Novetats

Transformant pràctiques informals d’educació artística amb la tecnologia

La revolució tecnològica dels nostres temps és imparable, és un fet. Dia rere dia introduïm algun canvi en les nostres vides relacionat amb els usos de les TIC, en les esferes personal, professional i social. I en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació. Però, són tots els canvis innovadors? José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor afirmen a “Ideas para aprender a aprender. Manual de innovación educativa y tecnología” que innovar significa aportar solucions positives, ja sigui introduint recursos d’última generació com rescatant valors i pràctiques del passat encara vàlides. En tot cas, entre el determinisme tecnològic i la utopia analògica hi ha molts mons per recórrer. I atès que la tecnologia és un llenguatge i un conjunt d’instruments en ple desenvolupament, l’art, que naturalment busca mitjans a través dels quals expandir-se, esprem aquestes noves possibilitats d’expressió.

El món de les parelles, ja se sap, és divers i complex. Més enllà del mite romàntic de la mitja taronja, hi ha parelles que tot i semblar d’allò més lògiques, resulten complicades i no acaben de quallar. Penseu que educació i cultura podria ser una d’aquestes parelles? De les que aparentment casa molt bé, però que massa sovint necessita de la mediació de tercers per resoldre la seva relació? Potser els seus problemes tenen origen en els seus objectius diferenciats, entenent per objectius que l’educació qüestiona i la cultura, en canvi, ofereix respostes.

Consell d’Europa | Council of Europe Publishing

De què parlem quan parlem de “cultura democràtica” o “cultura de la democràcia”? Quines eines calen per promoure-la? En el nostre entorn més pròxim, quines mesures s’estan adoptant per garantir-la i què podem fer nosaltres? Educació, cultura i democràcia són tres paraules senzilles que sentim diàriament en qualsevol conversa o als mitjans. Es tracta de tres conceptes, però, que associats entre ells menen cap a un sistema de valors complex sobre el qual es basa el concepte de ciutadania.

Terrícoles  dimarts, 31 d'oct. del 2017

La Judit Carrera serà la nova directora del CCCB i ho celebrem. Fa uns mesos la Tania Adam la va entrevistar al programa 'Terrícoles' de BTV i ens deia això: 

"El sistema educatiu i el sistema cultural comparteixen una funció, contribuir a formar ciutadans crítics i conscients"

Elena Borin | Peter Lang

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels. A les antípodes de les idees revolucionàries dels pares del comunisme, el sector cultural i creatiu (SCC) està transformant-se. Un fantasma en recorre els sistemes de governança i els models de gestió. És un fantasma que no fa por i que a poc a poc es va fent visible. Elena Borin ha escrit 'Public-Private Partnership in the Cultural Sector: A comparative Analysis of European Models' per radiografiar el fenomen.

Maria Victoria Sánchez Belando | City, Culture and Society 8 (2017) 35-42

Barri de la Bordeta, gener de 2010. La Plataforma “Can Batlló és pel barri” llança un ultimàtum: si l’11 de juny de 2011 les excavadores no han entrat al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil, les veïnes l’ocuparan. Comença el compte enrere de l’anomenada campanya “Tic, tac”. La reclamació: que es complexi amb el Pla General Metropolità de 1976, que preveia la creació de zones verdes i equipaments en aquella zona. 11 de juny de 2011: s’obre una de les naus, el Bloc 11. Ha nascut un espai social autogestionat pel veïnat. A fi d’analitzar de quina manera Can Batlló representa una alternativa a les polítiques de les ciutats creatives, Maria Victòria Sánchez Belando ha escrit “Building alternatives to the creative turn in Barcelona: The case of the socio-cultural centre Can Batlló”.

