Apunts

 L’actual crisi de la covid-19 ha eclipsat les qüestions climàtiques en l’àmbit dels museus, però aquesta serà una tasca important pels museus durant els propers anys sense cap mena de dubte. (Nordisk Museologi, 2020,  p. 3)

Aquest número monogràfic de 'The Journal Nordic Museology' es dedica a la qüestió del canvi climàtic.

Xarxa Glocal Associativa d'Artistes & Acció Ecosocial | www.ataec.com | @ataeccom | https://ataec.wordpress.com/

CAT |

A escala global, passem per un punt d’inflexió o de transició important. La contaminació ambiental ha posat en risc el planeta i ens ha situat en una nova era, l’antropocè. Aquest terme va ser encunyat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, qui, el 2007, assenyalaria els anys cinquanta com l’inici de la gran acceleració dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra.

Per a molts experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir d’aquest moment. Consideren que durant 70 anys, l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles per parlar d’una nova subdivisió cronològica.

  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

El Facebook d’Interacció, durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.

Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa.