Cultura SOStenible: coratge per al canvi

El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, i les Nacions Unides l’aprofiten per fer una crida a promoure mesures ambientals transformadores arreu del món.
 

Al llarg dels últims mesos s’han presentat en aquest mateix espai diversos exemples del gir cultural que està adoptant el discurs sobre l’emergència climàtica en el nostre entorn més proper. Si fem una recerca del tema “ [2]Medi ambient” a Interacció, trobem, entre d’altres, un article [3]molt recent sobre educació ambiental, sostenibilitat, proximitat i cultura, en el qual s’aborda el concepte de cultura de sostenibilitat i es dona a conèixer l’exemple del Museu del Ter [4], amb la natura com a eix de treball al costat del patrimoni industrial i el cultural. També trobarem una entrevista [5]a Josep Maria Mallarach, que connecta la cultura amb la natura i l’espiritualitat, així com una ressenya [6] de la publicació Cultura, medi ambient i emergència climàtica [7] (Baltà i Bashiron, 2021), impulsada pel CERC i disponible també en castellà i en anglès.
 
 

  Cal considerar l’emergència climàtica a l’hora de planificar-ne, dissenyar-ne i executar-ne l’acció pública en cultura
 
 

Una mirada global: com afronten els reptes les diferents institucions
 

Atès que els reptes vinculats a la sostenibilitat i el clima són d’àmbit global, és convenient conèixer també com s’estan afrontant des d’altres territoris i per part de les institucions internacionals. Algunes publicacions rellevants en aquest sentit són, per exemple, les promogudes per la Red Española para el Desarrollo Sostenible [8] (REDS). Per la seva banda, la mateixa Comissió Europea ha elaborat un informe sobre la dimensió cultural del desenvolupament sostenible en les accions de la Unió Europea.

També en àmbits més sectorials com el dels museus, la dansa o els festivals artístics trobem la preocupació sobre el medi ambient i la sostenibilitat amb una mirada internacional, canalitzada a través de nombrosos treballs i informes. 

 

La tasca de REDS
 

La Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS) és l’antena espanyola de Sustainable Development Solutions Network (SDSN [9]), una iniciativa global impulsada el 2012 per l’ex Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon. Una i altra es composen d’un ventall d’actors diversos: universitats, administracions públiques, empreses i societat civil, que treballen per donar suport a la difusió i l’aplicació de l’Agenda 2030 i els Objectius del Desenvolupament Sostenible [10].

Les propostes de REDS en l’àmbit cultural tenen com a objectiu mobilitzar i sensibilitzar l’ecosistema cultural sobre les problemàtiques mediambientals. En aquest context, REDS ha promogut publicacions com Hacia una cultura sostenible. Guía práctica para integrar la Agenda 2030 en el sector cultural [11] (Martinell i García, 2021) o Cultura y desarrollo sostenible. Aportaciones al debate sobre la dimensión cultural de la Agenda 2030 [12] (Martinell, 2020). La seva darrera publicació, titulada La presencia de la cultura en los informes de progreso de los ODS [13] (Martinell et al., 2022) analitza la presència de la cultura en els informes  sobre el desenvolupament dels ODS i inclou una aproximació a un full de ruta per empreses i administracions públiques per a la inclusió de la cultura en el desplegament dels ODS i en els respectius informes de seguiment.

 

El coratge cultural per al canvi i la connexió amb els ODS
 

La Comissió Europea va publicar el desembre de 2022 un informe [14] que aposta per bastir una connexió més sòlida i coherent entre les polítiques culturals i el desplegament dels ODS en el conjunt dels programes i les accions de la UE. Ofereix, a més, una visió general de les polítiques de la UE que reforcen la interacció entre la cultura i el desenvolupament sostenible i identifica les accions dutes a terme o planificades per la Comissió que tenen per objectiu impulsar la cultura com a motor o facilitador de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. També inclou iniciatives transversals com la missió Horizon Europe sobre ciutats climàticament neutres i intel·ligents o la Nova Bauhaus europea. [15]

L’informe beu, en part, de la declaració final [16] de Mondiacult 2022, la conferència de la UNESCO sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible celebrada a Mèxic al setembre de 2022, que va generar un impuls addicional per a la reflexió sobre el paper de la cultura en estratègies de desenvolupament sostenible.

