Interacció

  
La democratització de la cultura ha estat un dels grans objectius de les polítiques culturals europees des de la segona meitat del segle XX. Un número monogràfic de la revista Territoires contemporains revisa aquesta trajectòria a partir d’una comparació entre diversos països i analitza com s’han desenvolupat les institucions culturals i les estratègies públiques d’accés a la cultura.  

La democratització de la cultura ha estat una de les idees fundacionals de les polítiques culturals contemporànies. Des de la segona meitat del segle XX, molts governs europeus han impulsat institucions, programes i equipaments amb l’objectiu d’ampliar l’accés de la ciutadania a les arts i al patrimoni.

El número monogràfic de la revista digital Territoires contemporains, titulat “Démocratiser la culture! Une histoire comparée des politiques culturelles”, proposa una mirada històrica i comparada sobre aquest procés. El volum, dirigit per Laurent Martin i Philippe Poirrier, reuneix set articles dedicats a analitzar l’evolució de les polítiques culturals a diferents països occidentals durant la segona meitat del segle XX. 

Els estudis inclosos examinen casos com França, Bèlgica, Itàlia, Irlanda, Gran Bretanya, els Estats Units i Bulgària. A través d’aquests exemples es pot observar com la democratització cultural s’ha traduït en la creació de ministeris de cultura, sistemes públics de suport a les arts i institucions destinades a ampliar l’accés a la cultura. 

Malgrat compartir aquest objectiu general, les polítiques culturals han adoptat formes diferents segons els contextos polítics i institucionals de cada país. En alguns casos el protagonisme recau principalment en l’Estat, mentre que en altres models tenen més pes els governs locals, els agents culturals o les institucions independents.

El volum també posa de relleu el paper d’actors no estrictament institucionals. Intel·lectuals, artistes i moviments culturals han influït en la definició de les polítiques culturals i en la manera d’entendre la relació entre cultura i societat.

El debat que emergeix d’aquesta revisió històrica continua vigent. El model clàssic de democratització cultural, basat en la difusió de les obres considerades legítimes cap al conjunt de la població, ha estat progressivament qüestionat. Diversos autors han assenyalat que aquest enfocament sovint opera de manera vertical i no sempre aconsegueix reduir les desigualtats d’accés a la cultura. 

Aquestes crítiques han donat lloc a altres conceptes, com el de democràcia cultural, que posa més èmfasi en la participació activa de la ciutadania en la producció i definició de la vida cultural.
  

Idea central 

La democratització de la cultura ha estat el principi rector de moltes polítiques culturals occidentals, tot i que els seus resultats i interpretacions han variat segons els contextos nacionals.

Accés

Démocratiser la culture ! Une histoire comparée des politiques culturelles (u-bourgogne.fr)