Article

  
En un moment en què la digitalització transforma profundament les formes d'accés al coneixement, moltes veus es pregunten quin futur espera les biblioteques. La resposta que emergeix d'aquesta lectura és clara: les biblioteques continuen sent institucions essencials no només perquè custodien llibres, sinó perquè custodien memòria, drets, relats i vincles socials. Una reflexió especialment pertinent per a Interacció'18, unes jornades que situen al centre la relació entre cultura, educació i construcció de la humanitat compartida.
   

Una reflexió sobre com certs discursos culturals apel·len a vincles emocionals superficials i per què cal repensar les narratives que construïm sobre cultura i experiència.
  

Com responen els museus als desafiaments que planteja el creixent nombre de sinergies entre cultura i educació? Quines estratègies tenen més èxit a l’hora de formar una ciutadania més creativa, participativa i amb sentit crític?

  
Les pantalles formen part de la vida quotidiana i configuren gran part de l’imaginari social contemporani. L’educació audiovisual es presenta com una eina clau per aprendre a interpretar, qüestionar i produir relats visuals en un entorn mediàtic cada vegada més dens.  

Les imatges en moviment i les pantalles formen part del nostre paisatge quotidià. De fet, ja fa més d’un segle que les pantalles ens expliquen històries al cinema, per després obrir-nos una finestra al món des de casa i finalment dur-les a la butxaca per connectar-nos amb la resta de la humanitat.

  
Sovint associem l’aprenentatge amb l’escola, els currículums i els sistemes d’avaluació. Tanmateix, una part significativa del que sabem, imaginem i compartim es construeix fora dels espais formals. Aprenem observant, participant, equivocant-nos, interpretant el món i, sobretot, relacionant-nos amb els altres.

  
Lectura prèvia per a Interacció 2018 – Sobre la humanitat dels humans
  

Si la cultura és una forma d'habitar el món, l'aprenentatge no pot reduir-se a l'adquisició de continguts. Aquesta és una de les idees que travessa Interacció 2018 i que apareix també en molts dels projectes que, des de fa anys, exploren les relacions entre educació, arts i creació.

  
Lectura prèvia per a Interacció 2018 – Sobre la humanitat dels humans
  

L'educació acostuma a associar-se a escoles, instituts i universitats. La cultura, en canvi, es vincula a biblioteques, museus, teatres o centres culturals. Aquesta separació sembla tan natural que sovint oblidem que és relativament recent i que condiciona profundament la manera com entenem l'aprenentatge.

  
Una llista de cançons per al cap de setmana pot semblar menor. Però també diu molt de com es construeix comunitat i relació des d’un projecte cultural.
  

S’acaba el cicle dels “Divendres d’Interacció” del curs 2017-2018. Durant mesos, cada setmana s’ha compartit una cançó a xarxes amb un gest senzill: acompanyar l’entrada al cap de setmana amb música.

Una mirada lúcida sobre què significa visitar un museu avui i per què la “visita” continua essent una pràctica vital —no només turística— en el teixit cultural català.
  

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital.

  
Un martell és una eina. Serveix per clavar un clau, i en aquest gest s’esgota gairebé tota la seva funció. Podem forçar-ne l’ús, com qui intenta obrir una nou i acaba esclafant-ne el contingut, però no deixa de ser una desviació. El mateix passa amb el ribot o amb unes tisores. Són instruments definits per la seva utilitat concreta.
  

  
Una aproximació crítica a què entenem per cultura popular a partir de les diverses definicions i relats conceptuals que travessen aquest concepte des de la teoria cultural i la pràctica social
  

A l’entrada del divendres 13 de juliol vam parlar de turisme cultural. Acostar-se a aquest concepte és tot un repte perquè no té una definició clara. Si "turisme" i "cultura", per si sols, són conceptes que se’ns escapen de les mans quan els volem acotar, "turisme cultural" és una categoria encara més problemàtica. Passa el mateix amb “cultura popular”.