àmbit local,...


 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.

Quan la cultura és un dret, no només una competència


 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Gabriel Ventura i Leonardo V. Granados són els nous...


 
El festival inaugura una nova etapa l'any en el seu vintè aniversari
 

Gabriel Ventura i Leonardo V. Granados agafen el relleu d’Eduard Escoffet en la direcció del festival Poesia i +, que enguany celebra el seu vintè aniversari.

La nova etapa coincideix amb dues dècades de trajectòria d’aquest cicle maresmenc, que se celebrarà del 3 al 13 de juliol de 2025 en diversos municipis del Maresme. Caldes d’Estrac en continuarà sent la seu principal, i s’hi afegiran escenaris a Teià, Arenys de Mar, Mataró, Dosrius i Alella.

Veus al centre del cicló. Cultura, edició i responsabilitat...

   
Cultura, edició i responsabilitat en temps d’acceleració. Un #Compartim especial Sant Jordi   
 

Sant Jordi és, cada any, una celebració intensa: els carrers plens, les parades, les roses, les firmes i l’alegria compartida de la lectura. Una festa que exalta la cultura i la llengua. Però també pot —i potser hauria— de ser una oportunitat per mirar més enllà de l’aparador i preguntar-nos com està realment el sector que la fa possible.

Aquest any, just abans del 23 d’abril, han coincidit quatre veus clares i lúcides que ens hi ajuden. Tres entrevistes i un reportatge que, des de dins del sector, ens interpel·len amb honestedat i mirada llarga.

Un pas endavant per a la cultura: proposta d’un pacte...


 
Set personalitats del món cultural reclamen acords nacionals per protegir la llengua i la cultura catalanes
   
 
Aquest dilluns, un grup de referents de la cultura catalana han fet públic un manifest en què insten el Govern i els ajuntaments a impulsar “acords nacionals” per garantir la protecció i la promoció de la llengua i la cultura catalanes.

Sota el títol Per uns acords nacionals al servei de la cultura, la declaració es va presentar a l’Ateneu Barcelonès i apel·la a preservar la cultura de les “contingències polítiques”.

L’informe sobre l’activitat escènica escolar a Catalunya...


L’informe posa de manifest que l’activitat per a escolars és rellevant però secundària dins el sector de les arts escèniques. També que hi ha companyies molt consolidades amb més de trenta anys de trajectòria
  

En el marc de la 36a edició de Mostra d’Igualada, la presidenta del CoNCA en funcions i vicepresidenta, Margarida Troguet, juntament amb Joan Alfred Mengual, president de la l’Associació professional de Teatre per  a Tots els Públics (TTP), i Edgar Garcia, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), van presentar  l’informe "L’activitat escènica per a escolars a Catalunya"

Joan Francesc Marco, nou president del Consell...


 
Joan Francesc Marco ha estat nomenat nou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya, en substitució de Neus Aranda, qui va assumir el càrrec el 2015.
 
 

Joan Francesc Marco Conchillo (L’Hospitalet de Llobregat, 1951) és gestor cultural. Al llarg de la seva carrera, Marco ha dedicat la seva experiència, coneixements i habilitats a la gestió cultural en l’àmbit públic, tot desenvolupant diversos rols en l’administració local, autonòmica i estatal.

Albert Tulleuda, designat nou director del Museu Nacional de...


   

El nou director del MNACTEC va dirigir el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i la Fundació Cardona Històrica. Fins ara, Tulleuda ocupava el càrrec de gerent de la Fundació de Turisme i Fires de Manresa i coordinador de la Manresana d’Actius Turístics, Museus i Fires.


La Generalitat aprova l'informe preliminar del projecte...


L'objectiu és fomentar el finançament privat de les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a la ciutadania. El text preveu establir incentius fiscals com ara deduccions o bonificacions a la quota, reduccions de la base imposable o tipus de gravàmens reduïts
 

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei per al foment del mecenatge, una norma que té com a objectiu potenciar la col·laboració publicoprivada de les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a la ciutadania.

Recomanacions mínimes exigibles per al disseny de futures...


En el context actual, on la resposta ràpida i eficaç a les urgències socials i culturals és més important que mai, és fonamental reflexionar sobre com dissenyar línies de subvencions que s'adaptin a aquestes necessitats immediates. Aquest informe presenta recomanacions clau per a futures polítiques públiques en aquest àmbit.
 

Suport del Parlament a la candidatura del pessebrisme a la...


La Comissió de Cultura ha aprovat una declaració de suport perquè el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 
 

El secretari de la mesa de la Comissió de Cultura, Ernesto Carrión, ha llegit a l'inici de la sessió de la comissió d'aquest dilluns, 17 de març de 2025, una declaració del Parlament de suport a la candidatura del pessebrisme a ser inscrit en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Subvencions per a activitats complementàries a la...


 

Resolució CLT/866/2025, de 6 de març, publicada al DOGC número 9372, de 17 de març de 2025
 

El Departament de Cultura ha publicat al DOGC la convocatòria 2025 de les subvencions per a activitats complementàries a la programació professional estable de determinats equipaments escènics i musicals (CLT058), amb una dotació pressupostària màxima de 400.000,00 euros.

