Novetats

Work group: Arxiu

"Mi papá es director de cine" d'Álvaro Germán...

Álvaro Germán Roda ha guanyat el V Concurso de Cortos de RNE amb el curt "Mi papá es director de cine".  El jurat del certamen l'ha destacat per ser un "retrato tierno y crítico del mundo del cine", segons ha dit Enrique González Macho, president de l'Academia de Cine i membre del jurat.

The Digital Future of Creative Europe. Booz & Company

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

L'art de la resiliència. Eduard Miralles. Editorial...

Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.

'La ronda de nit' de Rembrandt o com atraure el...

Per anunciar la reobertura Museu Rijksmuseum d’Amsterdam és va fer una espectacular recreacióde l’obra'La ronda de nit' en un centre comercial.

L’edifici principal del Rijksmuseum va obrir les portes el passat dia 13 d’abril i l’obra mestra del pintor holandès Rembrandt van Rijn 'La ronda de nit' va  retornar a la seva antiga sala del Museu després d'una dècada d'obres de renovació dirigides pels arquitectes Antonio Cruz i Antonio Ortiz. 'La ronda de nit' és l'única obra que ha  tornat a ocupar el mateix lloc d'abans de la renovació.

Crisi, cultura, sector cultural i desobediència

Jordi OliverasNativa

El passat divendres 10 de maig vaig participar a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que portava per títol “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”. Abans de la xerrada vaig publicar uns apunts al meu bloc buscant contrastos per a polir la intervenció. Ara, un cop passat, reelaboro una mica aquelles idees incorporant algunes coses sorgides de l’experiència.

Quin és el problema?

La preocupació que sembla recollir el títol de la taula és lògica, la qüestió de la davallada de recursos per la cultura en els darrers anys és un problema real que angoixa a molta gent (artistes, gestors, empresaris,…) i ens fa preguntar-nos per la sostenibilitat del que hi havia. Però alhora, tal com es presenta, sembla assumir un parell de supòsits enganyosos que convé atendre abans de buscar respostes:

Aprovada la Declaració de Hangzhou...

El passat 15 i 17 d’abril es va celebrar a Hangzhou (Xina) el congrés internacional «Cultura clau per al desenvolupament sostenible» organitzat per la Unesco sobre el paper de la cultura en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. La cita va concloure amb l’aprovació de la « Declaració de Hangzhou», subscrita per tots els participants (governs nacionals i locals, experts, artistes i representants de la societat civil organitzada).

Aquesta declaració insta a reconèixer que la integració de la dimensió cultural en les accions encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible és fonamental per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a...

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat  aquest estudi elaborat per l’empresa ARTImetria per la Subdirección General de Museos Estatales, sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre els museus i les barreres psicològiques que els dificulten la seva assistència. S’hi analitza què n’opinen, com els veuen, com o amb qui planifiquen la visita o què n’esperen obtenir. Es tracta d’una informació valuosa que permetrà als museus canviar les seves estratègies de comunicació per intentar atreure els públics potencials i fidelitzar els actuals.

Les biblioteques a Interacció...

Per Enric Vilagrosa, cap de la Unitat de Programació i Innovació
Gerència de Serveis de Biblioteques

Els dies 8, 9 i 10 de maig van tenir lloc les jornades d'Interacció. Aquest any la trobada presentava dues grans novetats: un format més participatiu amb activitats simultànies i una plataforma virtual que des dels mesos previs ja anava fent boca. El tema, aquest any entorn a "El valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la", feia també que prestéssim especial atenció a l'esdeveniment. Responsables i professionals de la cultura així ho van creure també si considerem que en total van ser 600 els inscrits.

El tema de la convocatòria feia de l'ocasió l'escenari ideal per fer la presentació dels resultats de l'estudi "El valor social de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona", que hem elaborat amb la Direcció d'Estudis i Prospectiva. Cal remarcar que hi ha pocs referents en estudis com el que hem portat a terme i que estem obrint via en l'àmbit de l'Estat espanyol en aquesta temàtica.

