diversitat cultural

Pluralitat d’expressions culturals i reconeixement de diferents identitats culturals. Criteri S’utilitza en articles sobre interculturalitat, pluralitat cultural o polítiques de diversitat.

Els museus davant el repte d'una vellesa diversa


  
  
Quan pensem en la gent gran ens acostuma a venir al cap la imatge entranyable d’un senyora o un senyor balancejant-se suaument en un balancí vora la llar de foc. Amb una manta al damunt, la pipa entre els llavis prims o la llana de fer mitja a les mans arrugades, expliquen històries a la canalla que, asseguda al terra, escolta embadalida. Històries llunyanes, d’aquelles on costa tant discernir la realitat de la ficció.

La cultura com a eina d'inclusió de les persones migrants a les ciutats


 


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

La cultura digital només serà transformadora si també és inclusiva


  
  
Et sona el despertador del mòbil. Cap a la feina revises Twitter per estar al dia. Per treballar tens l’ordinador, la tablet i el mòbil. Surts a fer un cafè i pagues amb el mòbil. Et desplaces escoltant música a través d’Spotify. Al arribar a casa encens la televisió. Mentre fas el sopar escoltes un podcast a través de la tablet. Al llarg del dia has passat per davant d’unes 5 pantalles simultàniament i moltes més hores de les que voldries reconèixer.

Els drets culturals deixen de ser una excepció


  
Aquest article de Yvonne Donders representa una síntesi madura de més de dues dècades de debat sobre els drets culturals dins del dret internacional dels drets humans. Escrit quan el mandat de la Relatora Especial de Nacions Unides sobre drets culturals complia deu anys, el text defensa que els drets culturals han deixat de ser els "parents pobres" del sistema internacional i han esdevingut una part consolidada dels drets humans.

Nou article a Polièdrica: I si el problema fos la paraula?


 Pep Montes a Polièdrica
 

Gairebé tots els equipaments culturals de Catalunya tenen pendent l’assignatura d’aconseguir que el jovent s’hi adreci de forma espontània i interessada, integrant aquest col·lectiu com a productor cultural actiu i no com a públic captiu a través de centres educatius en la majoria de casos. Però, malgrat l’interès dels responsables de polítiques i institucions culturals per atreure’ls, gran part de les iniciatives que posen en relació joves i cultura són projectes de dinamització pensats des de la intervenció socioeducativa i promoguts per departaments públics de joventut, serveis socials i equipaments cívics o socioculturals.

Ampliar drets urbans per repensar la ciutat diversa


  
L'aprovació de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i l'expansió del debat sobre el dret a la ciutat han situat els governs locals davant d'una pregunta nova: com garantir la igualtat en ciutats cada vegada més diverses. Aquesta monografia de CIDOB no es limita a reivindicar el dret a la ciutat com un nou marc normatiu.

De la llei a la realitat: per què la igualtat no arriba a la cultura


  
Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).

Quan els records guanyen la partida


Travessar el llindar de la porta i recordar, de sobte, l’olor de la cuina de l’àvia. Escoltar aquella melodia que, sense tenir del tot clar per què, et transporta als moments feliços de la teva infantesa. Sorprendre’t en veure aquella foto, esgrogueïda i rebregada, amb els ulls d’una nena que s’assemblen als teus, que són els teus. Els anys passen i les persones canvien, però els sentits, potser algun més que els altres, perduren i s’entrellacen amb els moments viscuts. La memòria, tanmateix, no sempre és tan fiable, i més sovint del que voldríem acaba perdent la batalla contra l’oblit.

La cultura (i les persones) del canvi


El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.