Apunts

Aquest capítol de Territori Contemporani comença al Museu de Montserrat, que exposa i difon el patrimoni artístic i arqueològic de l'Abadia de Montserrat. Entre la seva col·lecció destaca "Sant Jeroni Penitent", l'única obra de Caravaggio que hi ha a Catalunya.

A Verges coneixerem a Lluis Hortalà, La importància del tacte en l'obra d'aquest artista, gairebé inauguraria una nova categoria: la de l'artista tàctil.

Acaba a Girona, al Centre d'Art Contemporani Bòlit, una plataforma divulgativa i laboratori de creació que aposta per l'experimentació i la consolidació de l'art contemporani tant des de l'àmbit local com internacional.

Aquest nou capítol de Territori Contemporani comença a El Prat de Llobregat. El Centre d'Art Torre Muntadas/ Unzip Arts Visuals, és un punt de referència de l'art contemporani i la producció visual en aquest municipi, especialment atent a les zones de contacte entre el món artístic i l'àmbit educatiu.

Ens permet conèixer a l'artista Mercedes Mangrané, que investiga els espais comuns contemporanis, tant des d'una mirada documental com des de la malenconia que es desprèn de la seva pràctica pictòrica.

A la Vall de Bianya, se celebra la Bianyal, un Itinerari cultural a través d'una sèrie d'intervencions artístiques efímeres dutes a terme en espais de gran interès patrimonial i natural de la Vall de Bianya

El patrimoni cultural com a guia per a la marca de ciutat contemporània

Les ciutats es viuen i ho fem recorrent tots els seus relats. Hi vivim amb totes les històries que se’ns han explicat, cada vivència que hi sumem a diari i també cada narració que se’n fa. Les ciutats són complexes, viuen una mutació constant i amb elles totes les persones que conformen la ciutat, els seus habitants, la seva gent i també, cada cop més, la seva imatge. D'aquesta manera, la creació d’una marca de ciutat intenta construir una narrativa forta i potent, capaç de ser persuasiva a escala local però també internacional. El repte principal és trobar la millor manera de mostrar la singularitat i protegir alhora el llegat del passat com a actiu per al futur desenvolupament urbà.

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el primer Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela, un completo panel de datos confeccionado a partir de la consulta a 63 fuentes estadísticas oficiales y de la implementación de un cuestionario dirigido a 322 agentes socioculturales de la ciudad.

El estudio, publicado por el Concello de Santiago, incluye un anexo metodológico en el que se describen los pasos dados y las dudas y dificultades que nos fuimos encontrando en el camino.

Espero que os resulte interesante y agradezco vuestro apoyo en la difusión.

Un saludo afectuoso,

Marcos Lorenzo

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Avui més que mai es parla de la necessària intersecció entre les diferents disciplines i polítiques públiques que tenen com a destí de la seva actuació el treball en proximitat amb les persones. L’expressió artística no es pot separar de l’educació, i l’acció social és, o hauria de ser, inherent a tot projecte cultural. Al mateix temps, les tasques de mediació entre qualsevol manifestació artística i la ciutadania, que cada cop es resisteix més a ser contemplada únicament com a públic passiu, guanyen terreny, com a mínim en el discurs teòric dels que s’ocupen de la cultura.

'La Cultura compta: Un enfocament empíric per mesurar la cultura i la vitalitat creativa de les ciutats europees'

Valentina Montalto,Carlos Jorge Tacao Moura, Sven Langedijk i Michaela Saisana | Cities
 

Com es pot mesurar la cultura a les ciutats?  És possible millorar el benestar a les ciutats a partir de mètriques empíriques de la cultura que ajudin a planificar millor les polítiques locals? Com es mesura i es compara l’economia creativa, l’entorn habitable o la vitalitat cultural d’una ciutat?

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.

Als nostres municipis s’hi solen sumar una bona colla de grups diversos de cultura popular, associacions pel foment de la literatura, la música o el teatre, entitats culturals i de lleure educatiu, col·lectius d’artistes grafiters i iniciatives privades o associatives que promouen programacions amb major o menor estabilitat. Entitats que poden ser segmentades o interseccionals, més homogènies o divereses. Sigui com sigui, hi ha una llarga tradició en l’associacionisme del nostre país que es fa evident en la cultura, segons l’Idescat (2018) trobem fins a 32.632 associacions culturals a Catalunya actualment. Però sovint el nombre no fa la cosa, la importància recau en el treball i la cooperació entre entitats privades, associacions, institucions públiques, que pot arribar a ser un batibull considerable. Com podem doncs, harmonitzar aquest context?

El programa Territori contemporani, produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, va rebre ahir dimarts el premi de Crítica d’art, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la seva contribució a la difusió del teixit artístic del territori català. Ens n'alegrem molt!

Aquest capítol 15 de 'Territori Contemporani' comença a Sant Cugat del Vallès. ADN Platform és una plataforma per a projectes expositius singulars, determinats per la seva capacitat reflexiva i voluntat de risc.

