International Journal of Cultural Policy | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.
Escenaris de futur per a les arts i la cultura
Changeist - Therme Group - Arup
En un món cada vegada més canviant, accentuat pels efectes de la pandèmia, els actors de la cultura i les arts han estat prenent mesures per repensar les seves respectives estratègies per afrontar els diversos escenaris de futur. Amb tot, donada la idiosincràsia del sector, desenvolupar estratègies de forma conjunta esdevé fonamental per fer front als reptes de forma holística.