diversitat cultural

  
Abans que existissin els equipaments culturals, les biblioteques o els centres cívics, hi havia espais al voltant dels quals les comunitats es reunien per explicar històries, transmetre coneixements i construir sentit compartit. Aquesta imatge inspira una reflexió sobre el paper dels centres culturals de proximitat en societats cada vegada més fragmentades i connecta directament amb una de les preguntes d’Interacció18: com es transmet la humanitat dels humans?
  

  
El marc de competències del Consell d’Europa i el paper de la cultura en la formació ciutadana
  

La democràcia acostuma a associar-se a institucions, eleccions, lleis o sistemes de representació. Amb menys freqüència ens preguntem quines capacitats necessiten les persones per viure democràticament. Aquesta és la qüestió que aborda Competencies for Democratic Culture: Living Together as Equals in Culturally Diverse Democratic Societies, un informe del Consell d’Europa que proposa un marc de referència per a l’educació democràtica.

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

‘I am your worst fear, I am your best fantasy’
 

Fa molt temps que aquest lema es va convertir en una icona dels moviments d’alliberament sexual arrel de les protestes de Stonewall a Nova York un 28 de juny de 1969.

  
L’article de  Jean-Michel Lucas Reconstruire la politique culturelle  parteix d’un diagnòstic sense concessions: la política cultural francesa es troba en un carreró sense sortida. Ni les reformes anunciades ni les fórmules habituals, descentralització, educació artística, increment de subvencions, han aconseguit alterar una inèrcia marcada per la repetició. En aquest context, Jean-Michel Lucas proposa un desplaçament més radical: abandonar les “ficcions necessàries” que han sostingut el sistema i reconstruir les polítiques culturals a partir de noves legitimitats democràtiques.
  

  
Allò que sovint es considera “friki” —aficions, comunitats i passions no hegemòniques— forma part d’una cultura viva, diversa i significativa que construeix comunitats i contribucions simbòliques pròpies.
  

Ha arribat el divendres. Un altre divendres? No! És hora de treure la pols a les espases làser, anar de festa amb el millor cosplay

  
La dansa pot ser una eina artística, educativa i política per ampliar qui participa de la cultura. La qüestió no és només incorporar la diversitat, sinó transformar les pràctiques que defineixen què és dansar i qui pot fer-ho.
  

  
Barcelona és una de les ciutats més descrites, analitzades i debatudes del país. També és una de les que genera més adhesions i més recels. Capital cultural, destinació turística global, escenari de transformacions urbanes accelerades i espai de conflictes socials, la ciutat acumula relats sovint contradictoris. Potser per això continua sent un objecte privilegiat per a l'observació antropològica.

 Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense
 

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la revista Arte, individuo y sociedad, es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

  
La relació entre cultura i educació acostuma a aparèixer envoltada d'un ampli consens retòric. Pocs actors qüestionen avui que les arts contribueixen al desenvolupament personal, a la comprensió de la diversitat cultural o a l'enfortiment de les competències socials. El problema apareix quan cal explicar per què aquestes disciplines han de formar part dels currículums educatius.

  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.