S’ha publicat l’informe de la quarta edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que es realitza en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Servei de Programació de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i un grup de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers. L’informe s’adreça a les Regidories i els serveis tècnics de cultura d’aquests ajuntaments i vol aportar elements per a una anàlisi global i integrada de la gestió dels serveis culturals locals orientada a facilitar la seva millora.

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU estan relacionats amb el treball dels governs locals i regionals en el dia a dia, perquè és en els contextos subnacionals on es fa decisiva la lluita per la sostenibilitat global.

En aquest sentit, la “localització” dels ODS, que fa referència a la manera com els governs locals integren les estratègies de desenvolupament sostenible en les seves polítiques públiques en col·laboració amb tots els agents del territori, representa una oportunitat per a fer explícit el compromís local amb la sostenibilitat,[2] tenint en compte les prioritats, necessitats i recursos de cada comunitat. També és una ocasió per a enfortir la integració transversal de la cultura i l’educació en les polítiques locals,[3] i alhora per a enfortir el vincle entre ciutats a través de l’aprenentatge entre iguals per al desenvolupament sostenible.

Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)

Fa tot just uns dies la Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) anunciava el llançament d’un nou web sobre “cultura, ciutats i ODS”, que aplega bones pràctiques culturals d’arreu del món basades en el desenvolupament local sostenible, fruit dels 15 anys de treball d’aquesta xarxa. Com a membre de l’equip que ha fet possible aquesta plataforma, també coneguda com a “OBS”, m’agradaria explicar-vos en què consisteix i com podeu treure’n el màxim profit, tant si sou càrrecs electes, tècnics en cultura, gestors culturals, investigadors...

Al quart capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 1 d'abril de 2018, el punt de partida és Can Manyé a Alella. Es tracta d'un equipament públic, dedicat a la creació i difusió de l'art, la cultura i el pensament contemporanis, amb atenció especial al territori i la poesia.

Coneixem l'artista Pere Llobera. Per ell, ser artista no és només una passió, sinó també un treball.

Foro Cultura y Medio Rural | Encuentro Cultura y Ciudadanía

La diversitat del medi rural obliga a apropar-se al seu desenvolupament cultural partint del reconeixement de la ruralitat com una categoria cultural en si mateixa. La capacitat relacional del fet cultural ha d’aprofitar-se en la concepció de les estratègies públiques en cultura, i cal que les polítiques siguin vertebrades des de la interseccionalitat.

L’Ajuntament de Torelló va presentat aquest dimarts l’estudi elaborat per l'oficina el CERC (Centre d'estudis i Recursos Culturals) de la Diputació de Barcelona i Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya sobre l’impacte econòmic, social, cultural i mediambiental del Carnaval de Terra Endins, que se celebra al municipi.

El treball va ser una prova pilot de la metodologia per a l'estudi dels impactes dels esdeveniments culturals, impulsada pel CERC en col·laboració amb Eurecat i que té per objectiu mesurar com afecten a les les persones i les societats els esdeveniments culturals: quins són els seus efectes en la qualitat de vida de les persones, en els seus coneixements, en la creativitat, la capacitat d’innovació o la salut, i, també, en una dimensió més col·lectiva, en la cohesió social, la identitat cultural, el reconeixement a l’exterior, la transformació urbanística, el medi ambient o la sostenibilitat. 

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

El passat mes de març es va lliurar a l’Ajuntament de Manresa la Revisió i actualització del Pla d’Acció Cultural de Manresa, un projecte elaborat per la consultora Itd-Innovació Transferència Desenvolupament juntament amb els serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Es va iniciar el Febrer del 2016 i s’hi ha treballat al llarg d’un any.

Als ajuntaments de la demarcació de Barcelona, els recursos destinats a la cultura van ser dels que més es van reduir durant els anys de crisi econòmica, amb una davallada un 50% superior a la mitjana. Es podria afirmar que la cultura va patir una doble retallada: en termes absoluts, per la reducció general dels recursos disponibles, i en termes relatius, en relació al conjunt de la despesa dels municipis.

CoNCA

El CoNCA ha presentat l’informe «Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural» que, segons Carles Duarte, «ha d’ajudar-nos a adquirir perspectiva sobre la realitat quotidiana de la cultura». Després d’anys de retrocés dels indicadors, les dades mostren que hi ha una tendència a l’estabilització i fins i tot al creixement: el sector editorial ha augmentat un 5,3% la facturació i el cinema ha registrat un 8,2% d’increment del nombre d’espectadors a les sales. Malgrat tot, l’assistència i participació als museus catalans ha davallat un 6,1% i un 12,4% respectivament, i la música en viu també ha perdut al voltant del 4% de concerts programats i assistents.

Hipòtesi de partida

Després d’una dinàmica inicial de presentació de les persones participants per tal de conèixer d’on venen i quin càrrec o tasca desenvolupen, Xavier Barniol i Anna Asbert, com a dinamitzador i relatora de la jornada respectivament, plantegen una hipòtesi de partida per tal d’iniciar la participació dels assistents:

Els resultats immediats en les administracions públiques són difícils d'obtenir. Cal una priorització acurada i ajustada als condicionants existents, i no sempre és suficient amb la voluntat política  ja que és necessari disposar de recursos tècnics i econòmics.

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.