El concepte cultural courage for change o atrevir-se a fer un canvi cultural va sorgir com un  lema quan el grup d'experts del Mètode Obert de Coordinació de la Unió Europea sobre la dimensió cultural del desenvolupament sostenible va començar a consensuar les seves conclusions a principis de 2022. Tot passava per la transformació: calia repensar la relació entre els humans i la natura per tal de nodrir la imaginació cultural i poder construir un planeta més habitable i sostenible.

En el marc del treball d’aquest grup es va publicar l’informe Stormy Times. Nature and humans: Cultural courage for change [17] (Comissió Europea, 2022) proposa 11 accions que es poden impulsar per Europa i des d’Europa. Cada una d’elles apunta a un àmbit d’actuació específic, com ara el consum de recursos naturals, accions per a la sostenibilitat, el coneixement científic, la petjada de carboni, la democràcia, els drets humans i la llibertat artística, etc.
 
 

 Cal minimitzar els residus i la petjada ecològica
 
 

L’aposta catalana per la sostenibilitat
 

Tal com expliquen Baltà i Bashiron (2021), pel que fa al marc català, cal esmentar  l’existència d’alguns decrets i resolucions que permeten ajustar l’acció cultural als objectius en matèria de sostenibilitat i emergència climàtica. La Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya, no regula estrictament els aspectes culturals. Amb tot, novament hi ha elements que es pot considerar que afecten l’acció cultural. Així, entre les finalitats de la Llei hi ha la de fomentar l’educació i difondre el coneixement en matèria d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. S’estableix també el compromís que el conjunt de les polítiques sectorials del Govern emprenguin mesures per reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic.

D’altra banda, el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya [18] (Generalitat de Catalunya, 2019), que conté un ampli ventall d’accions previstes per assolir els ODS, inclou diverses referències a iniciatives en matèria cultural, per exemple:
 

• Fomentar la diversitat cultural i l’accés a la cultura als centres educatius

• Visibilitzar les dones com a artífexs de les obres del patrimoni cultural i com a creadores

• Potenciar el sector audiovisual

• Afavorir un turisme cultural sostenible

• Garantir un accés igualitari a la cultura

• Potenciar els equipaments culturals en l’estructuració de la vida cultural a les ciutats, dinamitzar el turisme sostenible i generar un retorn social

• Fomentar la protecció i posada en valor del patrimoni cultural

• Fomentar els vincles entre turisme cultural i natural
   

A banda d’aquests documents d’àmbit general, a Catalunya cal esmentar diversos instruments que tracten de manera més específica la dimensió ambiental de l’acció cultural. Per exemple, en virtut de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes (una normativa prèvia a la Llei 16/2017 i que resta vigent), el Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020 [19] (PECCat, 2010) incorpora una memòria ambiental. En la pràctica, això implica que la concessió d’ajudes a equipaments del Departament de Cultura, la rehabilitació, planificació o construcció de nous equipaments, l’elaboració de plans locals d’equipaments i altres mesures similars haurien d’incorporar aspectes relacionats amb la sostenibilitat ambiental, per bé que el grau d’obligació varia segons el cas (en funció de la mida dels municipis, la naturalesa de les actuacions, etc.). Entre els objectius del PECCat en matèria ambiental hi ha:
 

• L’increment de l’eficiència en el consum de sòl

• La minimització del consum energètic, d’aigua i d’ús de materials

• El foment de la mobilitat sostenible

• La priorització de la compra verda

• La integració paisatgística, i la introducció de la gestió ambiental en els usos dels equipaments culturals
   

Seguint amb les mesures impulsades per la Generalitat de Catalunya, per iniciativa de l’Institut Català de les Empreses Culturals (2022) es va publicar el Pla C * Cultura pel clima [20], un pla de sostenibilitat ambiental per a les empreses culturals. Amb un horitzó 2022-2024, vol ser un referent a nivell català i estatal i té per objectiu incentivar i promoure que d’altres organitzacions i empreses del sector cultural es posicionin i elaborin el seu propi full de ruta per millorar la seva activitat a nivell ambiental, i per tant, impactar més positivament en la societat.

