Apunts

Les arts escèniques al centre de l’educació


 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non de l’experiència estètica’


  
Entrevista que desplaça el focus de l’accés com a problema de barreres cap a la qualitat de l’experiència cultural i la seva dimensió ètica, qüestionant una política basada en el consum i reclamant participació real, acompanyament i treball en xarxa com a condicions per a una cultura amb capacitat transformadora. (n. de l'e., 2026)

  
Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Una conversa amb el Dr. Roch. Podcast #2


 "M’agrada contagiar el meu entusiasme, perquè és una de les virtuts que convé tenir quan vols actuar en aquesta societat"
 
 

Una conversa amb la Gemma Carbó. Podcast #1


 "Els artistes i gestors culturals sabem que no podem continuar parlant de públics,
sinó de ciutadania i participació en la vida cultural"

 
 

Donem la benvinguda a l’any 2022 amb el llançament, anunciat a finals de l’any passat, de Els Podcasts d’Interarts: a través d’entrevistes a professionals destacats del sector, compartirem coneixements i experiències de la gestió i la cooperació cultural.

El valor social de les arts del carrer



Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

Marc per mesurar l’impacte social a les organitzacions culturals


The Journal of Arts Management, Law, and Society


L’impacte social associat a les activitats que duen a terme les organitzacions culturals està íntimament relacionat amb una sèrie de beneficis, com ara, l’augment del sentiment de pertinença social dels participants, la construcció d’una identitat individual i col·lectiva o el foment d’una major tolerància cap a les minories, en tant que la cultura funciona com a un espai d’intercanvi social.

Governança de l’oci nocturn en pandèmia: last night a DJ saved my life


LXNIGHTS | Jordi Nofre
 

El tancament de l’oci nocturn arran de la Covid-19 ha posat de manifest la seva importància per a la vida social i cultural de bona part de la societat – i no només dels més joves –, alhora que ha visibilitzat com la nit és una font de benestar social i emocional, de construcció de comunitat i de suport psicològic mutu en temps de pandèmia.

Artivisme i crítica festiva a l’espai públic de Barcelona i València


Ricardo Klein, Joaquim Rius-Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad
 

El sentit de pertinença dels habitants amb el seu entorn urbà està íntimament lligat amb la participació en l’espai públic, relació que es complica en aquelles ciutats més grans, en les quals es redueixen les possibilitats de generar convivència en l’espai social.

L’educació cultural i el seu rol en la configuració dels discursos polítics


 International Journal of Cultural Policy | C. Steigerwald
 

El discurs al voltant de l’educació cultural s’ha aplicat des de diferents enfocaments que, si bé, tendeixen a integrar diverses pràctiques de la cultura, la participació o l’educació, sembla no comptar amb una definició coherent per part dels seus defensors en l’àmbit conceptual i teòric, sobretot pel que fa als seus objectius i abast.