Apunts

Aparadors buits, art i ciutat: activar espais o reactivar el mercat?



Vilafranca del Penedès converteix locals comercials en desús en una galeria d’art contemporani. La iniciativa reactiva la mirada urbana i planteja el paper de la cultura en la transformació del teixit comercial.
  

Planificació estratègica de continguts digitals als museus i centres patrimonials


Fa un any que els museus i els centres patrimonials no poden desenvolupar amb normalitat la seva activitat. Després de romandre tancats al públic durant els primers mesos de confinament a causa de la propagació de la covid-19, la majoria d’aquests equipaments van poder reobrir les seves portes a partir del juny de l’any passat. Des d’aleshores s’han hagut d’adaptar als dictàmens de les restriccions, que han anat variant en funció de les xifres de contagi i altres indicadors, però no ha calgut repetir el tancament inicial. Així doncs, els museus i centres patrimonials s’han considerat espais segurs i això és motiu de felicitació. Tanmateix, encara hi ha moltes persones que no poden gaudir presencialment d’aquests equipaments, i per això els continguts digitals que van créixer exponencialment ara fa un any segueixen sent una via essencial per arribar als públics.

Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del territori


  
La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles. Els joves marxen atrets per la diversitat de serveis i les oportunitats laborals que ofereixen les ciutats. 

Del monument a la superfície: art públic i regeneració urbana


  
Llegit avui, l’article continua sent especialment útil per pensar la relació entre cultura, espai públic i govern urbà. Sobretot perquè obliga a preguntar-se si les polítiques culturals urbanes transformen realment les condicions socials dels territoris o si, en molts casos, només n’estetitzen els conflictes. (n. de l'e., 2026)


  

Enfortir les arts comunitàries: reconeixement institucional o canvi de paradigma?


  
Un informe impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona situa les arts comunitàries com a camp emergent de política cultural. La qüestió és què implica aquest reconeixement en termes de governança i pràctica.
  

La Defensa dels Drets Culturals: els ODS i l’Agenda 21 de la Cultura


  
Sabem en què consisteixen exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 21 de la Cultura? Quin és el seu abast? Per poder-ne saber més sobre com treballar els ODS en l'àmbit de la cultura i com aplicar-los als nostres municipis, us oferim un breu resum de dues interessants jornades de formació sobre drets culturals i sostenibilitat que va oferir el CERC.

I si...de la crisi emergeix una nova societat digital?


  
La pandèmia ha accelerat la digitalització com mai abans. La tecnologia ha permès sostenir relacions, serveis i activitats culturals. Però també ha obert una pregunta que encara no hem resolt: qui governa aquest espai digital i amb quines regles?
  

 

El futur digital d'Europa


L’informe El futuro digital de Europa, elaborat per Jorge E. Pérez Martínez, José Félix Hernández-Gil Gómez, Félix Arteaga Martín i José Luis Martín Núñez, analitza l’estat de la digitalització a Europa i les seves implicacions per a l’economia, les institucions i el treball. 

Festivals de música i Agenda 2030


  
Un informe impulsat per la Asociación de Festivales de Música (FMA) proposa un pla d’acció per adaptar els festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.
  
  

Prohibit abaixar la guàrdia


  
Llegit avui, el text guanya pes. El marc de la transició ecosocial ha avançat, però la seva incorporació efectiva a les organitzacions culturals continua sent desigual. El risc que assenyala el text es manté: convertir la sostenibilitat en un relat compartit però poc operatiu. Rellegit en clau actual, el text funciona com una alerta sobre la fragilitat d’aquestes agendes quan no es tradueixen en estructura, responsabilitat i continuïtat. (n. de l'e., 2026)
  

La sostenibilitat ambiental en el sector cultural no pot quedar relegada a una capa discursiva ni a accions puntuals. “No s’ha d’abaixar la guàrdia” no és només una apel·lació ètica, sinó una constatació organitzativa: el dia a dia, la manca de recursos i la pressió operativa tendeixen a desplaçar aquests objectius si no hi ha responsabilitats clares assignades