Innovació en l’era postpandèmia. El nou gir digital i els espais de la cultura (1/2)

Les eines digitals aplicades a la cultura constitueixen un valuós recurs, un conjunt d’instruments que poden potenciar la creativitat i donar suport a la construcció de noves expressions artístiques combinant diversos llenguatges.A més de la creació de "cultura digital" i híbrida, les eines digitals poden facilitar l’accés, la conservació i la reproducció de continguts culturals a través de dispositius tecnològics, mitjançant la digitalització de la cultura. La pandèmia ha accelerat el procés de digitalització de continguts culturals, el qual afecta la majoria dels sectors, a banda de l’audiovisual, i a més ha generat noves perspectives de participació cultural, en un context de crisi que també ha afavorit el sorgiment de polítiques enfocades en la influència de l’art i la cultura en la salut i el benestar. En plena fase de recuperació de la crisi i d’inici d’una nova era, convé reflexionar sobre els elements que guien les agendes locals i globals i el seu paper en la cerca de solucions per als principals reptes de la humanitat; ens fixem aquí en l’impacte del nou gir digital en els espais de la cultura, en els mons virtual i físic i els seus intersticis, i en la seva articulació amb les polítiques culturals basades en els drets.

La innovació basada en la tecnologia digital és una prioritat a escala mundial en la recuperació de la crisi i més enllà, i el seu potencial transformador vinculat a la cultura és cada vegada més rellevant. En el comunicat final de la darrera edició de la cimera Urban 20 [2] (U20) celebrada al juny ―una iniciativa mundial actualment presidida per Roma i Milà que té per objectiu enfortir la implicació de les ciutats en l’elaboració de l’agenda del G20―, alcaldes i líders locals i regionals, per primer cop, van fer una crida a invertir en la vida cultural, reconeixent el seu poder de canvi, innovació i enfortiment de comunitats i identitats, i destacant la importància del suport a la lliure expressió i la creació de mecanismes per seguir desenvolupant les realitats existents. Al mateix temps, l’habilitació de noves formes de governança digital, amb la protecció dels drets digitals, la inversió en ciutats intel·ligents sota estàndards oberts i ètics, el control de la tecnologia i les dades per part de la ciutadania i la seva accessibilitat universal, va constituir un altre dels fruits de la Cimera recollits en el comunicat final (Urban 20, 2021).

A escala europea, les possibilitats que ofereixen la tecnologia i la infraestructura digital en l’àmbit cultural són un punt destacat de l’agenda. El programa DIGITAL [3], junt amb altres sistemes de finançament per a la digitalització de la Comissió Europea, dona suport a la transformació digital de la societat i l’economia europees, amb la transformació del sector del patrimoni i el turisme cultural entre els seus objectius ―mitjançant l’Espai Europeu Comú de Dades per al Patrimoni Cultural, entre d’altres―, a banda del propòsit d’aconseguir l’autonomia tecnològica respecte d’altres territoris. Igualment, el programa Europa Creativa [4] (2021-2027) impulsa la competitivitat i resiliència dels sectors culturals i creatius, centrant-se en la construcció de sistemes culturals sòlids que fomentin la diversitat i el pluralisme. Malgrat els esforços que concentren aquests programes, però, el potencial col·laboratiu entre sectors i el desenvolupament de plataformes digitals i de nous mecanismes de cocreació i coautoria, evidenciat arran de l’esclat de la pandèmia, no s’ha aprofitat prou encara. Els reptes que planteja el context actual no es poden abordar ni des d’un punt de vista purament tecnològic ni des d’un punt de vista purament artístic o creatiu (IDEA Consult et al., 2021, p. 11). Ampliar la perspectiva sobre la innovació i reconèixer la legitimitat dels actors culturals i de la ciutadania en la formulació de polítiques, fonamentada en els drets culturals, és clau.
 
