Vitalitat cultural a les ciutats europees: reptes i oportunitats per teixir comunitats vives

  
Una reflexió sobre com les ciutats europees construeixen polítiques culturals integrades per estimular creativitat, participació i cohesió social en contexts urbans canviants.
  

Com es pot mesurar la cultura a les ciutats?  És possible millorar el benestar a les ciutats a partir de mètriques empíriques de la cultura que ajudin a planificar millor les polítiques locals? Com es mesura i es compara l’economia creativa, l’entorn habitable o la vitalitat cultural d’una ciutat?

Aquesta recerca que us presentem, examina el paper de la cultura com a recurs per al desenvolupament, amb un enfocament específic en aspectes de mesura empírica. És un article de la revista Cities, The International Journal of Urban Policy and Planning que presenta un nou conjunt de dades (The Cultural and Creative Cities - CCCM [2]) que recull 29 indicadors per a 168 ciutats de 30 països europeus.

El CCCM mesura aspectes com, la presència i l’atractiu d’espais i instal·lacions culturals (Vitalitat Cultural), la capacitat de la cultura per generar llocs de treball i innovació (Economia creativa) i les condicions que permeten la cultura i els processos creatius per prosperar (Entorn habitable). Els resultats mostren que els actius culturals i creatius es distribueixen de manera diversa entre les ciutats europees, que ofereixen autoritats locals l’oportunitat de dissenyar estratègies de desenvolupament específiques del context. En particular, moltes ciutats mitjanes semblen tenir, de mitjana, més culturals béns de capital per habitant que les ciutats més grans. A partir d’aquestes conclusions, traiem conclusions sobre la rellevància conceptual i metodològica del CCCM i del fer avançar propostes sobre com seguir utilitzant les dades del CCCM per impulsar el disseny de polítiques urbanes basades en la cultura i les evidències, més que en els supòsits.

 Per posar un exemple, el gràfic superior ens mostra una gran varietat de puntuacions, que donen suport a una de les hipòtesis. En catorze de vint-i-quatre països (és a dir, un 58%), les ciutats no capitals superen les capitals dels estats. Com s’observa amb la ‘Vitalitat Cultural’, moltes ciutats tendeixen a superar la capitalitat, que esdevé multipolar en països com Itàlia, Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. A Polònia i Romania, l’elevat nombre de ciutats que supera la capital es pot explicar sobretot pel bon rendiment de diverses ciutats en el nombre de llicenciats en TIC i / o en arts i humanitats.

A l’Estat espanyol, en canvi, malgrat el típic entorn descentralitzat que es reflecteix bé en els resultats de ‘Vitalitat cultural’, només Barcelona registra la millor actuació, seguit de prop de Madrid. Aquest resultat s’explica principalment per l’excel·lent acompliment de Barcelona per l’‘Aparició mitjana en els rànquings universitaris’ (100), seguida d’una molt bona puntuació també sobre ‘La confiança de la gent’ (59.4) - que en realitat es contradiu amb la literatura que suposa que es troben nivells més grans de confiança en àrees més petites.

La recerca, lluny de ser conclusiva, deixa obertes una sèrie de preguntes que permeten aprofundir més sobre la mesura de la cultura de les ciutats europees (grans i mitjanes) i els valors a tenir en compte, com ara: Quins son els llegats culturals, les variables econòmiques o els factors institucionals que poden explicar les notables diferències entre ciutats? Com es pot veure afectada la cultura per l'entorn econòmic urbà i el benestar dels individus segons tipologies de ciutats? Com s’alimenten els canvis en l’estructura urbana amb el desenvolupament de llocs i activitats culturals? Els residents tenen les mateixes oportunitats d’accedir a la cultura i construir coneixement i habilitats relacionals dins i entre les ciutats europees? Les ciutats amb millor puntuació tenen característiques comunes, per exemple, en termes de governança, polítiques i accions? Aquests son alguns dels aspectes que queden oberts per a futures recerques i articles entorn les semblances i diferències culturals entre ciutats europees.
  

Idea central

La vitalitat cultural urbana emergeix quan les polítiques, comunitats i experiències creatives s’integren de manera coherent per generar espais de participació, diversitat i transformació col·lectiva.

Accés

PDF Culture counts: An empirical approach to measure the cultural and creative vitality of European cities [3]