diversitat cultural

  
  
Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 – Ciència i cultura: restablim la connexió perquè planteja una pregunta que continua essent central en qualsevol política de democratització cultural: n’hi ha prou amb ampliar l’accés perquè una pràctica sigui realment inclusiva? A partir dels àmbits de la divulgació científica, els clubs de ciència i els makerspaces, Emily Dawson mostra que les desigualtats no desapareixen simplement obrint portes.

J. Rius-Ulldemolins (dir) | I. Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La darrera edició de la revista de cultura, poder i societat «Debats» aborda l’estat de la qüestió de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol, partint d’una perspectiva comparada (amb casos com el Quebec o Escòcia) i destacant la relació del nacionalisme amb les polítiques culturals.

Aquest monogràfic analitza en profunditat l’auge de nous projectes polítics nacionalistes estatals i subestatals que van (re)sorgir com a rebuig a la perllongada crisi econòmica, política i social i que cercaven recuperar el poder delegat al sistema financer global, així com la seva vigència com a instrument de mobilització politicosocial.

  
Llegit avui, aquest informe resulta especialment interessant perquè se situa en un terreny que continua generant debat: pot la cultura contribuir a construir comunitat més enllà de l’accés i la participació?

  
Llegit avui, aquest text permet tornar al moment en què els drets culturals van entrar formalment en la legislació francesa a través de les lleis NOTRe i LCAP. Més que una celebració, l’article recull un debat entre senadores que intenten aclarir què significa aquest reconeixement jurídic i quines conseqüències pot tenir per a les polítiques culturals. El resultat és una conversa que mostra tant les expectatives com les cauteles que acompanyen el concepte. (n. de l'e., 2026)

  
L'article de Jean Beaman apareix en un moment en què els estudis sobre ciutadania ja han superat la definició clàssica centrada en els drets legals, però encara no han incorporat plenament la dimensió cultural de la pertinença. En un context marcat per l'augment de la diversitat ètnica i cultural a les societats occidentals i pels debats sobre la integració, la immigració i la inclusió social, l'autora sistematitza el concepte de ciutadania cultural

   
La cultura també pot intervenir en el debat públic fent visible allò que corre el risc de quedar reduït a xifres, discursos institucionals o confrontació política.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

  
Un llibre que examina com la cultura pot esdevenir eina real de cohesió social en ciutats diverses
  

Vincular polítiques culturals i gestió de la diversitat urbana és avui una exigència estructural per a les ciutats. Les estratègies interculturals orientades a construir ciutadania continuen sense ocupar un lloc central en moltes agendes públiques, i el potencial de la cultura com a instrument de cohesió i reducció de desigualtats encara resta parcialment desplegat.

    
Un minut pot ser suficient per qüestionar comportaments que tenim tan incorporats que gairebé han deixat de ser visibles. El curtmetratge «Desde el cariño», de Raúl Calvo Cámara, parteix d’una situació quotidiana i de l’humor per posar en evidència com les desigualtats de gènere també es reprodueixen a través de gestos, expectatives i relacions aparentment normals.

  
  
El primer número de Debats de 2016 recupera el concepte de «comunitats imaginades» de Benedict Anderson per preguntar-se fins a quin punt continua sent útil per comprendre les formes contemporànies de pertinença nacional. Publicat poc després de la mort d’Anderson, el monogràfic funciona alhora com a homenatge intel·lectual i com a prova de la capacitat explicativa d’un concepte formulat dècades abans. La seva aportació principal consisteix a mostrar que imaginar una comunitat no significa inventar-la