La cultura com a sistema

Ferran Farré  | Vindicacions

“actividades culturales y creativas, todas aquellas actividades en las que desde una intencionalidad que va más allá de la simple ocupación del tiempo de ocio, donde los seres humanos, como consecuencia de sus necesidades expresivas, comunicativas y emocionales interaccionan, de manera más creativa o más pasiva, con flujos de información simbólicos, persiguiendo cierto impacto estético, expresivo, cognitivo, emocional o espiritual sobre sí mismos o sobre los demás. Estas interacciones se pueden materializar en actos aislados o en espacios de relación social y se pueden articular tanto a través de sistemas de intercambio formales y reglados como el mercado, la educación, o las organizaciones culturales (empresas, organizaciones e instituciones) o informales y poco estructuradas como resultado natural de la interacción social.”

[#854] "La función de la cultura pública no es generar...

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.

FabLabs, Els nous "makers, el comú i el públic virtual...

Aquest mes d'abril hem publicat els següents posts al blog del CCCB LAB que creiem que poden ser del vostre interès:

A més a més, el passat mes de març vàrem celebrar al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis, Festa de la Literatura Amplificada. Si no hi vas ser o si et ve de gust reviure el festival, K13 continua a la xarxa: des del web de Kosmopolis pots accedir als vídeos de les diferents xerrades, conferències, debats, lectures i recitals, així com a entrevistes als participants i clips temàtics. També pots llegir les cròniques que Albert Forns, Lucia Calvo, Breixo Hardinguey i Marta Palomo han escrit sobre les activitats que van formar part del Bookcamp, l’Homenatge a Roberto Bolaño o els especials sobre Novel·la gràfica al Regne Unit i Tercera Cultura. + INFO

Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la...

L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.

La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió.

El micromecenatge: almoina o revolució?

El debat al voltant del mecenatge continua. No hi ha dubte que un dels eixos principals del debat cultural se centra avui en l'accés als continguts i també en les formes de finançament. Doncs bé, paga la pena comentar l'article "¿Financiación alternativa o limosna moderna?", signat per Eduardo Guillot al diari Levante, en què es paerla de crowdfunding.

Experiències de Crowdfunding a l’Estat espanyol i Catalunya:...

 «El Crowdsourcing són contribucions financeres dels inversors on-line, patrocinadors o donants per finançar iniciatives amb ànim de lucre o sense ànim de lucre o empreses. Crowdfunding és una aproximació a recaptar capital per a nous projectes i negocis mitjançant la sol·licitud de contribucions d’un gran nombre de participants, seguint tres tipus de models de crowdfunding: (1) donacions, la filantropia i el patrocini on no s’espera un retorn financer, préstecs (2) i (3) inversió a canvi de capital, guanys o ingressos compartits..» p.6

X.net publica aquest informe sobre la situació del CrowdFunding en el marc del primer eix «Models sostenibles per al sector creatiu» del Fòrum de la Cultura Lliure (FCForum) que se celebra els dies 26 i 27 d’octubre a Barcelona en l’Arts Santa Mònica. 

Work group: Membres residents a Catalunya

La cultura no és un luxe: és infraestructura democràtica

Per què necessitem polítiques culturals valentes i transversals?

Yolanda Colás Álvarez — Sociòloga (especialista el cultura, educació i TIC) i Gestora Cultural.

.

La cultura acostuma a aparèixer en el debat públic com un extra: un espai d’oci, d’entreteniment o de consum. Una “capa final” que es pot retallar quan hi ha dificultats pressupostàries. Però, quan mirem la cultura des d’una perspectiva social i no merament d'entreteniment o consum, apareix una veritat incòmoda: sense cultura no hi ha cohesió, no hi ha expressió crítica, no hi ha comunitat, no hi ha empoderament ni creixement.

Defensar les polítiques culturals vol dir defensar un dret ciutadà i un espai de transformació social.

Granollers obre una consulta preliminar per repensar la...

