Apunts

Fons Next Generation: què ens deixa veure (i què no) el mapa per municipis


  
Un mapa interactiu permet seguir el desplegament dels fons europeus a Catalunya. Més enllà de la visualització, la qüestió és com es converteix aquesta informació en criteri per a l’acció local.
 

"L’impacte comunicatiu l’hem de començar a pensar en el moment en què treballem la programació". Entrevista a Oriol Burgada

Tot coincidint amb el curs “La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals”, que ha tingut lloc en format online els dies 28 i 30 de març, hem entrevistat Oriol Burgada, gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, i el qual n’ha estat el docent.

Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat, però la recuperació encara és incompleta


  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

Les arts, un dret i una professió

A Catalunya i Espanya optar per la creació contemporània i la cultura com a sortida laboral és encara una aposta arriscada. Segons les dades d’una enquesta feta a 1.384 artistes i professionals de la cultura l’any 2022 per la Victoria Ateca i la Anna Vilarroya, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i la majoria, és a dir el 80%, pensen que la societat ignora la precarietat i la irregularitat que la caracteritzen.

El museu com a escenari de la protesta


  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

L’avaluació de les activitats i les polítiques culturals: kit d’idees clau per als gestors i gestores culturals


 
 

Els dies 7 i 8 de febrer va tenir lloc el curs online ‘L’avaluació de les activitats i les polítiques culturals’, organitzat pel CERC. Us n’hem preparat un resum de les idees clau que van aparèixer a la sessió, amb la voluntat de refermar la importància cabdal de l’avaluació en les polítiques culturals.


 

Per què hem d’avaluar?

Els meus millors consells, per Marta Mei


 

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, un singular equipament municipal ubicat al barri del Poble-sec, dedicat a la creació, educació, divulgació i promoció musical. 

Governar la cultura també és governar el temps


  
El document recull el treball del Grup 5 del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) dedicat als temps de la cultura. En lloc d'elaborar un informe convencional, els autors opten per una galeria de converses amb responsables polítics, directors d'institucions, investigadors i responsables associatius per explorar una mateixa pregunta: com poden els actors culturals articular temporalitats que sovint entren en conflicte?

Els comuns culturals entre la institució i l'autogovern comunitari



El debat sobre els comuns culturals no només qüestiona les formes de gestió de la cultura, sinó també la manera com s'entén l'interès general i el paper de les institucions públiques. Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès, publicat el 2020, se situa en aquest punt d'inflexió i planteja una pregunta encara molt vigent: com poden els poders públics donar suport als comuns culturals sense neutralitzar-los?

Els drets culturals i la cultura “co”, bases per a la reactivació cultural de Granollers


  

El document defensa que la cultura no pot continuar operant com un sistema aïllat dins l’administració, sinó que ha de travessar el conjunt de polítiques municipals. Aquesta mirada implica assumir-la com a quart pilar del desenvolupament sostenible i com a condició per a processos de transformació real.

El valor del pla rau en aquesta presa de posició. La reactivació no es planteja com un retorn a l’estat anterior. Es planteja com una oportunitat per redefinir el paper de la cultura en la ciutat. A Granollers, la qüestió no és només recuperar el que s’ha perdut. És decidir què ha de canviar perquè la cultura deixi de ser perifèrica i passi a ser estructural. (n. de l'e., 2026)


S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19, un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del CERC i de Conexiones Improbables.