Apunts

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

Àngel Mestres: ‘No hi haurà desenvolupament econòmic sense desenvolupament cultural’



Amb motiu del curs ‘La col·laboració en l’àmbit de la cultura com a estratègia d’innovació’, l’equip del CERC ha entrevistat Àngel Mestres, director de Trànsit Projectes, Coordinador Acadèmic del màster en gestió de empreses i institucions culturals i del postgrau de gestió de projectes culturals, i docent en diverses universitats i organitzacions acadèmiques internacionals.
  

L'impacte desigual de la pandèmia sobre el sistema cultural


  
La COVID-19 va afectar tota la societat, però no tots els sectors culturals van viure la crisi de la mateixa manera. L'informe del CoNCA sobre l'impacte econòmic de la pandèmia durant l'any 2020 ofereix una primera aproximació quantitativa a unes pèrdues que van posar en evidència la fragilitat estructural de bona part de l'ecosistema cultural català. Llegit avui, el document també permet entendre millor les transformacions que la pandèmia va accelerar, especialment en l'àmbit digital.
  

Barcelona impulsa el pla ‘Fem Cultura’ per garantir els drets culturals de la ciutadania


  
Des d’un punt de vista editorial, es tracta d’una entrada útil com a marcador de canvi de paradigma en les polítiques culturals locals. No aporta una anàlisi crítica desenvolupada ni eines operatives, però fixa un relat que posteriorment ha estat assumit o adaptat per altres municipis. En aquest sentit, manté interès com a document de context, tot i que deixa oberta una pregunta clau que convindria abordar: què implica realment governar la cultura des dels drets quan es passa del discurs a la pràctica administrativa. (n. de l'e., 2026)
  
 

Fins el 2023 el govern municipal de Barcelona implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per assegurar l’accés a la cultura, la  participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat.
 

La planificació estratègica de la cultura en temps de pandèmia


 Ja busco senyals de primavera

Katherine Mansfield
 

La COVID-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat i ha paralitzat l’economia. El món cultural, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants. Aprofitarem l’ocasió per abordar un canvi de model? O tot plegat farà encara més profunda la crisi del sector? Reconeixerem d’una vegada la cultura com un bé de primera necessitat i l’accés com un dret social, més enllà d’una declaració institucional? Deixarem la producció obsessiva i buscarem altres maneres de treballar col·lectivament que tinguin més a veure amb el llarg termini? Com serà la cultura postpandèmia?
 
 

Parem la màquina cultural!


France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

La cultura com a motor de la reconstrucció europea


  
L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

Museus i patrocini: la frontera entre sosteniment i captura


  
El text de Santos M. Mateos Rusillo aborda una qüestió que ha deixat de ser perifèrica per convertir-se en central en la gestió cultural contemporània: la dependència creixent dels museus respecte al patrocini privat. L’autor utilitza una imatge suggerent —el museu com a “petirrojo” que necessita alimentar-se constantment— per descriure una situació estructural: la necessitat de recursos ha obert la porta a noves formes de finançament que reconfiguren la relació entre institucions culturals i empreses.
  

La mediació en els conflictes culturals. Entrevista a Maria Munné


Maria Munné ha impartit el curs ‘La mediació en els conflictes culturals’, en què s’ha posat damunt la taula la necessitat de la mediació en la cultura, on conflueixen interessos i agents molt diferents, els quals tenen visions contrastades al voltant de les prioritats i estratègies que cal emprendre. Aquest és el resultat de la nostra conversa.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i recursos per a la renovació urbana


  
Si la primera part del projecte situava la cultura en el terreny del bé comú i la cocreació, aquest segon text mostra com aquest discurs intenta prendre forma en pràctiques concretes. Mapatges, programes i xarxes dibuixen un ecosistema d’iniciatives que busquen intervenir en la ciutat des de la cultura. Rellegir aquests materials avui no és tant una qüestió de replicar models com d’entendre com es construeix una política cultural a partir de casos, connexions i aprenentatges compartits. És aquí on es fa visible una tensió persistent: entre la capacitat de generar experiències valuoses i la dificultat de convertir-les en estructures estables. (n. de l'e., 2026)
  

La traducció del discurs en dispositius, programes i pràctiques. El valor no és tant cada cas concret com el conjunt que dibuixen.