L’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa un procés obert per a consolidar i repensar el model de gestió de la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat. Aquesta iniciativa es concreta en una consulta preliminar de mercat adreçada a empreses i professionals amb experiència en drets culturals, acció comunitària i gestió d’equipaments culturals, amb l’objectiu de construir uns equipaments més arrelats al territori, oberts a la diversitat i potenciadors de la comunitat.

1

El tren de la felicitat fa parada al Cafè Nou


  
Quinze anys de teatre comunitari i humor compartit des de Serveis Socials de Mataró, amb el Grup de Teatre Magín pujant de nou a l'escenari.
  
  

Fa quinze anys que, des de Serveis Socials de Mataró, pugem cada dijous a un tren una mica especial. No és un tren que porti pressa ni té horaris marcats. És el tren del teatre, de la creativitat, de les segones oportunitats i de la rialla compartida. En diem Grup de Teatre Magín, i neix d’un taller que va començar el 2011 amb la idea d’obrir un espai d’oci i expressió per a persones que vivien situacions d’aïllament o fragilitat social.

La Declaració de Barcelona pels drets culturals: un...


  
El text definitiu, que s'ha presentat avui, 30 de setembre de 2025, consolida la cultura com a dret fonamental i inspira les polítiques públiques locals i globals.
  
  


  
  

La Declaració de Barcelona pels drets culturals, presentada avui, 30 de setembre de 2025, culmina un procés de debat i construcció compartida iniciat arran de la trobada internacional Culturopolis, impulsada per la Diputació de Barcelona i desenvolupada pel Grup Cultiu a través del codi font. Després de mesos de treball i contrast, el resultat és un text definitiu que vol situar els drets culturals al centre de les polítiques públiques i que es presenta com un marc de referència per a institucions, comunitats i agents culturals.

Traçar un camí per albirar el futur. El Pla d’Acció...



El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

La despesa cultural local es manté alta... però es modera


Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

Quan els museus es van digitalitzar per força (i el que va...


Aquest 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, posem el focus en el vincle entre educació, digitalització i sostenibilitat cultural. Què vam aprendre durant la pandèmia? I què n’ha quedat?
  

Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF...

Confluències 2025: Museus contra la desinformació


 
Les fake news també interpel·len els museus. En un moment en què la desinformació erosiona la confiança pública, els equipaments patrimonials tenen l’oportunitat —i la responsabilitat— de reforçar el seu paper com a espais de veracitat. La jornada Confluències 2025 posa el focus en aquest repte.
 
  

Vivim en un entorn on la veritat lluita per fer-se un lloc. La desinformació, alimentada per les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els interessos polítics i econòmics, s’ha convertit en un dels principals riscos per a la salut democràtica de les societats.

El Pla d’Acció Cultural d’Alella, aprovat al ple municipal...


Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

Quan la cultura és un dret, no només una competència


 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Veus al centre del cicló. Cultura, edició i responsabilitat...

   
Cultura, edició i responsabilitat en temps d’acceleració. Un #Compartim especial Sant Jordi   
 

Sant Jordi és, cada any, una celebració intensa: els carrers plens, les parades, les roses, les firmes i l’alegria compartida de la lectura. Una festa que exalta la cultura i la llengua. Però també pot —i potser hauria— de ser una oportunitat per mirar més enllà de l’aparador i preguntar-nos com està realment el sector que la fa possible.

Aquest any, just abans del 23 d’abril, han coincidit quatre veus clares i lúcides que ens hi ajuden. Tres entrevistes i un reportatge que, des de dins del sector, ens interpel·len amb honestedat i mirada llarga.

Un pas endavant per a la cultura: proposta d’un pacte...


 
Set personalitats del món cultural reclamen acords nacionals per protegir la llengua i la cultura catalanes
   
 
Aquest dilluns, un grup de referents de la cultura catalana han fet públic un manifest en què insten el Govern i els ajuntaments a impulsar “acords nacionals” per garantir la protecció i la promoció de la llengua i la cultura catalanes.

Sota el títol Per uns acords nacionals al servei de la cultura, la declaració es va presentar a l’Ateneu Barcelonès i apel·la a preservar la cultura de les “contingències polítiques”.

