Apunts

  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.

  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.

  
Què diu realment la recerca internacional sobre els impactes de les arts a l’escola i per què això hauria d’importar a la política educativa.
  

L’educació artística té un valor propi. Aquest és el punt de partida clar de l’informe Art for Art’s Sake? The Impact of Arts Education, elaborat per Ellen Winner, Thalia R. Goldstein i Stéphan Vinent-Lancrin per a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. I també és, paradoxalment, el punt que sovint es perd en el debat públic, massa centrat a justificar les arts pels seus suposats efectes col·laterals.