Lawrence W. Levine | La Découverte

Fem un exercici. Tenim dues capses. Cadascuna està identificada amb un cartell. A la de la dreta hi podem llegir “alta cultura” i a la de l’esquerra, “baixa cultura”. Doncs bé, hem d’omplir cada capsa amb les pràctiques culturals, productes o paraules que creiem que més s’adeqüen a cada categoria. Potser en la primera hi posarem l’òpera, la música clàssica o una exposició d’art contemporani. En la segona probablement hi aniran a parar les comèdies, els balls populars o el còmic. I mentre estiguem jugant a classificar ens adonarem que hem caigut a la trampa, la trampa de les etiquetes. Per repensar i problematitzar aquestes etiquetes, Lawrence W. Levine va escriure l’any 1988 “Culture d’en haut, culture d’en bas: L’émergence des hiérarchies culturelles aux États-unis”.

S’acosta el Sónar. La cita ineludible dels fans de la música electrònica i l’experimentació celebrarà una nova edició entre el 14 i el 16 de juny en diversos espais de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. No cal recordar-ho: el festival reuneix gent de tot el món. Gràcies al seu impacte internacional, la ciutat s’omple d’habitants d’arreu, com si els convoqués una assamblea de l’ONU.

Contracrònica de la presentació de l’informe del CoNCA “La participació cultural a Catalunya 2013-2016” a l’Auditori del MACBA, el 16 de maig de 2018. Podeu llegir la crònica en aquest enllaç.

La sala fa sentor de claveguera: no és un bon presagi. Hi hem entrat a través d’una obertura al terra de la plaça Joan Coromines. Mentre el carrer bull d’activitat (patinadors, ballarins desinhibits i barcelonins d’arreu amb set de primavera i cervesa) ens aixopluguem al subsol per parlar de cultura: es presenta l’informe “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una escala caragolada ens ha conduït fins a l’espai diàfan i de sostre baix on es farà la xerrada. L’Auditori del MACBA sembla un búnquer.

Al setè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 15 d'abril de 2018, comencem a Terrassa. Ubicat a l'interior de la Sala Muncunill, l'Espaidos vol acostar els ciutadans a les pràctiques artístiques emergents.

L'obra de Lúa Coderch és una invitació a transitar per la vida a través d'idees, anècdotes i altres derives narratives.

A Lleida, coneixem DAFO, un projecte nòmada que repensa l'art i la cultura a partir de les nocions d'identitat i autoritat, des d'allò personal i col·lectiu
 

Daniela Angelina Jelinčić | Palgrave Pilot

Innovació, innovació, innovació. Innovació educativa, innovació cultural, innovació en el si de les empreses i de l’administració. Innovació is in the air. Si el teu discurs no inclou la innovació no t’escolto: no estàs à la page. L’hem sentida tant, aquesta paraula, que comença a resultar poc innovadora. Ens omplim la boca amb un concepte que cada vegada que el pronunciem es buida una mica més de significat. El sector cultural no se n’escapa. És difícil trobar un document de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Unió Europea o un informe de l’OCDE en què no es mencioni la innovació. En aquest context, Daniela Angelina Jelinčić ha publicat “Innovations in Culture and Development: The Culturinno Effect in Public Policy”.

Quan érem petits, anar al cinema era una festa. Fins i tot alguna festa d’aniversari la celebràvem allà. Des de fa uns anys bona part de les sales del territori acullen la Festa del Cinema. Entre el dilluns 7 i el dimecres 9 de maig les sales s’han omplert gràcies a una nova edició. El desembre de 2017 hi van participar 1.633.364 espectadors. Tot va començar el 2009 quan diverses organitzacions van intentar promoure l’assistència al cinema en plena crisi. Per a molta gent, aquest certamen és l’única oportunitat d’anar al cinema al llarg de l’any. Per què? Perquè es pot permetre una entrada. El motiu: el preu, 2’90€. Però avui en dia, podem celebrar una ‘festa del cinema’? Us donem motius pel ‘sí’ i pel ‘no’.

Girona és sinònim de cultura. La ciutat dels quatre rius s’ha projectat en el panorama català i internacional com una gran capital cultural gràcies a la consolidació de certàmens com ara el Temporada Alta (l’aparador d’arts escèniques nacionals i internacionals), el Festival Strenes (la cita de presentació en directe de les novetats discogràfiques dels artistes catalans) o el Temps de Flors (l’exuberant exposició de flors, monuments, patis i jardins). A fi de fer una ‘radiografia objectiva’ de la vida cultural de Girona, l’ajuntament ha impulsat l’elaboració d’un Mapa cultural.

