Apunts

Paraules i imatges: com les històries construeixen comunitat


  
  
Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna

amb Emili Manzano i Jordi Balló
  

Les ciències i les arts: històries compartides


  
  << Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Marina Vegué i Cesc Gelabert


 

La memòria inscrita en el moviement


  
  << Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Camille Decourtye i Joan Baixas


 

Històries que creen coneixement i memòria: L’oralitat


  
  << Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>
  

Històries humanes: des de l’univers fins a la molècula més petita

Lliçó inaugural a tres veus:

La cultura com a guia de viatgers.

El viatge com a font d’aprenentatge


Emilio Lledó: educació, cultura i el lloc on es decideix la democràcia


  
En un espai com Interacció, on la cultura i l’educació no es poden pensar separadament de la idea mateixa d’humanitat, la figura d’Emilio Lledó apareix com una referència que no només orienta, sinó que obliga a precisar de què parlem quan parlem de cultura. No com a conjunt de continguts ni com a acumulació de coneixements, sinó com a condició de possibilitat de la vida en comú.

Cartes que són lliçons de vida (II). Pasolini, “educador autèntic”


  
Repàs de fragments de les cartes de Pier Paolo Pasolini i una lectura de com la seva postura crítica i pedagògica —entesa com a amor a l’educació i a la qüestió cívica— continua oferint eines per pensar la relació entre cultura, ciutadania i transformació social.
  

Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps.

Europa educativa, cultura compartida i identitat política


  

La comunicació de la Comissió Europea Building a stronger Europe: the role of youth, education and culture policies situa educació, joventut i cultura al centre del projecte europeu en un moment de forta incertesa política i social. El document parteix d’una idea significativa: la cohesió europea no es pot sostenir només sobre instruments econòmics o financers, sinó també sobre processos culturals i educatius capaços de generar pertinença, confiança democràtica i capacitat crítica.
  

Educar en l’era digital: aprendre, crear i pensar des d’una perspectiva humanista


Lectura prèvia a la Interacció 18 — Sobre la humanitat dels humans


Aquesta lectura introdueix una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma profundament les pràctiques educatives, culturals i socials.


Educació cultural sostenible. Cap a una “nova” governança

Actualment en els entorns urbans s’estan generant una multitud de nous enfocaments per al seu desenvolupament sostenible, amb la contribució especial de la cultura i l’educació a aquests processos. En ells sorgeix l’oportunitat de definir els espais compartits com un patrimoni comú, en què la cultura participativa i comunitària i la creativitat de les iniciatives cíviques condueixen a l'objectiu d’un futur sostenible.

Al voltant de la relació entre educació, cultura i ciutat es concreta en l’espai públic, físic o virtual, a través d’equipaments com les escoles, els carrers i les places, els centres culturals i artístics de proximitat, les biblioteques, els museus o les plataformes col·laboratives de les entitats s’hi apleguen una gran varietat de narratives i discursos entorn del concepte de ciutadania. La interrelació entre aquests àmbits, però, va més enllà de les infraestructures; es defineix dia a dia en la construcció d’espais socials propicis per a la diversitat, la inclusió i l’equitat; uns espais dinàmics d'activitat i de tensió productiva entre les polítiques i els diferents agents de la cultura i l’educació, que afavoreixen la reflexió crítica i promouen una trobada amb l'art públic i els processos comunitaris.