Interacció

  
   
Aquesta quinzena es pot llegir des de la cultura com a infraestructura municipal. Biblioteques que es reformen, museus que busquen nova seu i entitats que reclamen ateneus. D’altra banda, programes de lectura i exposicions que activen usos quotidians de la cultura. I, en paral·lel, debats de ciutat on entitats i actors polítics situen cultura, llengua i patrimoni en tensió amb habitatge, mobilitat, serveis i cohesió. El mapa municipal revela una cultura condicionada per recursos, equipaments i governança.
  
  
  

1. Equipaments: sostenir el servei cultural
  

L’Hospitalet alerta del deteriorament de les biblioteques municipals

El setmanari L’Estaca recull incidències en diverses biblioteques de L’Hospitalet, amb problemes de manteniment, climatització i manca de personal que han provocat tancaments puntuals. Fonts polítiques i socials citades al text atribueixen la situació a vacants no cobertes i a dèficits de gestió. Les incidències situen el debat en la sostenibilitat del servei cultural de proximitat i en la capacitat municipal de mantenir equipaments oberts i actius als barris. L'estaca (10 febrer 2026)
  

Sant Andreu de la Barca aprova la reforma de la Biblioteca Aigüestoses

El Ple municipal ha aprovat el projecte inicial de reforma integral de la Biblioteca Aigüestoses, amb redistribució d’espais, renovació d’instal·lacions i noves zones d’activitats. L'actuació vol adaptar l’equipament a usos educatius i comunitaris actuals. El projecte s'inscriu en el repte municipal d'actualitzar biblioteques dels anys noranta per mantenir serveis culturals actius. Ràdio Sant Andreu (2 febrer 2026)
  

Sabadell defineix el relat del futur Centre de Cultura

L’Ajuntament de Sabadell treballa el projecte museogràfic del futur Centre de Cultura a l’antic Museu del Gas, amb la previsió de concretar-lo durant el 2026. El govern municipal defineix un relat centrat en la història industrial i tèxtil per explicar la transformació econòmica i social de la ciutat. La iniciativa situa el museu com a instrument per ordenar memòria i identitat urbana en una ciutat que revisa el seu passat productiu per definir noves polítiques culturals. Radio Sabadell (13 febrer 2026)
  

L’Hospitalet demana nova seu per al Museu d’Història

El director del Museu d’Història de L’Hospitalet defensa que la ciutat necessita una nova seu, preferentment en un edifici industrial, per fer visible una col·lecció poc coneguda i reforçar la memòria vinculada a la classe treballadora. Planteja també revisar el planejament de protecció patrimonial i ampliar el treball amb barris i entitats. El director del museu planteja convertir l'equipament en una infraestructura cívica amb més capacitat educativa i comunitària. L'estaca (1 febrer 2026)
    
  

2. Lectura i usos quotidians
  
  

Montmeló desplega un Pla de Lectura Municipal

L’Ajuntament de Montmeló ha presentat el Pla de Lectura Municipal, amb la participació de la biblioteca, escoles i entitats. El programa inclou clubs de lectura, tallers i activitats a l’espai públic. El consistori vol ampliar l’hàbit lector i l’accés cultural de la població. El pla situa la lectura com a política educativa de ciutat i com a eina de coordinació entre serveis municipals i comunitat educativa. Som Vallès (8 febrer de 2026)
  

Igualada consolida la Biblioteca Central com a equipament educatiu

La Biblioteca Central d’Igualada ha registrat una alta afluència i una programació continuada d’activitats de lectura amb participació escolar. L’Ajuntament destaca l’equipament com a espai d’aprenentatge, formació d’usuaris i accés cultural. Les dades situen la biblioteca com a infraestructura educativa i comunitària en municipis mitjans, amb capacitat de connectar serveis culturals, escoles i vida associativa. Regió7 (12 febrer 2026)
  
  

3. Programació i patrimoni
  

Rubí estrena temporada expositiva amb suport al talent local

Els espais expositius municipals de Rubí enceten temporada amb una programació sobre memòria democràtica, història social i creació contemporània. L’Ajuntament destaca la diversitat de temes i el suport a artistes locals, amb trajectòries consolidades i emergents. Segons el consistori, la temporada amplia la funció pública dels equipaments, obre participació ciutadana i reforça la visibilització d’artistes locals en ciutats mitjanes.Diari de Rubí (9 febrer 2026) 
  
