Apunts

Creative Europe: ambició cultural europea amb instruments limitats


  
L’informe Creative Europe: Towards the Next Programme Generation parteix d’un reconeixement que en el moment de la seva publicació ja és compartit en el marc europeu: la cultura ha deixat de ser un àmbit sectorial per esdevenir un vector central de transformació econòmica, social i territorial. Els sectors culturals i creatius no només generen ocupació i valor econòmic, sinó que incideixen en la cohesió social, l’atractivitat de les ciutats i la capacitat d’afrontar reptes contemporanis . Aquest reconeixement, però, no es tradueix en una arquitectura política proporcional.
  

Les residències artístiques, entre la creació i la política cultural


  
Les residències d'artistes i escriptors s'han convertit en una de les eines més esteses de les polítiques de suport a la creació contemporània. Tot i això, continuen essent un objecte poc estudiat des d'una perspectiva acadèmica. Aquest número monogràfic de Culture & Musées (2018), coordinat per Carole Bisenius-Penin, proposa un marc d'anàlisi que supera la idea de la residència com un simple espai de treball per entendre-la com un dispositiu on convergeixen creació, mediació cultural, desenvolupament territorial i polítiques públiques.

El valor cultural necessita alguna cosa més que evidències


  
Cultural Value Scoping Project

Informe de la Dra. Patrycja Kaszynska, elaborat per King’s College London per a l’Arts & Humanities Research Council i la Paul Hamlyn Foundation, en col·laboració amb Arts Council England. Publicat l’agost de 2018.
  

El debat sobre el valor de la cultura havia acumulat una quantitat considerable de recerca, dades i iniciatives. El Cultural Value Scoping Project parteix d’una pregunta més ambiciosa: què cal perquè aquest coneixement sigui realment útil per a les persones que produeixen cultura, investiguen, dissenyen polítiques o decideixen sobre el finançament?

Intermitència cultural i precarietat estructural: els límits laborals del treball artístic


  
El document d’Icíar Alzaga Ruiz analitza comparativament el model francès dels intermittents du spectacle i el sistema espanyol de contractació temporal dels artistes en espectacles públics, situant el debat en el marc de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El text parteix d’una constatació clara: el treball cultural funciona sovint sobre una temporalitat estructural que els ordenaments laborals han intentat regular sense resoldre del tot les tensions entre flexibilitat productiva i protecció social.
  

Cultura sense centralitat: el desplaçament silenciós de la política cultural


  
L’Informe sobre el estado de la cultura en España 2018 no és només un diagnòstic sectorial. És, sobretot, la constatació d’un desplaçament: la cultura continua present en el discurs institucional, però ha perdut centralitat efectiva en les decisions polítiques i econòmiques.
  

Can Batlló i la cultura gestionada des de baix


  
L’article sobre el centre sociocultural Can Batlló analitza una experiència singular de gestió comunitària sorgida en un antic espai industrial de Barcelona. El text estudia com un moviment veïnal va aconseguir transformar una reivindicació urbana històrica en un projecte cultural i social autogestionat, convertint Can Batlló en un cas rellevant per entendre noves formes de producció cultural i governança urbana.
  

La mediació no és un pont, és el camp de batalla


  
Rellegit avui, El arte de la mediación continua sent valuós perquè no tracta la mediació com una tècnica. La tracta com una disputa sobre el funcionament mateix de les institucions culturals i sobre les condicions polítiques que defineixen què pot ser reconegut com a art. (n. de l'e., 2026)
  
Durant molt de temps, la mediació cultural es va explicar com un mecanisme de connexió entre l’obra i el públic. Una funció intermèdia destinada a facilitar la comprensió de l’art i ampliar-ne l’accés. Però aquesta definició aparentment neutra amaga una qüestió molt més decisiva: qui controla les condicions a partir de les quals una obra adquireix sentit i legitimitat pública?

Tuit de la setmana. Quan la passió fa més que el pressupost


  

Sentint a la @HMinuesa
del @Museusstc, mai em cansaré de felicitar els/les professionals dels museus locals: demostren que amb passió i entusiame per la seva feina les limitacions econòmiques, sent un problema, no els atura.@congresoeamp#congresoaccesibilidad

— Santos M. Mateos (@SantosMMateos) June 16, 2018

Reconstruir la política cultural: sortir de les ficcions per tornar a negociar el sentit públic


  
L’article de  Jean-Michel Lucas Reconstruire la politique culturelle  parteix d’un diagnòstic sense concessions: la política cultural francesa es troba en un carreró sense sortida. Ni les reformes anunciades ni les fórmules habituals, descentralització, educació artística, increment de subvencions, han aconseguit alterar una inèrcia marcada per la repetició. En aquest context, Jean-Michel Lucas proposa un desplaçament més radical: abandonar les “ficcions necessàries” que han sostingut el sistema i reconstruir les polítiques culturals a partir de noves legitimitats democràtiques.