Interacció

  
   
  
Aquest text resulta especialment interessant perquè desplaça la participació del terreny consultiu cap al de la definició mateixa d’un equipament cultural. No descriu una activitat participativa afegida a un projecte ja decidit, sinó un procés que intervé en la construcció de la seva missió, la seva estratègia, la seva governança i fins i tot alguns aspectes del disseny arquitectònic i expositiu. En un moment en què moltes institucions culturals reivindiquen la participació, el cas de l’Espai Cràter permet observar què passa quan aquesta es planteja com una metodologia de disseny institucional.

L’article de Xevi Collell explica el procés de cocreació que va acompanyar la transformació de l’antic Museu dels Volcans d’Olot en l’Espai Cràter, inaugurat el 2022. El projecte parteix de la constatació que la renovació d’un equipament no consisteix únicament a actualitzar una museografia, sinó també a redefinir-ne el sentit, la relació amb el territori i la seva funció pública.

Per afrontar aquest repte, l’Ajuntament d’Olot va impulsar un procés basat en metodologies de cocreació i innovació oberta. La proposta es va articular a través del model de la quàdruple hèlix, incorporant administració pública, comunitat científica, sector econòmic i ciutadania. L’objectiu no era només recollir opinions, sinó construir col·lectivament l’“ànima” del projecte, definir-ne la missió, els valors, els eixos estratègics i les formes de relació amb l’entorn.

El procés va incloure 62 entrevistes, grups de discussió amb responsables municipals, taules sectorials específiques i sessions d’escenaris de transformació amb 45 participants representatius de diferents àmbits socials i professionals. Aquesta feina va permetre identificar expectatives, preocupacions, coneixements i visions sobre el futur equipament. Entre els aspectes que van emergir amb més força hi havia el valor educatiu del centre, la necessitat de connectar-lo amb la comunitat local, la seva contribució al desenvolupament territorial i la importància de vincular el discurs científic amb la identitat i la vida quotidiana de la Garrotxa.
  

L’Espai Cràter es va concebre no només com un equipament expositiu, sinó com una infraestructura educativa, científica i comunitària vinculada al territori volcànic de la Garrotxa.
  

Un dels aspectes més suggeridors de l’article és la reflexió sobre la transferència efectiva del coneixement generat durant el procés. L’autor insisteix que la cocreació no consisteix a produir un document final, sinó a identificar patrons, necessitats, idees emergents i aportacions capaces d’incidir en el projecte. L’exemple del disseny universal, incorporat a partir d’una aportació espontània d’una participant i traduït posteriorment en criteris d’accessibilitat i inclusió de l’equipament, il·lustra aquesta manera de treballar.

L’altra aportació rellevant és la creació d’un equip motor integrat per persones provinents de sectors diversos del territori. Aquest grup, que es reunia regularment i actuava com a espai de reflexió, seguiment i connexió amb la comunitat, es presenta com una primera aproximació a noves formes de governança. Sense substituir la responsabilitat política ni tècnica, l’equip motor va contribuir a mantenir viu el sentit estratègic del projecte i a generar continuïtat entre el procés participatiu i la posada en funcionament del centre.

Més enllà del cas concret, l’article defensa que la cocreació pot esdevenir una eina útil per conceptualitzar equipaments culturals, redefinir institucions existents i generar formes de treball més obertes i col·laboratives. També apunta una idea que connecta amb debats actuals sobre governança cultural: la participació adquireix valor quan modifica realment els processos de decisió i quan les institucions estan disposades a compartir part del control sobre la definició dels seus projectes.
  

Referència 

Collell, X. (2023). Cocreant l'Espai Cràter, un centre en continu procés de reflexió. Revista Catalana de Museologia, 13.

Text complet