  
Berguedà declara nous elements com a Bé Cultural d’Interès Local

El Consell Comarcal del Berguedà ha declarat diversos elements arquitectònics com a Bé Cultural d’Interès Local a petició dels ajuntaments. La declaració permet accedir a ajuts i activar actuacions de conservació. La decisió situa la protecció patrimonial dins l’agenda municipal com a política preventiva, especialment en municipis petits amb patrimoni dispers i recursos limitats. Nació Digital (1 febrer 2026) 
  
  

4. Xarxes i escala local 
  

Cerdanyola projecta cultura local a la xarxa AMIC Cultura

El mitjà TOT Cerdanyola s’ha incorporat a la plataforma AMIC Cultura per publicar continguts sobre equipaments i iniciatives culturals locals a escala metropolitana. Els promotors expliquen que el projecte vol ampliar visibilitat de la cultura de proximitat. La iniciativa situa els mitjans locals com a agents de política cultural i com a pont entre programació municipal i esfera pública metropolitana. Tot Cerdanyola (1 febrer 2026)
  

Igualada participa en una entitat cultural territorial sobre patrimoni natural

L’Associació d’Igualada per a la UNESCO participa en la posada en marxa d’una nova entitat dedicada a l'art, el patrimoni i la biodiversitat vinculades a l’olivar al Territori Sénia. Segons els promotors, la iniciativa vol protegir patrimoni natural i cultural, activar memòria local i reforçar cooperació entre territoris. La participació de l’entitat igualadina s’inscriu en una línia de treball que entén la cultura com a eina de vinculació comunitària i d’intercanvi de coneixement. Igualada News (1 febrer 2026)
  
  

5. Debats de ciutat
  

Sant Boi: entitats vinculen cultura i llengua als reptes socials

Entitats de Sant Boi identifiquen habitatge, pobresa, mobilitat i equipaments com a reptes principals del municipi. En aquest marc, diverses veus reclamen ateneus, espais culturals, museu local, oci juvenil estable i polítiques lingüístiques municipals. La cultura apareix vinculada a cohesió, pertinença i vida comunitària dins el conjunt de demandes socials formulades pels col·lectius locals. El Punt Avui (19 gener 2026)   
  

Rubí: entitats debaten el futur del Casino dins les prioritats urbanes

Diverses entitats de Rubí identifiquen habitatge, mobilitat i planificació urbana com a reptes principals. En aquest context, valoren la reobertura del Casino com a recuperació d’un espai emblemàtic, amb demandes de programació estable i gestió participada. El debat situa l’equipament cultural dins la discussió sobre prioritats municipals i sobre el paper dels espais culturals en la cohesió i la vida associativa de la ciutat. El Punt Avui (2 febrer 2026)
  

Sabadell: la Crida presenta un model cultural alternatiu

La Crida per Sabadell ha exposat el seu model cultural en un acte públic, amb la proposta de convertir la Casa Grau en Casa de la Cultura i la Llengua. Segons el grup, cal més participació ciutadana en la definició d’equipaments i projectes, i una diagnosi de necessitats culturals i patrimonials. La formació critica la cessió de la Casa Grau a la Fundació Banc Sabadell i planteja orientar la política cultural cap a producció col·lectiva i dinamització comunitària i lingüística. Radio Sabadell  (1 febrer 2026)
  

Sant Cugat debat cultura i habitatge en clau de drets

Un article d’opinió defensa mantenir projectes culturals a Sant Cugat en paral·lel a polítiques d’habitatge. L’autor argumenta que la cultura és un dret i un factor de cohesió, i que la crisi residencial no hauria de justificar la renúncia a equipaments culturals. El text situa el debat en termes de model de ciutat i de prioritats públiques, i proposa la cultura com a espai de creació i pensament crític amb capacitat de reforçar polítiques comunitàries i interculturals. Tot Sant Cugat (2 febrer 2026)
  

El conjunt de la quinzena dibuixa tres fils recurrents. Equipaments que es projecten, es renoven o es posen en qüestió perquè condicionen l’accés cultural real. Biblioteques, lectura i exposicions com a mecanismes d’ús quotidià i d’activació comunitària. I debats locals on cultura, llengua i patrimoni apareixen vinculats a planificació, desigualtats i model de ciutat. Ajuntaments, entitats, mitjans i professionals situen la cultura com a infraestructura de proximitat que es juga en governança, recursos i capacitat de sostenir programació i serveis.

   
 _____________________________________________________________________________________________________