Cal esmentar també la tasca de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat [21] impulsada per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, amb qui el CERC ha col·laborat en diferents ocasions, i la revista digital Sostenible.cat [22] amb la publicació de notícies com aquesta [23]: "Neix l’Institut de l’Ecoedició, una iniciativa pionera al món", que vinculen cultura i medi ambient.
 

Bones pràctiques culturals a l’era de l’emergència
 

És més necessari que mai pensar la dimensió cultural des d’un punt de vista sistèmic, interrelacionant-la amb els fenòmens socials, econòmics i ambientals. Dit d’una altra manera, no podem concebre les nostres iniciatives i projectes culturals al marge del gran repte del segle XXI: el de l’emergència climàtica. Això fa que haguem de superar, d’una vegada per totes, la visió aïllada de la cultura pel que fa als afers quotidians que ens afecten de forma directa. En paraules d’Alfons Martinell (citat a Baltà i Bashiron, 2021, p. 28)), cal superar “la concepció disciplinària i il·lustrada tradicional o les visions institucionals basant-se en un departamentalisme de models ja superats”  

Però, com fer que aquestes voluntats esdevinguin reals a nivell pràctic?

El Banc de Bones pràctiques en cultura [24] de la Diputació de Barcelona reuneix un ampli ventall de projectes que poden exemplificar la voluntat d’educar en la sostenibilitat mitjançant la cultura i les arts.

Tot seguit, us proposem cinc projectes que actuen com a catalitzadors i promotors d’una mirada transversal, centrant-se en la sostenibilitat com a repte cultural, educatiu i social, sempre de forma compartida i arrelada amb el territori més proper. 
 
 

Sons del Llobregat i el Cardener [25] és un projecte de ciència ciutadana en l’entorn rural que pretén apoderar la ciutadania per documentar i catalogar els sons del riu. La pràctica, emmarcada dins el projecte BiblioLab [26] de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona, té l’objectiu de redescobrir el riu des de les biblioteques. Per fer-ho, ha articulat quatre mirades complementàries sobre la cultura de l’aigua, partint de la reflexió al voltant dels entorns sonors que genera el riu i les persones que habiten en la seva àrea d’influència. Aquestes mirades s’han construït en base a un procés de patrimoniació col·lectiva dels sons dels espais seleccionats per la comunitat, amb un procés obert i participatiu en tres pilots paral·lels (a Manresa, Sallent i Puig-Reig), més un de complementari (Navàs), que ha desembocat en la construcció d’un Atlas Sonor del Llobregat i el Cardener [27].
 
 

El projecte de Sons del Llobregat i el Cardener, patrimoniació sonora i ciència ciutadana

 
  

Llegim el riu. Ciència ciutadana a la conca del riu Llobregat [28] és un projecte de ciència ciutadana a l’entorn del riu Llobregat i els seus afluents per afavorir-ne el coneixement i la col·laboració de la ciutadania en la seva protecció. La iniciativa vol complementar el projecte existent RiuNet [29] i impulsa espais d’innovació social creats a les biblioteques mitjançant comunitats de persones usuàries que treballen el mateix repte social, en aquest cas en referència a l’estat hidrològic i ecològic d’un riu. Aquest projecte està vinculat a un compromís de col·laboració entre la Gerència de Serveis de Medi Ambient, la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHMlab) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i els municipis adscrits.

 

En tercer lloc, el Festival Sitges ReciclArt [30] s’impulsa per l’Associació Drap-Art i consisteix en una exposició col·lectiva de les obres d’artistes que treballen amb l’art mediambiental i el reciclatge. L’objectiu d’aquesta proposta és sensibilitzar el públic sobre problemàtiques relacionades amb els residus plàstics i els hàbits de consum actuals, així com l’impacte nociu que aquests tenen sobre el medi ambient. L’exposició compta amb artistes multidisciplinaris, que utilitzen diverses tècniques artístiques per a crear obres d’art a partir de residus plàstics, orgànics i tecnològics, objectes trencats o oblidats, materials trobats a l’entorn natural, entre d’altres. Paral·lelament a l’exposició conjunta durant el festival, s’impulsa la Ruta ReciclArt, una acció que busca implicar galeries, empreses i comerços locals en el compromís per la visibilització de problemàtiques relacionades amb la sostenibilitat. Aquest projecte arriba enguany a la seva setena edició [31], i es durà a terme del 9 de juny al 9 de juliol al Centre Cívic Miramar.
 