L’informe sobre l’activitat escènica escolar a Catalunya...


L’informe posa de manifest que l’activitat per a escolars és rellevant però secundària dins el sector de les arts escèniques. També que hi ha companyies molt consolidades amb més de trenta anys de trajectòria
  

En el marc de la 36a edició de Mostra d’Igualada, la presidenta del CoNCA en funcions i vicepresidenta, Margarida Troguet, juntament amb Joan Alfred Mengual, president de la l’Associació professional de Teatre per  a Tots els Públics (TTP), i Edgar Garcia, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), van presentar  l’informe "L’activitat escènica per a escolars a Catalunya"

La Generalitat aprova l'informe preliminar del projecte...


L'objectiu és fomentar el finançament privat de les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a la ciutadania. El text preveu establir incentius fiscals com ara deduccions o bonificacions a la quota, reduccions de la base imposable o tipus de gravàmens reduïts
 

El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei per al foment del mecenatge, una norma que té com a objectiu potenciar la col·laboració publicoprivada de les entitats sense ànim de lucre que presten serveis a la ciutadania.

Recomanacions mínimes exigibles per al disseny de futures...


En el context actual, on la resposta ràpida i eficaç a les urgències socials i culturals és més important que mai, és fonamental reflexionar sobre com dissenyar línies de subvencions que s'adaptin a aquestes necessitats immediates. Aquest informe presenta recomanacions clau per a futures polítiques públiques en aquest àmbit.
 

Suport del Parlament a la candidatura del pessebrisme a la...


La Comissió de Cultura ha aprovat una declaració de suport perquè el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 
 

El secretari de la mesa de la Comissió de Cultura, Ernesto Carrión, ha llegit a l'inici de la sessió de la comissió d'aquest dilluns, 17 de març de 2025, una declaració del Parlament de suport a la candidatura del pessebrisme a ser inscrit en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Les indústries culturals i creatives: una oportunitat per a...


Un estudi recent analitza l'impacte de les indústries culturals i creatives (ICC) en l'ocupació a Catalunya, destacant el seu paper clau a les zones rurals i l'efecte més diversos a les ciutats. Aquest article explora com els municipis poden adaptar les seves estratègies per aprofitar el potencial d'aquest sector.
 

1

Bet Orfila, nova gerent del Teatre Lliure


Amb una llarga trajectòria en el sector de les arts escèniques amb la Perla 29, relleva en el càrrec Valeri Viladrich

Després d’un procés públic de selecció, Bet Orfila Puche, amb una llarga trajectòria dins del sector de les arts escèniques com a gerent de La Perla 29 i presidenta de l’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca) entre el 2016 i 2019, s’incorporarà a la plaça de gerència del Teatre Lliure, vacant a partir del 31 de maig. 
  

Transformem la gestió cultural amb innovació social:...

 
 

El sector cultural i museístic es troba en un moment clau de transformació. La innovació social s’està consolidant com una eina essencial per repensar els espais culturals, connectar amb les comunitats i activar ecosistemes d’innovació. Però… com podem integrar-la de manera efectiva en la nostra gestió i projectes?

 +INFO > https://lnkd.in/da8Kw-Cq


 
 

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural...

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

La Sindicatura de Comptes diu que els ajuts a projectes...


La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha emès l’informe 29/2024, relatiu als ajuts a projectes culturals en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, exercicis 2018-2022. Hi ha una elevada concentració i recurrència dels beneficiaris.
 

Les biblioteques públiques s'incorporen a les unitats...


Organitzaran espais de lectura a les Barnahus amb títols especialment seleccionats pel seu personal tècnic El Departament de Cultura se suma a aquest projecte pioner que ja compta amb 13 centres a Catalunya d'atenció a menors que han patit violència sexual.
 
 

El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei. Entrevista al...