 

S+T+ARTS (‘Science, Technology & the Arts’), iniciativa de la Comissió Europea que promou col·laboracions entre professionals de l’àmbit de l’art, la ciència, l’enginyeria i la recerca per desenvolupar tecnologies més creatives, inclusives i sostenibles
 
 

En l’àmbit local i regional, el 23 de juny de 2021 Interacció [5] es feia ressò de la notícia sobre la reestructuració del Departament de Cultura amb la innovació, la cultura digital i la política lingüística com a prioritats governamentals, mitjançant la creació de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital com a novetat en l’àmbit audiovisual. Aquesta nova àrea té com a principal objectiu desenvolupar estratègies que generin projectes transdisciplinaris, en la intersecció entre cultura i tecnologia, i el foment de la innovació com a principal necessitat detectada durant la gestió de la crisi i un dels aspectes clau per rellançar i enfortir l’activitat cultural. L’impuls digitalitzador es vol fer extensiu a tots els espais del Departament de Cultura, paral·lelament a l’impuls a la llei de drets culturals "que reconegui tant el dret essencial d’una persona a l’expressió cultural com també a tenir accés a la producció cultural del país" (Generalitat de Catalunya, 2021), i inclou el lideratge en el món digital del patrimoni cultural a través del Pla d’Estratègia Digital del Patrimoni Cultural, considerant que els espais museístics, els monuments i els arxius ja no poden entendre’s sense el factor digital. A més, a partir de la creació de la nova Direcció General, el Departament de Cultura promourà la creació d’un Pla Nacional de Cultura Digital amb la participació de les entitats implicades. L’agenda RESET. Catalunya 2022 [6] s’orienta també en aquesta direcció, i un dels seus objectius impulsa l’accés i la participació cultural innovant en continguts, formats i canals de distribució.

Aquesta reestructuració acompanya, sens dubte, els esforços fets a escala local per digitalitzar els serveis culturals municipals, multiplicats a causa de l’esclat de la pandèmia. La necessitat de mantenir el contacte amb els públics i abastir la població amb recursos per pal·liar els dies de confinament, sense tenir una estratègia clara fruit de la reflexió crítica i l’aprenentatge basat en models sostenibles, va abocar als ajuntaments a digitalitzar activitats pensades en format presencial, de forma precipitada i a vegades sense personal qualificat. Però diverses veus afirmen que la cultura digital requereix la incorporació de l’element tecnològic d’inici: "El cicle d’internet és un cicle constant, sense portes ni hores de visita. És un diàleg obert que espera proximitat. [...] Assaltar internet requereix innovar i transformar tecnològicament, no únicament digitalitzar." (Sora, 2021). Perquè, si bé les eines de l’àmbit digital, en l’encreuament amb els llenguatges artístics clàssics de les arts escèniques, plàstiques, en viu o de carrer, la literatura, la música... es perceben com a mitjans que donen lloc a expressions culturals sorprenents que renoven els discursos tradicionals de l’art i amplien la seva capacitat transformadora ―i ho són ja des dels anys 60 del segle XX, quan va irrompre l’art digital―, poden ser limitadores quan es pretén que transmetin, amb totes les seves qualitats, l’experiència que proporciona un determinat llenguatge artístic que es vehicula en el medi físic.
 
 

Imatge promocional de concerts en línia [7] a Buenos Aires
 
 

Amb el brot de la pandèmia, a més, la ràpida digitalització de continguts culturals va potenciar el "capitalisme de plataformes" privades (Guardiola, 2020), fet que va incrementar les desigualtats d’accés i agreujar la bretxa digital entre els col·lectius vulnerables. "La cultura digital no hauria d’estar lligada a les estructures tècniques, sinó a elements associats a l’horitzontalitat, la transparència, la participació i la porositat institucional. [...] Només ha de complir amb els preceptes d’immediatesa, no mediació i desjerarquització dels continguts" (Pivetta, 2021, p. 27). Des dels primers mesos de pandèmia es va advertir, en aquest sentit, que el gir digital s’ha convertit en pas endavant cap la privatització dels espais de la cultura: I què passa amb l’espai digital públic? Doncs que no existeix. Estem perdent l’espai públic a mesura que les nostres vides esdevenen cada cop més digitals. (Van der Waal et al., 2020, p. 11). Així, "l’expectativa democràtica" (Carnelli i Zuliani, 2020), "l’anhelada redimensió de l’àmbit digital" (Acción Cultural Española, 2021), si no es fonamenta en els drets humans i culturals i el desenvolupament sostenible, pot representar un retrocés per a les polítiques culturals (Kużelewska i Tomaszuk, 2020).
 
 

"2021: This Is What Happens in an Internet Minute”.