 

 El Festival Sitges ReciclArt vol sensibilitzar la ciutadania sobre la importància del reciclatge i el consum responsable 
 
 

Per la seva banda, l’activitat Una mirada al passat per un futur més sostenible [32] combina una exposició i una gimcana en què es tracta el desenvolupament sostenible a través d’un recorregut històric per l’església del Monestir. La proposta neix d’una col·laboració entre el Monestir de Sant Pere de Casserres [33], la Fundació Antiga Caixa Manlleu i BBVA. El recorregut s’inicia amb una visita que guia al públic a través de la vida que feien els monjos al monestir, amb especial èmfasi en la relació que aquests tenien amb els recursos naturals. L’objectiu principal és fer reflexionar sobre els canvis que ha sofert l’entorn natural al llarg de la història i com s’ha anat transformant la relació dels humans amb aquest. La visita pretén mostrar com s’ha passat d’un ús i un aprofitament dels recursos naturals a una explotació insostenible d’aquests, amb la intenció de sensibilitzar el públic i motivar-lo a modificar el seu posicionament respecte al medi ambient.

 

El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) [34] és un espai dedicat a l’experimentació, investigació i difusió de les pràctiques artístiques i culturals. Funciona com a agent vertebrador d’un territori mancat d’infraestructures que aportin un servei a la cultura, al pensament contemporani, la producció i la preservació del patrimoni. El centre ofereix diferents tipus d’activitats relacionades amb la creació artística i la sostenibilitat. Hi ha activitats basades en exposicions, accions col·lectives d’intervenció en el paisatge, itineraris temàtics sobre natura i patrimoni arquitectònic i també s’ofereix la possibilitat de fer residències artístiques, és a dir traslladar un artista als centres i realitzar una activitat lligada al procés creatiu. El Forn de la Calç [35] és una iniciativa privada sense ànim de lucre fundada l’any 2008, gestionat per l’associació cultural d’Amics de CACiS, i rep el suport de l’Ajuntament de Calders i la Generalitat de Catalunya.
 
 

 El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç (CACiS) |  Vagaram Choudhary
 
 

A mode de conclusió, veiem com la pràctica cultural ajuda a generar nous relats sobre la relació dels humans amb el planeta, des de la sensibilització fins a l’acció directa.

Tots aquests projectes són bons exemples de com la col·laboració entre agents, en estreta vinculació amb el territori, aporta el coratge cultural necessari per a un canvi de model.
     

 
 

 

Referències bibliogràfiques
 
 
 

Baltà, J. i Bashiron, H. (2021) Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Com actuar en l’àmbit de la gestió i les polítiques culturals locals. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC [36]) Signatura:  E220033 [37]

Comissió Europea, Direcció General d'Educació  Joventut, Esport i Cultura. (2022). Stormy times. Nature and humans [14].Comissió Europea. doi/10.2766/90729 [38]

Conferència Mundial de la Unesco sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible. (Mondiacult, 2022). Declaración final [16]. Unesco. unesco.org/es/mondiacult2022 [39]

Generalitat de Catalunya.(2019). Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/pla-nacional [18]

Institut Català de les Empreses Culturals (2022). Pla_C* Cultura pel Clim [40]a [40].ICEC. icec.gencat.cat [41]

Martinell, A., García Haro, M. (dir). (2021) Hacia una cultura sostenible. Guía práctica para integrar la Agenda 2030 en el sector cultural [42]. REDS. reds-sdsn.es [43]

Martinell. A. (coord.) et al. (2020). Cultura y desarrollo sostenible. Aportaciones al debate sobre la dimensión cultural de la Agenda 2030 [44]. REDS reds-sdsn.es [45]

Martinell, A., Heredia, MC i Vázquez, L. (2022). La Presencia de la cultura en los informes de progreso sobre el cumplimiento de los ODS. REDS. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC [46]) Signatura:  E230017 [47]

Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 (PECCat, 2010). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC [36]) Signatura:  S 00314 [19]

         

 

 

_____________________________________________________________________