El nou Museu del Renaixement de Molins de Rei ubicat al Palau de Requesens obrirà les seves portes el 15 de desembre. La rehabilitació del palau  ha tingut un cost final de 3,5 milions d’euros i la posada en marxa del museu han estat 711.539, 57 euros, tot plegat finançat entre diferents administracions públiques. La inversió ordinària anual en el nou equipament estarà al voltant dels 360.000 euros. El diari, Viu Molins de Rei va entrevistar al director del museu, Damià Martínez, abans de la inauguració. Martínez és membre d'Interacció des de 2015.
 

El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...


 
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.
 
 

1

Experiències destacades dels municipis catalans que promouen...


Aquesta publicació recull 84 experiències exitoses implantades pels municipis i consells comarcals de Catalunya i que han estat seleccionades per l’equip investigador del Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Pi Sunyer durant el període 2023-2024
 
 

1

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana tanca les portes amb...


El Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posa xifres a una edició d’èxit: 291.000 visitants. El programa de la biennal s'ha celebrat durant 78 dies en 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona.
 

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana va posar fi a la seva edició el 24 de novembre i l’organització ha calculat que la biennal ha tingut 291.336 visites en el moment del tancament de les diferents seus. Són unes xifres que no inclouen les visites de les 12 obres i instal·lacions que han estat exposades a l’espai públic de la regió metropolitana.

El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a...


L’informe analitza l’aplicació de les recomanacions fetes a l’avaluació estratègica de l’equipament (2014-2016) i radiografia la seva situació fins a l’exercici 2022. En els exercicis avaluats, el TNC ha adaptat la seva estructura a les noves necessitats determinades pel context i ha incrementat el nombre d’espectacles i gires per Catalunya. El CoNCA considera fonamental que “el TNC actuï com a capçalera de la resta de teatres”
   

1

Per la inclusió de la diversitat cultural en els...


El CoNCA insta les institucions culturals a reflectir la diversitat de la societat amb una mirada més "ample"El document reconeix que hi ha una predisposició "positiva" però assenyala que cal una major "representació"
 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat aquest dimarts l'informe 'El tractament de la diversitat cultural a les institucions', un document que fa una primera diagnosi sobre la situació actual i aporta una sèrie de recomanacions per tal de millorar la seva presència.

1

La cultura inclusiva, garantia dels drets humans


En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.

Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.

1

La cultura adaptada a l’accessibilitat universal: Guia per...


La guia fa referència als àmbits de les arts escèniques, la música, les arts visuals, l’audiovisual i el llibre i l'objectiu és donar a conèixer la normativa, sintetitzar i ordenar en un únic document tots els usos a què fa referència al Codi d'accessibilitat de Catalunya.
 
 

El 30 de novembre de 2023 es va publicar al DOGC el Decret 209/2023 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya que va entrar en vigor l’1 de març de 2024. La aprovació consolida un marc normatiu que aborda de manera exhaustiva la necessitat d’una societat accessible.

El 2n Fòrum de les Arts a l'Educació reivindica...


Amb el lema ‘El planejament nacional o la universalització del dret a la cultura, l’edició d’enguany ha comptat amb la presència de més de 400 professionals, tant dels sectors de l’educació i de la cultura com de l’àmbit institucional. L'òrgan coordinador del Fòrum de les Arts a l'Educació és el Consell Rector constituït per una trentena de professionals de catorze institucions de la cultura i l’educació de Catalunya, entre elles la Diputació de Barcelona.
 

Frenar el deteriorament cognitiu amb visites al museu...


El projecte ‘AMAT, Salut i Patrimoni’ ha estat ideat pel CAP Mas Font de Viladecans i s’ha fet possible gràcies a la col·laboració de l’ajuntament. Una vintena de persones majors de 65 anys es reuneixen un cop per setmana a Ca n’Amat – Museu de Viladecans per prevenir el deteriorament cognitiu a través dels records.
 
 

Dia de la llibertat d'expressió del pensament


Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

Subvencions per ampliar i diversificar l'oferta...


Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir econòmicament a ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes de Catalunya; és a dir, que tinguin lloc o es desenvolupin en municipis del medi rural, considerant com a tal els municipis que tenen una població inferior a 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants/km2

Projectes culturals amb mirada LGTBQIA+...


El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.