Infografia creada per Lori Lewis [8], especialista en públics digitals
 
 

El mitjà digital, caracteritzat per la interactivitat, però també per la immediatesa i la simultaneïtat, també ha pogut incrementar les experiències més pròximes a l’oci, l’entreteniment i el consum, i no tant a activitats que afavoreixen la reflexió sobre valors com la solidaritat, la cooperació i l’empatia per construir les societats de les cures, la reivindicació dels drets i l’ampliació de les llibertats, la consciència ciutadana i la democràcia (Liessmann, 2020) ―activitats que, històricament, troben el seu espai genuí als carrers, les places i els parcs. Alhora, es fa difícil concretar el concepte de participació cultural, i el seu mesurament, en l’àmbit digital. Per a les polítiques culturals, la complexitat de la participació cultural a l’entorn digital pot plantejar el "repte d’actuar en la intersecció de les lògiques cívica, comercial i industrial en un context de canvi ràpid i incert" (Casemajor, Bellavance i Sirois, 2020, p. 3) i d’anar més enllà del context cultural específic, implicant altres àmbits de les polítiques, com l’econòmic i l’educatiu, i enfrontant els reptes que suposen la promoció de la diversitat i l’equitat culturals.

En general, la "incorporació de propostes digitals i híbrides en la programació cultural, més enllà de la digitalització d’activitats presencials" (Pivetta, 2021, p. 61) i amb una perspectiva de drets, sembla una estratègia coherent amb l’actualitat que marquen la pandèmia, la crisi, l’augment de les desigualtats i els constants avenços en tecnologia digital. La construcció d’espais digitals públics oberts, democràtics, inclusius i sostenibles hauria de ser paral·lela a la reflexió sobre el disseny i la millora dels espais públics urbans, i hauria d’implicar plenament els actors culturals. El salt definitiu cap a la innovació demana no limitar-se a l’àmbit digital, sinó explorar les possibilitats de la cultura de donar resposta a reptes en matèria de salut i benestar, cohesió social, planificació urbana, construcció de pau i transició ecològica, entre d’altres (IDEA Consult et al., 2021). Cal expandir la transversalització de les polítiques culturals en les estratègies d’innovació per a la recuperació i més enllà.

Referències bibliogràfiques
 

Acción Cultural Española (2021). Anuario AC/E de Cultura Digital 2021 https://bit.ly/3owVk7N  [9]

Carnelli, L. i Zuliani, E. (2020). The turn of the screw of the digital: From an exceptional time to a new temporary reality. A Dupin-Meynard, F., Négrier, E. (Eds). Cultural Policies in Europe: A Participatory Turn? (pp. 185-199). Occitanie en scèneÉditions de l’Attribut. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC [10]) Signatura: S 03797 [11]

Casemajor, N., Bellavance, G., i Sirois, G. (2020). Cultural participation in digital environments: Goals and stakes for Quebec cultural policies. International Journal of Cultural Policy, DOI: 10.1080/10286632.2020.1825403 [12] 

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (2021, 2 juliol ). Consellera Garriga: "Volem posar la ciutadania al centre de la cultura”. Govern.cat https://bit.ly/3ldst6w [13]

Guardiola, I. (2020). El espectador ante las plataformas digitales en un mundo post Covid. Mitos  y realidades. Observatorio Cultural, 38, 10-27 https://bit.ly/3Dsq91N [14]

IDEA Consult, Amann, S. i Heinsius, J. (2021) Creative FLIP Final Report: Work Package 1 on Finance, Brussel·les https://bit.ly/3uJ6JSV [15]

Kużelewska, E., Tomaszuk, M. (2020). European Human Rights Dimension of the Online Access to Cultural Heritage in Times of the COVID‑19 Outbreak. International Journal for the Semiotics of Law DOI: 10.1007/s11196-020-09712-x [16]

Liessmann, K. P. (2020). La Haine de la culture: Pourquoi les démocraties ont bessoin de citoyens cultivés. Armand Colin. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC [10]) Signatura: S 03791 [17]

Pivetta, E. (2021). Cultura, pantalles, pandèmia. La digitalització dels serveis culturals als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis i Recursos Culturals. Centre d’Informació i Documentació (CIDOC [10]) Signatura: E210027 [18]

Sora, C. (2021,  14 febrer). Innovació i tecnologia per reimpulsar la cultura. El món de demà. https://bit.ly/3Adv9oS [19]

Urban 20 (2021). Urban 20 calls on G20 to empower cities to ensure a green and just recovery. An oficial communiqué from Urban 20 (U20) https://bit.ly/3oBbDAq [20]

Van der Waal, S., Stikker, M., Kortlander, M., Van Eeden, Q., Demeyer, T. i Bocconi, S. (2020). European Digital Public Spaces. Waag. Technology & Society https://bit.ly/3DbwEpo [21]

_____________________________________________________________________