Polítiques i governança cultural
Aquest bloc aborda el disseny, l’organització i el funcionament de les polítiques culturals. Inclou la definició d’estratègies públiques, la governança de les institucions culturals, les condicions del treball cultural i els mecanismes econòmics que sostenen el sistema cultural. També tracta el paper dels equipaments i les institucions com a infraestructures que articulen l’acció cultural en el territori.
L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.
L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.
Les organitzacions culturals acostumen a pensar-se a si mateixes com a entitats autònomes amb una missió pròpia, uns públics definits i uns objectius específics. Aquesta guia de Raluca Iacob proposa una mirada diferent: entendre que bona part de la capacitat transformadora de la cultura depèn de les relacions que s'estableixen entre organitzacions, professionals, comunitats i institucions.
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
Són les 8 del vespre i ets la segona en arribar. En veure qui ha estat la primera lamentes tenir la mania de ser sempre tan puntual. Ni tan sols recordes el seu nom i, per força, hauràs de tenir una conversa amb ella. T’espera una llarga nit envoltada de persones conegudes i desconegudes a la vegada.
Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
Els museus davant el repte d'una vellesa diversa
Quan pensem en la gent gran ens acostuma a venir al cap la imatge entranyable d’un senyora o un senyor balancejant-se suaument en un balancí vora la llar de foc. Amb una manta al damunt, la pipa entre els llavis prims o la llana de fer mitja a les mans arrugades, expliquen històries a la canalla que, asseguda al terra, escolta embadalida. Històries llunyanes, d’aquelles on costa tant discernir la realitat de la ficció.