Apunts

La cultura local davant la tempesta global


  
Les polítiques culturals locals han deixat de gestionar únicament equipaments, programacions o patrimoni. El text de Ramón Zallo situa la cultura en un escenari molt més ampli: el d’una transformació profunda del capitalisme, de la comunicació i de les formes de convivència. Escrit després dels anys més durs de la crisi econòmica, Objetivos y desafíos de las políticas culturales locales proposa una lectura especialment significativa perquè combina diagnòstic estructural, dades de despesa pública i reflexió sobre els límits i potencialitats del municipalisme cultural.
  

Quan la ciència i la cultura es donen la mà


  
Quan la ciència i la cultura s’entrellacen es reconfigura la manera de pensar i fer polítiques culturals, superant la dicotomia tradicional entre saber científic i expressió cultural per construir un diàleg que enriqueix ambdues pràctiques. 
  

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.

La planificació cultural com a eina de governança i desenvolupament


  
La lectura d’aquest article de Félix Manito resulta especialment interessant perquè permet observar el moment en què la planificació cultural estratègica es consolida com una pràctica habitual de les polítiques culturals públiques. Escrit des de l’experiència acumulada de plans culturals a Espanya, el text no es limita a descriure metodologies. També identifica les motivacions polítiques que impulsen aquests processos, les dificultats que en condicionen l’aplicació i els canvis que han introduït en la manera d’entendre la cultura dins l’acció pública.


Un escenari de somni: la cultura com a motor del canvi


Els autors d'aquest títol tan inspirador "Small Cities with Big Dreams" (2019), Greg Richards, professor d'Estudis d'Oci a la Universitat de Tilburg als Països Baixos i Lian Duif, assessora i experta en màrqueting urbà, es plantegen una mescla de conceptes interessants com ara: urbanitat, polítiques culturals, processos participatius, polítiques socials, gestió cultural… Tots ells son etiquetes presents al llarg del llibre que busquen descriure quin és el paper que han de tenir les ciutats petites en un mon cada vegada més globalitzat on les grans urbs son les que lideren el món. En un mar on els peixos petits fan grans esforços per sobreviure, aquest llibre pot esdevenir un xarxa de suport per totes aquelles comunitats que vulguin repensar la manera com entenem els projectes culturals, i vist des d’una perspectiva més global, les polítiques municipals i la forma de governança d’una ciutat. 
 

L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

amb Oriol Picas
 

Tenint en compte que, amb molta probabilitat, les restriccions de recursos al sector públic es mantindran durant els propers anys, cal promoure una metodologia de treball més basada en la cooperació intermunicipal, de la qual ja se n’està percebent un creixement a dia d’avui. El sector cultural segueix estant a la cua de tota una sèrie d’altres sectors públics en què hi ha una forta competència pels recursos i, malgrat la manca de finançament, no hem de quedar-nos de braços plegats sinó ser pragmàtics i fer quelcom al respecte.
 

D’aquesta manera és com presentava el seu repte Oriol Picas, que treballa en els àmbits de l’ordenació de serveis i equipaments culturals públics, així com en la promoció de xarxes de cooperació entre equipaments culturals.

Cultura i espai públic

Nous usos i funcions

amb Maria Sisternas 

La cultura està directament vinculada amb la gestió de l’espai públic, ja que aquest acull formes d’expressió de la col·lectivitat que sempre tenen una certa connotació cultural. Els usos dels diferents espais creen focus de creativitat i de trobada de col·lectius, però de vegades també generen tensions que cal saber afrontar. La noció d’espai públic implica, per tant, el diàleg i la col·laboració amb la ciutadania.

Aquesta és la premissa de la qual ha partit el repte moderat per Maria Sisternas, arquitecta especialitzada en el desenvolupament de les ciutats globals i la interacció entre els àmbits digital, social i econòmic involucrats en les transformacions urbanes.

Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura

per Cristina Alonso

Portar la creativitat a la regidoria i a l’àrea tècnia de cultura ha estat l’objectiu principal d’aquest repte. A través del poder creatiu s’ha buscat generar noves mirades i nous espais que trenquin amb la lògica tancada de l’acció, la reacció i els resultats, la qual tendeix a organitzar-se per anys naturals i acostuma a truncar processos creatius de més llarg abast.

La relació amb la comunitat i els agents culturals locals

amb Marta Ardiaca
Des d’on estem treballant les polítiques culturals i amb quina perspectiva ens les mirem? Aquesta és la pregunta que pretenia abordar el Repte 3 del Debat Interacció ’19, amb la intenció d’impulsar una mirada auto crítica dels regidors i tècnics de cultura respecte a la seva manera de treballar.

 

És el moment de posar les persones al centre i activar-les, com a agents actius de les polítiques culturals i de la resta. La legitimitat cultural no està només a les institucions sinó a tota la ciutat.

La necessitat de revitalitzar la regidoria de cultura

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

Les indústries d’identitat en un món global


Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.