Interacció

  
Aquest primer informe sobre l’estat de la cultura basca (CAE 2015) s’inscriu en un moment de reconfiguració profunda del sistema cultural, travessat per la digitalització, la crisi econòmica i la mutació dels hàbits socials. No es presenta com un inventari ni com una descripció exhaustiva, sinó com un exercici de diagnòstic orientat a identificar tensions estructurals i a obrir línies d’actuació estratègica. L’elecció de la cadena de valor com a marc analític respon a la voluntat d’observar el sistema cultural en la seva continuïtat, des de la creació fins al consum, assumint tant les seves potencialitats com les seves limitacions.
  

El diagnòstic que emergeix és matisat i desigual. La creació cultural és percebuda com a diversa, rellevant i amb capacitat d’innovació, amb una contribució significativa a la cohesió social. Al mateix temps, es constata una fragilitat estructural en les condicions de treball dels creadors, en la renovació generacional i en els mecanismes de suport. Aquesta tensió es reprodueix en els altres esglaons de la cadena. La producció mostra dinamisme i adaptació parcial a les oportunitats digitals, però es veu condicionada per dificultats d’accés al finançament i per problemes de sostenibilitat. La distribució i difusió evidencien una ruptura entre els canals tradicionals i els nous entorns digitals, amb una assignatura pendent persistent en la construcció de públics i en la visibilitat de l’oferta pròpia.

Els hàbits culturals reflecteixen una societat en transició. Les pràctiques digitals amplien l’accés i introdueixen formes participatives, però no resolen les desigualtats de valoració ni la feblesa del reconeixement social de la cultura. Aquesta ambivalència esdevé especialment visible en la relació entre consum individual i pràctiques col·lectives, que no es substitueixen sinó que conviuen en un equilibri inestable.

És en l’àmbit de les polítiques públiques on el diagnòstic esdevé més crític. Les valoracions dels agents situen aquest camp per sota de la resta, assenyalant mancances en la capacitat d’articular una política industrial cultural, en el suport a la sostenibilitat del sector i en la generació de públics. La intervenció pública apareix així atrapada entre una orientació econòmica creixent i una dificultat per desplegar el seu potencial transformador.

L’informe no resol aquestes tensions, però les ordena. La seva aportació principal és situar la cultura com un sistema en transformació, on els canvis tecnològics no només afecten els canals sinó també les relacions de valor, els equilibris entre agents i la mateixa definició del que es considera cultura. En aquest marc, la política cultural ja no pot limitar-se a sostenir estructures existents, sinó que ha de repensar els seus instruments davant d’un sistema més obert, més incert i més interdependent.
  

Observatorio Vasco de la Cultura |  UPV-EHU | ICC Consultors

Análisis de la cadena de valor y propuestas de política cultural. Primer informe sobre el estado de la cultura vasca CAE 2015