Apunts

El videojoc com a política cultural: entre motor econòmic i assignatura institucional


  
El Llibre blanc del videojoc situa el sector com un dels principals vectors de creixement cultural i tecnològic. La qüestió no és tant si cal apostar-hi, sinó com es construeix una política pública capaç d’acompanyar un ecosistema que creix ràpid però amb fragilitats estructurals.
  

Llibre Blanc de la Indústria Catalana del Videojoc 2020


 Institut Català de les Empreses Culturals
 

Catalunya és avui el principal motor del desenvolupament de videojocs estatal, acollint al 27,3% de les empreses, facturant el 51% del total de la indústria i representant la concentració més gran d’ocupació amb el 46% dels treballadors de tot l’Estat, segons indica DEV – Desarrollo Español de Videojuegos (2021) al "Libro Blanco del Desarrollo Español del Videojuego" (vegeu).

Videojocs a Espanya: una indústria en creixement amb bases fràgils


  
El Libro Blanco del Desarrollo Español de Videojuegos 2019 dibuixa un sector dinàmic, altament internacionalitzat i amb potencial econòmic. Al mateix temps, revela una estructura empresarial atomitzada que interpel·la directament les polítiques públiques de suport.
  

Treballadors de la cultura i la comunicació s’alien per reclamar els seus drets laborals

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

Cómo funciona la música


  
Com es produeix, circula i s’escolta la música en cada moment històric? Aquesta és la pregunta que travessa el llibre Cómo funciona la música de David Byrne, fundador dels Talking Heads. El volum combina memòria personal, anàlisi cultural i reflexió sobre la indústria musical per explicar com els contextos socials i tecnològics modelen la manera de fer música. 

Entre les idees que recull l’article de Víctor Lenore destaca la consideració de la música com una pràctica col·lectiva i situada. Byrne defensa que la música no és només una obra o un producte, sinó una experiència social que depèn dels espais, de les tecnologies i de les comunitats que la fan possible. 

La lectura és suggeridora perquè mostra fins a quin punt els formats, els canals de distribució i les formes de col·laboració artística condicionen el sistema musical. El text permet pensar la música no només com a creació artística, sinó també com ecosistema cultural en transformació constant.
  
  

Qui té el poder en la cultura digital?


  
Un informe del Forum d’Avignon analitza com la digitalització transforma la cadena de valor de les indústries culturals. Les noves tecnologies obren oportunitats per a creadors i consumidors, però també concentren poder en els grans distribuïdors digitals.
  

Barcelona, metròpoli creativa


  
Un informe de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona cartografia l’economia del coneixement i les indústries creatives a la ciutat. L’estudi mostra fins a quin punt la creativitat, la tecnologia i la innovació s’han convertit en eixos centrals del desenvolupament urbà.
  

L’informe “Barcelona, metròpoli creativa” ofereix una diagnosi actualitzada sobre el paper de l’economia del coneixement, les tecnologies de la informació i les indústries creatives a la ciutat de Barcelona.

Internacionalización de las industrias culturales y creativas españolas


  
Durant anys, la internacionalització de la cultura s’ha entès com una qüestió de presència exterior. Participar en mercats, vendre continguts, circular. El problema és que aquest enfocament és insuficient: sense transformació interna, no hi ha internacionalització real.
  

 

Exportar cultura: què fan els estats europeus per internacionalitzar les seves indústries creatives


  
Les indústries culturals i creatives han adquirit un paper central en les estratègies econòmiques i culturals de molts països europeus. Un estudi comparatiu analitza com els estats membres de la Unió Europea promouen l’exportació i la internacionalització d’aquests sectors, i identifica les principals polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest àmbit.
  

Les indústries culturals i creatives han esdevingut un element clau en les polítiques econòmiques i culturals de molts països europeus.