Apunts

  
L’avaluació dels equipaments culturals es planteja, en aquest article de 2017, com una exigència inherent a qualsevol política pública que mobilitza recursos i genera expectatives de retorn social. El text parteix d’una premissa clara: no n’hi ha prou amb programar, produir o exhibir activitats culturals; cal poder verificar si aquestes responen als objectius definits, si utilitzen adequadament els recursos disponibles i quin impacte real tenen en la societat.

  
Un cop revisat el text de Saskia Sassen resulta especialment interessant perquè desplaça la mirada habitual sobre les ciutats. En lloc d'entendre-les principalment com a espais físics, econòmics o administratius, l'autora les concep com a productores de capacitats polítiques, socials i culturals. La seva tesi és que la ciutat posseeix una capacitat singular per gestionar conflictes, generar formes de convivència i permetre que actors tradicionalment exclosos adquireixin presència pública. (n. de l'e., 2026)
  

 
   
Què passa perquè una antiga fàbrica tèxtil es converteixi en una infraestructura cultural de ciutat? El cas de Roca Umbert mostra que la transformació d’un espai industrial no consisteix només a rehabilitar edificis. Implica definir una funció pública, construir aliances, sostenir processos de creació i trobar un encaix entre patrimoni, cultura i comunitat.

  
El suplement MésB  de la Vanguardia no és només una recopilació d’idees per rellançar Barcelona. És, sobretot, un exercici de reconstrucció d’un relat que es percep erosionat. El punt de partida no és neutre: Barcelona ha estat un èxit. El problema és que aquest èxit ja no funciona com a garantia de futur.