Els grans organismes internacionals han contribuït a construir el llenguatge actual de les polítiques culturals. Aquest text funciona com a porta d’entrada a aquests marcs, on la cultura es vincula a desenvolupament, drets i diversitat. Rellegir-lo avui permet entendre d’on provenen moltes de les idees que estructuren el debat contemporani i, alhora, observar la distància entre aquests marcs globals i la seva traducció efectiva en les polítiques locals. (n. de l'e., 2026)
Hi ha una operació compartida en els dos informes de l’UNESCO que no és només tècnica sinó política: convertir la cultura en un objecte mesurable per poder-la governar. El primer document ho fa des de la producció, intentant quantificar el pes econòmic de les indústries culturals. El segon ho fa des de la ciutadania, preguntant-se com es participa en la vida cultural i com es pot captar aquesta participació. Dos punts d’entrada diferents que acaben trobant-se en una mateixa tensió: la necessitat de dades i la dificultat de no reduir la cultura en el procés.
Gilles Deleuze: "En certa mesura no crec en la cultura"
L'any 1988 el filòsof Gilles Deleuze (1925-1995) es va sotmetre a un seguit de preguntes que seguien l'ordre de l'abecedari. Les respostes van ser incloses a la pel·lícula L'abécédaire de Gilles Deleuze, de Pierre-André Boutang. És interessant revisitar algunes de les respostes, sobretot la corresponent a la lletra c: la cultura.