Novetats

La segona quinzena de setembre ens deixa una agenda plena de moviments que connecten cultura, territori i comunitat. Des de plans locals de lectura fins a festivals que reimaginen espais industrials o naturals, passant per iniciatives que posen al centre la llengua, la identitat i el patrimoni, els municipis esdevenen laboratoris on la cultura es projecta com a motor de cohesió i transformació social.

Setembre arrenca amb intensitat cultural als municipis: festes majors que combinen tradició i debat sobre recursos, espais patrimonials que es recuperen per a nous usos comunitaris, festivals que reforcen la proximitat i propostes que connecten la creació amb circuits internacionals. El #Som311 d’aquesta primera quinzena recull projectes que mostren com ajuntaments i entitats fan de la cultura una eina per enfortir la vida col·lectiva i projectar el territori.

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Culturopolis tornarà a omplir Barcelona de debats, tallers i propostes artístiques que posen la cultura al centre dels drets humans. Un espai per escoltar, participar i sortir-ne amb noves preguntes i idees per transformar el nostre entorn

Culturopolis 2025: quan la cultura es juga els drets
  

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Barcelona tornarà a ser punt de trobada per a qui pensa, viu i defensa la cultura com un dret. El CCCB i el Pati Manning acolliran la segona edició de Culturopolis

  
Amb l’arribada del juliol, el #compartim i el #som311 tanquen la carpeta i baixen la persiana fins al setembre. No és que marxem gaire lluny (ens coneixem...), però ens agafem unes setmanes per fer allò tan important com poc mesurable: descansar, desconnectar, llegir amb calma —i si pot ser, a l’ombra.

Aquest estiu no hi haurà reculls setmanals ni quinzenals, però si durant les properes setmanes passa alguna cosa culturalment remarcable (una idea genial en una terrassa, una revolució a la fresca, o un informe que es publiqui entre gelats i canícules), la tindrem ben localitzada.

  
 De la lectura al circ, de la pedra a la paraula: una cultura viva que s’arrela al territori.
  
  

Primera quinzena de juny i el territori batega amb iniciatives que connecten patrimoni, creació contemporània i drets culturals. El paisatge cultural municipal ens deixa titulars diversos: des de la rehabilitació d’equipaments singulars fins a festivals que defensen el seu lloc en l’ecosistema, passant per nous lideratges, projectes pilot, mapes patrimonials i murals col·lectius. Tot plegat ens parla d’una cultura viva, que es pensa i es fa des del compromís amb la comunitat i amb la seva sostenibilitat futura. A #Som311 recollim tretze exemples que dibuixen aquest moment.
  

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca.»

— Ángel L. Fernández Recuero

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,

Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal.

Primera quinzena de maig i el mapa cultural municipal s’omple d’iniciatives que connecten patrimoni, serveis públics i comunitat. Des de nous equipaments fins a festivals de proximitat, passant per l’ús de tecnologia immersiva o el debat sobre la governança metropolitana, la cultura pren formes diverses als municipis i es reivindica com un espai de cohesió, accés i experimentació.

A #Som311 fem un recorregut per quinze notícies que ens han cridat l’atenció. No és una llista exhaustiva, però sí una mostra del pols viu que manté el territori. Aquí van, ordenades de la més recent a la més antiga.

Aquest mes de maig ens arriben els millors consells de la mà de Marcel Oliveres i Guixer, gestor cultural amb experiència en el camp de la cultura popular i tradicional i l’associacionisme. 

Actualment és el Cap del Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers, el responsable de tot el cicle festiu municipal i de la Festa Major de Blancs i Blaus i el coordinador de la Troca de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Aquí trobareu les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem una selecció de les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori. En aquesta primera quinzena d'abril, repassem els fets més destacats.

Observem com els municipis segueixen apostant per la cultura com a motor de transformació social i territorial. Des de la consolidació de festivals i esdeveniments fins a les accions per preservar el patrimoni, la cultura continua sent un eix fonamental de la nostra comunitat. Esperem que aquesta informació sigui útil i contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
  

Aquí recollim les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem un recull amb les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori.

En aquesta primera edició, repassem les notícies més destacats dels darrers quinze dies de març de 2025. Esperem que us sigui útil i interessant i que contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.
  

En el context actual, on la resposta ràpida i eficaç a les urgències socials i culturals és més important que mai, és fonamental reflexionar sobre com dissenyar línies de subvencions que s'adaptin a aquestes necessitats immediates. Aquest informe presenta recomanacions clau per a futures polítiques públiques en aquest àmbit.
 

El programa IntersECCions, impulsat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat des del 2016, una iniciativa que uneix els àmbits de l'educació i la cultura per fomentar la transformació social i comunitària en el focus científic internacional.

Com es poden millorar les estratègiers culturals a escala local? Aquesta és la pregunta central del treball de John Wright, que analitza com es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques culturals en diferents ciutats del Regne Unit.

Yolanda Esteve Giner és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural també per la UB i Postgrau en Direcció d’organitzacions i recursos humans per la UManresa-UAB i ha treballat sempre en l'àmbit de la gestió cultural.

Actualment és tècnica de cultura de l’Ajuntament de Manresa, on coordina projectes en l’àmbit de la literatura, la lectura i la divulgació del coneixement com el Festival literari Tocats de Lletra, la plataforma digital Manresa Ciutat Àgora, i els programes de xerrades de pensament Cosmògraf, El bosc pensa, Pessics de saviesa i Pessics de vida, entre d’altres. 

Aquests iniciativa neix del projecte 'Lectura transformadora: estratègies de foment de la lectura', que formava part del pla més gran 'Cultura transformadora', del Pla d’actuació de mandat 2020-2023 de la Diputació de Barcelona. Els Plans municipals de lectura són un instrument de planificació estratègica per al desenvolupament de les comunitats.

El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

El projecte ‘AMAT, Salut i Patrimoni’ ha estat ideat pel CAP Mas Font de Viladecans i s’ha fet possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament. Una vintena de persones majors de 65 anys es reuneixen un cop per setmana a Ca n’Amat – Museu de Viladecans per prevenir el deteriorament cognitiu a través dels records.