Apunts

FiraTàrrega representa Catalunya en un projecte d’arts escèniques de l’Euroregió Pirineus Mediterrània

Butlletí dels governs locals i Europa #20

FiraTàrrega forma part, des d'aquest any, d'un projecte de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, integrat per Catalunya, les Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. El projecte cultural porta per títol ‘Carrer' i gira al voltant d'arts de carrer i arts en l'espai públic, promovent tota la cadena de producció i incorporant una forta visibilitat internacional.

Economic Development in the Contemporary Global Environment: The Role of Place Branding as a Tool of Local Economic Development

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.

Formas de hacer cine. el cortometraje. Un intento de clasificación.parte 2

 el balcón de la espera

Cualquier intento de clasificación seria insatisfactoria, pero me parece interesante reflexionar sobre la relación que hay entre inversión, equipo, calidad y resultado.

  1. De 0 a unos cientos de euros: Grupo de amigos de autogestión y autoproducción. Equipo pequeño y limitado en el que todos hacen de todo. La calidad del producto, evidentemente no es lo más importante. A muchos les gusta decir que es el comienzo del comienzo, para muchos otros es la oportunidad de pasar de ser consumidores a productores de su propio ocio. Se parte de la facilidad y accesibilidad a las nuevas tecnologías, todo el mundo puede grabar, montar y lo más importante distribuir a unas amplias redes sociales. Just do it!  Unido a  la mitología tipo; yo siempre quise ser artista, desde que cogí una cámara entre mis manos sabía…Spielgberg, Super 8, etc.

Mesurar la cultura local amb criteri: indicadors per passar del discurs a l’avaluació


  
Una proposta metodològica que estructura com els municipis poden construir sistemes d’indicadors culturals útils per planificar, seguir i avaluar polítiques públiques.
  

L’estudi de Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco i Luis Vila-Lladosa, publicat a Política y Sociedad (vol. 51, núm. 2, 2014), presenta una arquitectura metodològica per dissenyar un Sistema d’Indicadors Culturals Locals

El Gasto en ocio y cultura en España 2014

EAE Business School

Informe on s’analitza la inversió en bens culturals i d’oci a Espanya, per Comunitat Autònoma i que inclou també una panoràmica de la situació d’aquest sector a les principals economies mundials. Segons l’estudi, l’any 2013 s’hi van invertir a Espanya 27.990 milions d’euros, un 7,38% menys que l’any anterior,  un 17% menys que el 2006 i un 24% menys que el 2007, any que va començar la crisi econòmica. També baixa la despesa mitjana per persona, que se situa en 607€ anuals i representa una caiguda del 7% respecte l’any anterior.

Per comunitat autònoma, les famílies de Navarra (1.896€), Madrid (1,861€), País Basc (1.745€), Catalunya (1.711€) i Cantàbria (1.600€) són les que més inverteixen de mitjana en oci i cultura. Entre 2006 i 2013 cap comunitat experimenta un increment de la despesa familiar en oci i cultura. Pel que fa a la despesa mitjana per persona, els navarresos (755€), madrilenys (735€), bascos (724€), catalans (684€) i asturians (672€) són els que més diners hi inverteixen.

Per què l’Estat continua necessitant la cultura


  
  
En temps de restricció pressupostària, la cultura acostuma a aparèixer com una despesa vulnerable. El document publicat per la National Assembly of State Arts Agencies parteix precisament d’aquesta tensió: per què els governs haurien de continuar invertint en arts i cultura en contextos de competència creixent pels recursos públics? La resposta del text és clara. La cultura no és presentada com un complement ornamental de les polítiques públiques, sinó com una infraestructura estratègica amb impactes econòmics, educatius, socials i democràtics.
  

Formas de hacer cine: 1. el exceso del cortometraje. parte I

| el balcón de la espera

Intentaré realizar varios análisis sobre las actuales formas de hacer cine, no todas claro está, sino la que se sitúan en el deseo de hacer un tipo de cine posible, diferencial, nuevo o en los márgenes de la convención de la llamada “industria” (precaria)

Hace tiempo que pienso que el mundo del cortometraje necesita una reflexión profunda para poder situarlo en algún lugar dentro de, por llamarlo de alguna manera, mundo del cine.

Bones pràctiques en matèria d’indústries creatives

Asia-Europe Foundation (ASEF)

L’ASEF presenta aquesta compilació de bones pràctiques en l’àmbit de les indústries creatives prèvia a la 6a trobada de ministres de cultura del fòrum Àsia Europa ASEM que tindrà lloc el proper mes d’octubre a Rotterdam. L’objectiu de la trobada és afavorir l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les indústries creatives, la societat civil i els estaments governamentals, així com fomentar el diàleg interregional entre Europa i Àsia.

El patrimoni deixa de ser només conservació


  
Llegit avui, aquest mapa europeu ajuda a entendre moltes dinàmiques que després s’han consolidat a escala local: la patrimonialització dels centres urbans, la vinculació entre cultura i marca territorial, la instrumentalització turística del llegat cultural o la creixent dependència dels projectes culturals respecte dels programes europeus de finançament. El patrimoni hi apareix menys com una herència quieta i més com un camp de governança, inversió i disputa política.  (n. de l'e., 2026)
  
  
Al llarg de molt de temps, el patrimoni cultural europeu es va entendre sobretot des d’una lògica de preservació: protegir monuments, conservar col·leccions i garantir la transmissió d’un llegat històric.

Biblioteques i valor públic: més enllà de la mesura econòmica


  
Parlar de la contribució econòmica de les biblioteques obliga a desplaçar el marc habitual amb què es mesura el valor cultural. Aquest informe impulsat per Arts Council England parteix d’aquesta dificultat: les biblioteques operen majoritàriament fora del mercat, amb serveis gratuïts en el punt d’ús, fet que fa inadequades les mètriques econòmiques convencionals. La pregunta no és només quant aporten, sinó com es construeix aquest valor i amb quins límits es pot captar.