diversitat cultural

 Espuga, M., Torné, E., Llovera, M., Amatriain, C., Silvestre, N., Sanz, S., Solé, I., Álvarez Massó, M. | Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Aquest treball pretén ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pública fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat. La idea és donar pautes, idees i experiències útils per: 

- conèixer les particularitats del nostre entorn

- entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca

  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

Arts. Núm 39, novembre 2014

La revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida ha elaborat un dossier especial amb articles sobre la planificació de la cultura, la llengua i l’educació a la Catalunya independent 

Editorial
Entrevista Miquel Calçada
El lloc de la cultura en la Catalunya independent | Joan Manuel Tresserras
Una política cultural per a la Catalunya independent |Eduard Voltas
Fer de la cultura l’eix | Carles Duarte i Montserrat
La llengua catalana en una república independent | Miquel Pueyo
Educació i nació catalana | Ramon Camats
El mapa de Catalunya, el mapa del català | Vicenç Villatoro

L'estraperlista

De origen latín, la palabra tendencia procede del participio tendens del verbo tendo ‘extender, tender, dirigirse a’, cuya raíz verbal y sufijo se traduce en ‘la cualidad de lo que tiende’. Como sustantivo, femenino y singular sus significados más comunes son 1. inclinación natural que una persona tiene hacia una cosa o 2. idea o corriente que sigue determinada dirección.

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius Ulldemolins, Ricardo Klein | European Review of Latin American and Caribbean Studies No 96 (2014)

Resumen: Desde los inicios del estudio de la política cultural en los años ochenta, la dimensión comparativa internacional ha sido uno de sus ejes de análisis. Esto ha revelado la diversidad de enfoques y la existencia de modelos nacionales y regionales, unas diferencias que han sido explicadas por condicionantes históricos y políticos. Asimismo se ha diagnosticado una tendencia a la difusión internacional de estos modelos. En el caso Latinoamericano, se han realizado en los últimos años algunas compilaciones de estudios nacionales, pero raramente estos estudios abordan la tarea comparativa. En este artículo, intentaremos responder a la pregunta de si existe un modelo sudamericano de política cultural. 

Butlletí dels governs locals i Europa #20

FiraTàrrega forma part, des d'aquest any, d'un projecte de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, integrat per Catalunya, les Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. El projecte cultural porta per títol ‘Carrer' i gira al voltant d'arts de carrer i arts en l'espai públic, promovent tota la cadena de producció i incorporant una forta visibilitat internacional.

  
Publicat amb motiu de l’Edinburgh International Culture Summit de 2014, aquest informe del British Council intervé en un debat que comença a guanyar força en l’àmbit internacional: la necessitat d’incorporar la cultura al centre de les polítiques públiques i de la futura agenda global de desenvolupament que ha de succeir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

  
L’informe europeu situa les institucions culturals al centre del diàleg intercultural. La qüestió no és tant el diagnòstic com la capacitat real de modificar pràctiques i estructures.
  

  
L’article de Judit Carrera proposa una lectura de la cultura catalana contemporània que s’allunya de qualsevol simplificació identitària per situar-la en un camp de tensions estructurals. No es tracta de descriure un sistema cultural estable, sinó d’entendre’l com un espai travessat per contradiccions que afecten directament la manera com es defineix, es produeix i es projecta.
  

  
El volum Culturas políticas y políticas culturales no planteja una ampliació de la política cultural, sinó un desplaçament més precís: la cultura no és un àmbit d’intervenció, és el terreny on es defineixen les possibilitats mateixes de la política.