Apunts

Els joves fan, els joves creen, els joves programen


La 19a edició de les Jornades Interacció, titulades ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, van donar veu a prop d’una trentena de veus i projectes joves.

Gràcies a la selecció de La Sullivan, que comissariava les jornades, vam poder conèixer una vintena llarga d’alguns dels projectes culturals joves més interessants del país. Festivals de música, companyies de teatre, però també projectes vinculats a la comunicació, al pensament, a l’activisme, talents show, col·lectius de reflexió i mil idees més. Algunes d’elles tenen un vessant empresarial, d’altres són autogestionades i funcionant de manera horitzontal.

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per l’èxit


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

Digitalitzar la cultura o repensar-la?


  
El debat sobre cultura digital ja no gira només al voltant de les eines. El que està en joc és si som capaços d’entendre el digital com un ecosistema cultural amb implicacions polítiques, educatives i territorials.
  

Mesurar allò que la cultura fa: entre indicadors, límits i sentit


  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.
  

Cultura SOStenible: coratge per al canvi


El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, i les Nacions Unides l’aprofiten per fer una crida a promoure mesures ambientals transformadores arreu del món.
 

Al llarg dels últims mesos s’han presentat en aquest mateix espai diversos exemples del gir cultural que està adoptant el discurs sobre l’emergència climàtica en el nostre entorn més proper.

Educació ambiental, sostenibilitat, proximitat i cultura: quatre eixos de futur immediat


 

Cada vegada més, els centres mediambientals encarregats de la divulgació dels espais naturals, inclouen propostes culturals en el seu enfocament. La cultura és una eina de primer ordre a l’hora de facilitar l’acostament de la població al medi ambient, a través de valors com la sensibilització i la consciència de la població, sempre a través d’una sèrie de missatges que refermen la connexió entre la cultura i la natura. Incloure la cultura en les programacions dels centres mediambientals implica treballar també de manera transversal, buscant objectius compartits, tasques comunes i també noves complicitats.

El passat 16 de març el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va organitzar la jornada «Els centres d’educació ambiental i la cultura. Cap a una estratègia unitària» per introduir-nos en aquesta realitat complexa però que forma ja part de la configuració diària dels centres mediambientals que han de treballar cada cop més, de manera estreta, amb els centres culturals.

Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips


  
  

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania”

Cultura, salut mental i joventut: de l’experiència fragmentada a la necessitat de sistema


  
Aquest informe recull les aportacions d’un procés de diàleg estructurat europeu que posa en relació tres àmbits que sovint han evolucionat en paral·lel: cultura, salut i joventut. El punt de partida és clar: existeix una acumulació creixent d’experiències que mostren el potencial de les pràctiques artístiques i culturals per incidir en el benestar mental dels joves, però aquest coneixement continua dispers, poc sistematitzat i amb una traducció encara limitada en polítiques públiques.
  

'Si no fem servir bé la tecnologia, la tecnologia es farà servir contra nosaltres'. Entrevista a Xosé Pérez

Amb motiu del curs ‘La Internet de les Coses i la gestió cultural’, que va tenir lloc els dies 27 i 29 de juny al Centre d'Estudis i Recursos Culturals, hem entrevistat Xosé Pérez, un dels experts més sòlids i rellevants en aquest àmbit. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.