Apunts

Els meus millors consells, de Xavi Campos


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts a escoltar.

Aquest mes ens acompanya Xavi Campos, gerent del Col·legi d’Educadores i Educadores Socials de Catalunya (CEESC)

En Xavi Campos és llicenciat en història contemporània i educador Social. Ha treballat com animador sociocultural i gestor cultural a l’Associació Sociocultural Gresca, ha estat gerent de l’empresa de gestió cultural Global Idea i tècnic de gestió de l’Associació per a la Promoció de Serveis a la Mediació. Va ser tècnic de l’Àrea Social del Consorci del Barri de La Mina.

Necessitats i compromisos de les diferents administracions en el camp de l’educació artística



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat, però la recuperació encara és incompleta


  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el debat per a la transformació social”. Entrevista a Simona Levi


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

Els meus millors consells, per Marta Mei


 

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, un singular equipament municipal ubicat al barri del Poble-sec, dedicat a la creació, educació, divulgació i promoció musical. 

Governar la cultura també és governar el temps


  
El document recull el treball del Grup 5 del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) dedicat als temps de la cultura. En lloc d'elaborar un informe convencional, els autors opten per una galeria de converses amb responsables polítics, directors d'institucions, investigadors i responsables associatius per explorar una mateixa pregunta: com poden els actors culturals articular temporalitats que sovint entren en conflicte?

#PRiSMA Gener. Recull d'articles i pòdcasts


 

Ja està disponible el #PRiSMA de Gener que publiquem des de Polièdrica Magazín.

#PRiSMA és un recull mensual de notícies i pòdcasts publicats per altres mitjans de comunicació o projectes durant el mes anterior que giren al voltant dels drets culturals, art i educació, museus i mediació cultural, cultura comunitària, gestió cultural i ODS.

Els comuns culturals entre la institució i l'autogovern comunitari



El debat sobre els comuns culturals no només qüestiona les formes de gestió de la cultura, sinó també la manera com s'entén l'interès general i el paper de les institucions públiques. Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès, publicat el 2020, se situa en aquest punt d'inflexió i planteja una pregunta encara molt vigent: com poden els poders públics donar suport als comuns culturals sense neutralitzar-los?

Observar per transformar: els observatoris culturals com a dispositius d’innovació


  
L’article de Raúl Abeledo Sanchis (2022) situa els observatoris culturals en un moment de crisi sistèmica i transformació global en què la cultura adquireix una centralitat renovada dins les polítiques públiques. En aquest context, els observatoris emergeixen com a espais híbrids entre recerca, acció i mediació, amb una funció que va més enllà de la simple producció d’informació. La seva raó de ser es vincula a una mancança persistent: la feblesa de l’avaluació estratègica en els processos de planificació pública, sovint relegada a un paper marginal malgrat la seva importància per orientar decisions.