Recursos i publicacions

  
  
No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana i que històricament han mantingut una relació estreta, tot i que sovint poc visible. El desenvolupament de les TIC n’ha fet més evident la connexió; una altra cosa és que realment comparteixin espais i pràctiques.
  

Art contemporani i acció local no és només una publicació sobre arts visuals. És, sobretot, un intent de posar nom a una tensió persistent en les polítiques culturals municipals: la distància entre la intensitat de les pràctiques locals i la feblesa estructural que les sosté. El llibre emergeix del Laboratori de Tècnics Municipals d’Arts Visuals (2012-2013), i això marca tota la seva orientació: no parla des de fora del sistema, sinó des de dins, des de la pràctica professional.
  

L’article de Robin Renucci​ i Serge Regourd La culture fait-elle encore exception sous le libéralisme triomphant? s’inscriu en un moment en què el model públic de cultura a França ja no pot donar-se per descomptat. La pregunta que el travessa no és només si la cultura continua essent una excepció, sinó si encara és pensable com a tal en un context dominat per la lògica liberal. El text construeix la seva anàlisi a partir d’una tensió central: la confrontació entre una tradició de servei públic cultural i l’extensió progressiva dels principis de mercat a tots els àmbits de l’activitat social.
  

  
La cultura digital no només transforma els formats. També altera la manera com experimentem el temps, i això té conseqüències directes en la creació i en la recepció cultural.
  

  
En un context saturat d’imatges, el cinema pot funcionar com una escola de mirada. No per produir més imatges, sinó per entendre com construeixen sentit.
  

  
L’article de Jean-François Marguerin L'offre ou la demande : L’offre artistique porte une ambition démocratique ! situa un dels debats més persistents de les polítiques culturals europees en un moment de mutació profunda: la tensió entre una cultura construïda des de l’oferta pública i una cultura cada cop més modelada per la demanda, especialment en el context digital. El text no planteja una simple oposició, sinó que reconstrueix les arrels d’aquest conflicte per mostrar fins a quin punt està lligat a dues maneres d’entendre la democràcia cultural.
  

  
Llegida avui, l'article funciona com a símptoma d’un moment en què la cultura comença a intervenir en l’urbanisme no només com a contingut, sinó com a forma d’activació del territori. (n. de l'e., 2026)
  

Els espais urbans en desús han estat durant anys un problema a resoldre. Aquesta publicació proposa una altra lectura: convertir-los en oportunitats temporals d’activació cultural i social.
  

  
    
Aquest text de Jordi Permanyer resulta especialment interessant perquè no posa el focus en les biblioteques com a equipaments culturals, sinó en l’arquitectura institucional que les fa possibles. Escrit des de l’experiència d’algú que va participar directament en la construcció de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, l’article ofereix una lectura del Sistema de Lectura Pública de Catalunya des de la perspectiva de la governança, la cooperació interadministrativa i el finançament.

  
Llegit avui, aquest text permet tornar al moment en què els drets culturals van entrar formalment en la legislació francesa a través de les lleis NOTRe i LCAP. Més que una celebració, l’article recull un debat entre senadores que intenten aclarir què significa aquest reconeixement jurídic i quines conseqüències pot tenir per a les polítiques culturals. El resultat és una conversa que mostra tant les expectatives com les cauteles que acompanyen el concepte. (n. de l'e., 2026)

  
Llegida avui, Arteplan no és només una base de dades. És un símptoma d’un moment en què la cultura es pensa cada vegada més en relació amb el territori i amb els seus processos de transformació. (n. de l'e., 2026)
  

Arteplan no és només un repositori de projectes. És una manera de mirar com la cultura opera sobre el territori: com el transforma, com el reconnecta i amb quins efectes socials.