Interacció

  
La presència de dones en la ciència no garanteix, per si sola, la igualtat. Les dificultats per accedir als espais de responsabilitat, dirigir projectes o obtenir reconeixement mostren que la desigualtat també es construeix en les estructures que decideixen qui pot progressar i qui acaba quedant fora.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, aquesta peça reuneix les veus d’Alícia Casals, Estrella Montolío, Assumpció Vila, Beatriz Revelles i Maite Paramio. A partir de les seves experiències, apareixen obstacles que continuen sent recognoscibles: les dificultats de conciliació, el sostre de vidre, la menor presència femenina en la direcció de la recerca i la persistència d’una invisibilitat que contrasta amb el nombre de dones que treballen en el sector.

El problema no és només de representació. Quan les trajectòries científiques estan condicionades pel gènere, també es redueix la diversitat de persones que poden decidir què s’investiga, dirigir equips i participar en la producció de coneixement. La paritat deixa així de ser una qüestió accessòria per convertir-se en una condició estructural del mateix sistema científic.

Recuperar aquestes veus avui permet mantenir oberta una pregunta que va més enllà de facilitar l’accés de les dones a la ciència: què han de transformar les institucions perquè la igualtat no depengui de la capacitat individual de superar barreres que continuen sent estructurals?