Recursos i publicacions

  
En els darrers anys, la relació entre cultura i desenvolupament s’ha reformulat de manera significativa. El volum editat per Igor Stokfiszewski parteix d’una crítica explícita a les aproximacions dominants, especialment aquelles que han reduït la cultura a motor de les indústries creatives o a factor de competitivitat econòmica. El seu plantejament és més ambiciós: pensar la cultura com una esfera capaç de contribuir a transformar les condicions socials, econòmiques i polítiques.
  

  
La presència de dones en la ciència no garanteix, per si sola, la igualtat. Les dificultats per accedir als espais de responsabilitat, dirigir projectes o obtenir reconeixement mostren que la desigualtat també es construeix en les estructures que decideixen qui pot progressar i qui acaba quedant fora.

  
¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores, dirigit per Francisco Cruces i coordinat amb Gemma Lluch, parteix d’una pregunta que travessa bona part dels debats sobre cultura digital: què està fent Internet amb la lectura? El llibre desplaça la resposta més immediata.

  
El Basket Beat no és només una metodologia artística. És una manera d’entendre la cultura com a procés col·lectiu que activa vincles, genera aprenentatges i redefineix què vol dir participar.
  

  
L’article d’ Oriane Calligaro La politique européenne de la culture parteix d’una constatació que travessa tota la construcció europea en matèria cultural: la inexistència d’una política cultural pròpiament dita i, alhora, la presència constant de la cultura en múltiples àmbits d’intervenció. Aquesta ambivalència no és anecdòtica. Defineix un camp d’acció fragmentat, subordinat al principi de subsidiarietat i sotmès a tensions estructurals que no s’han resolt amb el temps. La cultura apareix com una categoria expansiva i ambigua, capaç de designar alhora patrimoni, indústries culturals, formes de vida i sistemes de valors, fet que dificulta la seva delimitació com a objecte de política pública i explica la seva instrumentalització en altres camps.
  

  
Un recull de textos analitza les condicions laborals dels artistes i treballadors culturals i reflexiona sobre l’aparició del concepte de precariat en el camp cultural

 
   
Jean-Michel Lucas proposa una crítica frontal a la política cultural francesa: no n’hi ha prou amb “refondar-la”; cal abandonar les ficcions que encara sostenen la seva legitimitat.

Aquest text és especialment útil perquè no discuteix només els instruments de la política cultural, sinó les seves creences de fons.

  
Actualment, el debat sobre els equipaments culturals comença a desplaçar-se des de l'arquitectura icònica i les polítiques de desenvolupament de públics cap a una pregunta més subtil: què fa que un equipament arribi a formar part de la vida quotidiana dels seus habitants?

  
Llegit avui, aquest llibre resulta especialment útil perquè mostra un moment de transició conceptual en què les indústries culturals deixen de ser observades només com a sectors de producció simbòlica i passen a interpretar-se com a part d'un ecosistema creatiu més ampli, connectat amb la innovació, la tecnologia i el desenvolupament econòmic.(n. de l'e., 2026) 
  

El debat sobre les indústries culturals i creatives (ICC) es troba en plena redefinició. El llibre Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos recull diversos treballs desenvolupats per la Universitat del País Basc en el marc dels projectes INNOCRE2 i INNOC, amb l'objectiu d'analitzar com s'estan transformant els marcs conceptuals, els sistemes estadístics i les formes d'innovació associades a la cultura.
  

  
  
La tecnologia pot transformar les formes culturals, però pot arribar a substituir allò que les fa significatives? Aquesta és la pregunta que, des de la ciència-ficció publicitària, planteja Weihnachten 2117, el vídeo nadalenc que EDEKA ha publicat sota l’etiqueta #KeinFestOhne.