Recursos i publicacions

  
Aquest article proposa una lectura dels festivals culturals que va més enllà dels impactes econòmics, turístics o d’imatge habitualment associats a aquests esdeveniments. Les autores plantegen una pregunta diferent: com contribueixen els festivals a crear espai urbà? Per respondre-la analitzen el cas del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), un festival públic consolidat que se celebra des de finals dels anys vuitanta, a partir de les percepcions dels residents sobre els seus efectes en la vida quotidiana de la ciutat.
  

  
Innovació, innovació, innovació. Innovació educativa, innovació cultural, innovació en el si de les empreses i de l’administració. Innovació is in the air. Si el teu discurs no inclou la innovació no t’escolto: no estàs à la page. L’hem sentida tant, aquesta paraula, que comença a resultar poc innovadora. Ens omplim la boca amb un concepte que cada vegada que el pronunciem es buida una mica més de significat.

  
La ciència es dona sovint per justificada. Innovació, progrés, competitivitat. Però quan es pregunta per la seva utilitat social, el discurs es torna menys clar. Qui defineix el valor de la recerca i amb quins criteris?
  

Els museus ja no són només contenidors de col·leccions. Aquest article de Kyra Romero proposa entendre algunes antigues fàbriques reconvertides en equipaments culturals com a peces estratègiques d’una xarxa territorial més àmplia. A partir dels casos del mNACTEC i del MUHBA, l’autora defensa que el patrimoni industrial pot actuar com una infraestructura cultural capaç de connectar ciutat, memòria i desenvolupament territorial.

  
Un cop revisat el text de Saskia Sassen resulta especialment interessant perquè desplaça la mirada habitual sobre les ciutats. En lloc d'entendre-les principalment com a espais físics, econòmics o administratius, l'autora les concep com a productores de capacitats polítiques, socials i culturals. La seva tesi és que la ciutat posseeix una capacitat singular per gestionar conflictes, generar formes de convivència i permetre que actors tradicionalment exclosos adquireixin presència pública. (n. de l'e., 2026)
  

  
La lectura no és només consum d’informació sinó una pràctica cultural activa que construeix coneixement, vincles i significats personals i col·lectius.
  

Un gran nombre de publicacions arriben amb la diada de Sant Jordi. Ja siguin ortunistes o no, es fa difícil escollir. És per això que avui us proposem algunes publicacions

 
   
Què passa perquè una antiga fàbrica tèxtil es converteixi en una infraestructura cultural de ciutat? El cas de Roca Umbert mostra que la transformació d’un espai industrial no consisteix només a rehabilitar edificis. Implica definir una funció pública, construir aliances, sostenir processos de creació i trobar un encaix entre patrimoni, cultura i comunitat.

  
Barcelona és una de les ciutats més descrites, analitzades i debatudes del país. També és una de les que genera més adhesions i més recels. Capital cultural, destinació turística global, escenari de transformacions urbanes accelerades i espai de conflictes socials, la ciutat acumula relats sovint contradictoris. Potser per això continua sent un objecte privilegiat per a l'observació antropològica.

  
Durant dècades, bona part de les polítiques culturals europees s'han construït al voltant de dues preguntes: com ampliar l'accés a la cultura i com afavorir la participació cultural. El monogràfic Droits culturels : controverses et enjeux proposa un desplaçament més profund: què passa si la cultura deixa de concebre’s només com un bé al qual cal accedir i passa a entendre’s com un dret vinculat a la identitat, al reconeixement i a la capacitat de participar en la definició dels significats culturals?

  
  
La censura sovint s’associa a contextos autoritaris o a pràctiques del passat. Aquest text la situa en un present molt més proper i reconeixible, on la regulació de l’expressió cultural passa sovint pel terreny judicial. Els casos que recull no són excepcions, sinó indicadors d’una tensió més profunda sobre els límits de la llibertat d’expressió. Rellegir-lo avui permet entendre que la censura no desapareix, es transforma. I que la seva presència obliga a revisar de manera constant les garanties culturals en el marc democràtic. (n. de l'e., 2026)
  
  
Cal entendre la censura no només com a acte puntual, sinó com a part d’una dinàmica política més àmplia en què la cultura esdevé espai de disputa.