Polítiques i governança cultural

La pandèmia ha accentuat les vulnerabilitats ja existents en els sectors culturals i creatius, però, tot i les greus conseqüències que ha pogut causar, aquest període d’inflexió també ha propulsat un nou espai per a la democratització de les arts i la cultura a través de l’ús de les noves tecnologies.

  
L’entrevista a César Rendueles publicada a Debats el 2020 és especialment valuosa perquè desplaça la mirada sobre la política cultural cap a espais sovint invisibilitzats pel relat dominant de la innovació i la creativitat. En un moment en què moltes ciutats continuen competint a través de marques urbanes, grans equipaments i discursos sobre “ciutats creatives”, Rendueles proposa una inversió gairebé radical de prioritats: abandonar la fascinació per les intervencions espectaculars i tornar a mirar les institucions lentes, quotidianes i poc lluents, com les biblioteques o el esport de base.
  

Aquest informe parteix d’una constatació que travessa tot el camp cultural europeu: el reconeixement creixent del valor social, democràtic i econòmic de la cultura no s’ha traduït en una millora equivalent de les condicions de treball de les persones que la fan possible. El document situa aquesta contradicció com un problema estructural del sistema cultural europeu. La vitalitat de la cultura depèn directament del benestar, la llibertat i les trajectòries professionals dels artistes i treballadors culturals, però aquest vincle continua sent fràgil i insuficientment protegit en termes legals, socials i econòmics.
  

  
L'informe Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Resultats 2020 és excepcional dins la sèrie perquè no descriu simplement l'evolució ordinària de les programacions municipals, sinó l'impacte directe de la pandèmia sobre el sistema d'arts escèniques locals. El confinament, el tancament dels equipaments durant gairebé quatre mesos i les restriccions d'aforament interrompen de manera sobtada una dècada de creixement continuat.

  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

    
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.