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

Al cinquè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 25 de març de 2018, el punt de partida  és el Centre d'Art la Panera a Lleida, un centre de producció, difusió, formació i exhibició de les arts visuals caracteritzat pel seu esperit transversal i la reflexió a l'entorn dels vincles entre l'art i les problemàtiques de tipus social.

Coneixem l'Oriol Vilanova, un artista format com a arquitecte amb tendència a qüestionar els relats hegemònics i a col·leccionar i classificar targetes postals que rescata cada diumenge dels mercats de vell.

A Mollet del Vallès, hi trobem el Museu Abelló / L'Aparador, un centre d'exposicions i formació amb una col·lecció eclèctica del pintor Joan Abelló

Al quart capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 1 d'abril de 2018, el punt de partida és Can Manyé a Alella. Es tracta d'un equipament públic, dedicat a la creació i difusió de l'art, la cultura i el pensament contemporanis, amb atenció especial al territori i la poesia.

Coneixem l'artista Pere Llobera. Per ell, ser artista no és només una passió, sinó també un treball.

Live DMA | Creative European Programm for the European Union

La música en viu, es fa veritablement viva quan és capaç d’arribar als circuits i espais més petits, ja siguin bars o cafeteries, ateneus o petites sales de concerts. D’aquesta manera els músics ho tindran més fàcil per donar-se a conèixer i arribar a nous públics.

Buenos días a todos por medio de la presente les comento que los días 27 al 29 de septiembre del presente año se realizará en la ciudad de Monterrey, Nuevo León, México el Coloquio William Breen Murray. El presente coloquio esta dirigido a especialistas en las ramas de la antropología, arqueología, paleontología y la gestión cultural. 

Aquí les dejo el link para que se inscriban en caso de que quieran participar:

https://sites.google.com/udem.edu/coloquiowilliambreenmurray/cwbm-2018/c...

El tercer capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 18 de març de 2018, comença a Amposta. Allí coneixem, Lo Pati, un catalitzador de les iniciatives i projectes artístics que es duen a terme a les Terres de l'Ebre.

A Sant Pol de Mar, ens trobem amb en Perejaume. Despintar, desfer, desdibuixar i restituir les paraules i les imatges al seu lloc d'origen són algunes de les estratègies d'aquest artista, per restablir la relació amb la naturalesa, els objectes i el territori.

Finalment a Folgueroles trobem la Casa Museu Verdaguer un museu que ens acosta a l'obra del poeta a través d'elements que evoquen la vida quotidiana.

Missatge de l’AADPC del Dia Mundial del Teatre 2018

Enguany, l’encarregada de llegir el manifest serà l’actriu i directora Imma Colomer. Aquí teniu el text oficial:

És un honor i a la vegada una feinada que agraeixo.

‘Recorda mirar cap a les estrelles i no als teus peus. Intenta trobar sentit al que veus i pregunta't què és el que fa que l'univers existeixi. Sigues curiós.’ Stephen Hawking.

Explicava així quina era la principal motivació que l’havia dut a superar totes les barreres de la seva vida, com l’esclerosi lateral amiotròfica que cada vegada el fia més immòbil. La seva recerca, tenia origen en la curiositat que el va portar a ser el físic, astrofísic i cosmòleg més conegut dels nostres dies. Va ser especialment reconegut arreu per la seva faceta de divulgador, ja fos a través dels llibres que difonien els seus estudis sobre física i l’univers, com de les conferències que oferia amb l’ajuda de l’ordinador que el permetia comunicar-se.

Taylor & Francis Group | Routledge

Ja coneixeu 'The International journal of cultural policy', revista de referència en l’àmbit cultural, però us presentem aquest número (Volum 23. Número 2 – Març 2017) que es tracta d’un monogràfic relacionat amb “Polítiques culturals i desenvolupament sostenible”. ¿Com les polítiques culturals poden contribuir al desenvolupament de la sostenibilitat?