Apunts

Big Data cultural: poder econòmic, risc democràtic


  
Un informe internacional examina com les dades personals de consum cultural redefineixen el mercat digital i plantegen nous dilemes polítics.
  

L’estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon analitza l’emergència d’un nou ecosistema econòmic basat en les dades personals vinculades als comportaments culturals.

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

Quan l’art qüestiona l’economia


  

Un informe que capgira la pregunta habitual i explora com les pràctiques artístiques poden transformar imaginaris, valors i models econòmics.
  

Durant anys el debat s’ha centrat en com l’economia condiciona les arts. L’estudi The Invisible Hand: Art in the Transition to Another Economy, de Charlie Tims i Shelagh Wright, proposa invertir el focus i analitzar com l’art pot incidir en l’economia.

Quan l’art entra a l’organització: innovació, canvi i nous imaginaris laborals


  
Un informe europeu analitza què passa quan artistes i pràctiques creatives s’integren dins empreses i institucions.
  

El tercer informe final del projecte europeu Creative Clash, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß des del WZB Berlin, examina l’impacte real de les intervencions artístiques en entorns organitzatius.

Quan l’art entra a l’empresa: innovació, canvi i nous models de suport


  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.

Creatius després de la crisi: motor econòmic o miratge fràgil?


Un monogràfic acadèmic analitza què passa amb la classe creativa quan l’economia trontolla
  

El número especial «Creatives after the crash», publicat a Cambridge Journal of Regions, Economy and Society (vol. 6, núm. 1, març 2013), examina l’impacte de la crisi econòmica sobre la classe creativa i ofereix una panoràmica plural de diagnòstics i evidències.

Sortir de l’exposició: repensar el format per reconnectar art i societat


 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.

Cultura i desenvolupament local: més enllà del districte industrial


  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

Galeries d’art i ciutat: una història de risc, passió i transformació


 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.