Les indústries culturals i creatives: una oportunitat per a...


Un estudi recent analitza l'impacte de les indústries culturals i creatives (ICC) en l'ocupació a Catalunya, destacant el seu paper clau a les zones rurals i l'efecte més diversos a les ciutats. Aquest article explora com els municipis poden adaptar les seves estratègies per aprofitar el potencial d'aquest sector.
 

1

Subvencions per a activitats culturals relacionades amb la...


   

Resolució CLT/773/2025, de 5 de març, publicada al DOGC número 9368, d’11 de març de 2025
 

L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ha publicat la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme per a l’any 2025 

Són ajuts per contribuir al finançament d’activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana i aranesa, i amb l’associacionisme cultural, organitzades per ajuntaments, ens que en depenen o per fundacions, associacions i altres entitats privades sense ànim de lucre

Subvencions de fires, cicles i festivals artístics...


L'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona convoca les ajudes destinades a finançar cicles i festivals artístics organitzats per entitats privades no lucratives del sector cultural

Subvencions per a la implementació de programes estratègics...


 

Resolució CLT/581/2025, de 20 de febrer, publicada al DOGC número 9360, de 27 de febrer de 2025
 

 

El Departament de Cultura convoca les subvencions per a la implementació de programes estratègics i de projectes específics dels museus per a l'any 2025 (CLT068). 

La quantia de la subvenció és d'un mínim de 2.500,00 euros i d'un màxim de 30.000,00 euros, i en cap cas pot ser superior al 90% del cost total de l'activitat subvencionada. El pressupost total no pot ser superior a 40.000,00 euros. El termini de presentació de sol·licituds: de l'11 al 26 de març.
   

Dones i cultura: reptes i avenços cap a la igualtat


El paper de les dones en el sector cultural continua evolucionant, però encara presenta desigualtats significatives en diversos àmbits. Aquest informe analitza les dades més recents sobre ocupació, formació, creació artística i participació en la cultura a Catalunya, destacant les fites assolides i els reptes pendents per garantir una veritable igualtat.

       

A través de l’informe “Les dones i la cultura”, explorem la presència de les dones en institucions culturals, empreses, festivals i espais de creació, així com les polítiques i iniciatives que fomenten la paritat.

Bet Orfila, nova gerent del Teatre Lliure


Amb una llarga trajectòria en el sector de les arts escèniques amb la Perla 29, relleva en el càrrec Valeri Viladrich

Després d’un procés públic de selecció, Bet Orfila Puche, amb una llarga trajectòria dins del sector de les arts escèniques com a gerent de La Perla 29 i presidenta de l’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca) entre el 2016 i 2019, s’incorporarà a la plaça de gerència del Teatre Lliure, vacant a partir del 31 de maig. 
  

Transformem la gestió cultural amb innovació social:...

 
 

El sector cultural i museístic es troba en un moment clau de transformació. La innovació social s’està consolidant com una eina essencial per repensar els espais culturals, connectar amb les comunitats i activar ecosistemes d’innovació. Però… com podem integrar-la de manera efectiva en la nostra gestió i projectes?

 +INFO > https://lnkd.in/da8Kw-Cq


 
 

Obert el concurs per dirigir el Mercat de les Flors


El Consorci Mercat de les Flors ha publicat les bases del procés de selecció per assignar la plaça del/la Director/a 
 

El consorci Mercat de les Flors, constituït per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, ha publicat les bases del procés de selecció per assignar la nova direcció, després que finalitzi la d’Àngels Margarit, que en va ser nomenada directora el desembre del 2016.

Aquest 2025 el CoNCA posa l’accent en les condicions de...


Al llarg de l’any es duran a terme diferents accions per analitzar la situació actual de les condicions de treball i les relacions laborals a l’àmbit cultural. Alguns dels temes a tractar són la manca de formalització de contractes per escrit i l’extrema intermitència amb llargs períodes d’inactivitat.
 

Ahir al matí han tingut lloc les dues primeres reunions d’escolta activa al sector cultural. En el període d’un mes, el Plenari del CoNCA s’haurà reunit amb les associacions articuladores d’artistes, tècnics i creadors, però també d’empresaris, productors, distribuïdors i exhibidors, dels diferents àmbits de la cultura i de les arts.

Convocatòria de subvencions de cultura popular i tradicional...


L'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona convoca el ajuts per a activitats de cultura popular i tradicional a realitzar dins de la demarcació durant l'any 2025, organitzades per entitats culturals i federacions culturals sense finalitat de lucre. 
 

Les subvencions concedides s’hauran de destinar a finançar projectes executats entre l’1 de gener de 2025 i el 31 de desembre de 2025 i seran compatibles amb qualsevol altra concedida per altres administracions o ens públics o privats i també per d’altres àrees de la Diputació de Barcelona per a la mateixa activitat.