Apunts

Cultura videolúdic­a: jugar com a activitat cultural i creativa


  
Una reflexió que reivindica els videojocs com a part integral de la nostra cultura, amb capacitat per generar experiències signifi­catives, relacions socials i aprenentatge crític.
  

“Indústries culturals”, a cinquanta cèntims la resposta. Un, dos, tres, responda otra vez: discogràfiques, editorials, estudis cinematogràfics, productores de teatre… els videojocs? És probable que una parella de concursants del mític programa de Televisió Espanyola no cités el darrer concepte.

Aprendre a pensar per aprendre a conviure


  
La filosofia acostuma a aparèixer en els debats educatius com una matèria més del currículum. Matthew Lipman proposa una mirada diferent: convertir-la en una manera d’aprendre. El seu treball situa el pensament crític, creatiu i curós al centre del procés educatiu i defensa que educar no consisteix només a transmetre coneixements, sinó també a formar ciutadans capaços de deliberar, argumentar i participar en la vida democràtica.

La cultura com a política transversal: Europa busca noves aliances


  
  

La Nova Agenda Europea per a la Cultura vol redefinir el paper de la cultura davant els reptes socials, econòmics i democràtics del continent. Més que una actualització de polítiques sectorials, el document proposareforçar els vincles entre cultura, educació, cohesió social, innovació i cooperació internacional. Una mirada que connecta directament amb una de les preguntes centrals d’Interacció’18: què passa si deixem de pensar la cultura com un àmbit especialitzat i la considerem una dimensió constitutiva de la vida col·lectiva?

Euro Cities i l'educació cultural


  
Les ciutats europees estan incorporant l’educació cultural dins de les seves agendes urbanes per moure el focus més enllà de la transmissió de coneixements cap a la construcció de capacitats de participació i interpretació cultural.
  

La xarxa de grans ciutats europees Euro Cities, va debatre a Oulu sobre les possibilitats de relació que oferia la cultura infantil i l’educació cultural en l’àmbit local.

Debatre a debat


  
Professores o educadors, han de gaudir de plena llibertat d’ensenyar?

Ensenyar vol dir educar en valors. Aquests poden ser, valors democràtics, de participació o esperit crític. Per tant el debat i  qüestionament constant de la mateixa realitat que es viu i s’ensenya.

Fomentar el diàleg a l’aula entorn l’actualitat, conferint total llibertat d’expressió a l’alumne, és un aprenentatge tan important com qualsevol altre.

Mesurar relacions culturals: més enllà de nombres, entendre connexions


  
Una reflexió sobre per què els indicadors de relació cultural han de servir per comprendre deixos, vincles i processos socials, no només comptar visites o assistències.
  

La qualitat i la relació entre públic i institució, és difícil de mesurar segons els indicadors habituals. Però podem fer una avaluació basada en el temps que dura la relació dels públics amb els centres culturals, fent ús de l'Índex de Relació Cultural.

La ciència surt de l’aula


  
Les fires de la ciència han deixat de ser simples activitats escolars complementàries per convertir-se en dispositius educatius, comunitaris i comunicatius cada vegada més complexos. Aquest Libro verde ferias de la ciencia, impulsat per la FECYT, no és només una guia pràctica d’organització. També és un intent de sistematitzar una manera concreta d’entendre la relació entre educació, divulgació científica i espai públic.
  

Clubs de lectura fàcil: fer lectura accessible, comunitària i significativa


  
Una mirada a com els clubs de lectura fàcil no només faciliten l’accés a llibres, sinó que promouen la participació activa, la inclusió i la construcció de sentit compartit entre persones de diverses capacitats i contextos.
  

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l’estudi d’avaluació dels Clubs de Lectura Fàcil

Analitzar la qualitat artística: l’experiència noruega com a referent


  
Una reflexió sobre com Noruega ha abordat l’avaluació de la qualitat artística per fer-la coherent amb els valors culturals i socials i no només amb criteris tecnocràtics o de mercat.
  

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural.

L'educació al llarg de la vida, una infraestructura cultural i democràtica


  
L'educació acostuma a associar-se a l'escola, la universitat o la formació professional. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que aprendre no és una etapa de la vida sinó una condició permanent de la ciutadania. Aquesta mirada situa la relació entre cultura i educació en un terreny compartit: el dret de totes les persones a continuar construint coneixement, criteri i sentit al llarg del temps.