Apunts

Work group: Membres residents a Catalunya

Dia de la llibertat d'expressió del pensament


Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

Subvencions per ampliar i diversificar l'oferta...


Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir econòmicament a ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes de Catalunya; és a dir, que tinguin lloc o es desenvolupin en municipis del medi rural, considerant com a tal els municipis que tenen una població inferior a 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants/km2

El Govern continua amb la configuració de la seva estructura...


Aquest migdia el Govern de la Generalitat ha aprovat diversos nomenaments i avança en la configuració de la seva estructura organitzativa, la qual serà fonamental per desplegar les polítiques previstes en els pròxims anys.

Aquesta és la relació dels nomenaments aprovats avui pel Govern al Departament de Cultura.

Projectes culturals amb mirada LGTBQIA+...


El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

Bases de les subvencions per a inversions o despeses en...


Resolució CLT/3221/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir al finançament d'inversions o despeses orientades a la modernització digital i que promoguin la sostenibilitat ambiental en infraestructures d'arts escèniques (teatre, dansa i circ) i musicals ubicades a Catalunya.

Activat l'Observatori de la Cultura de Catalunya, una...


La Diputació de Barcelona participa en el nou Observatori de la Cultura de Catalunya que ha creat la Generalitat, una plataforma pública dedicada a recollir, elaborar i posar a l’abast de la ciutadania el conjunt de dades i informacions relatives a la vida cultural del país i a l’exercici dels drets culturals. L’Observatori també té com a objectiu donar informació transparent sobre els recursos públics dedicats a la cultura i avaluar-ne els impactes i el retorn social que produeixen.

Xènia Canal, Angelica Tognetti i Natalia Lazaro Prevost...


Cultura i Salut impulsen la primera convocatòria d'"Eixart. Art i salut" per desenvolupar un projecte artístic en diferents centres d'atenció primària de Catalunya.

A la demarcació de Barcelona hi participen l'ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, Vic i l’Àrea Bàsica de Salut Vic Sud del CAP El Remei i el M|A|C Mataró Art Contemporani i l’Àrea Bàsica de Salut Mataró-6 del CAP Ronda Gatassa.

Els meus millors consells, d'Anna Cerdà Callís...

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre...

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i...


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

10 anys de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona:...

No és fàcil que els equips que treballem amb les dades siguem notícia, encara que sovint ajudem a fer-ne, sobretot amb les xifres de públic. Per això ens agrada poder explicar avui que aquest any som notícia perquè ja en fa 10 que ens vam crear com Observatori de Dades Culturals de Barcelona. I  ho hem volgut celebrar renovant el nostre aparador, el nostre web, i presentant algunes novetats que hem pogut fer, precisament, gràcies a la cuina a foc lent de tots aquests anys.

1

Subvencions per fomentar l’assistència dels responsables de...


 

Resolució CLT/1931/2024, de 27 de maig, publicada al DOGC número 9177, de 5 de juny de 2024

S’obre la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per fomentar l'assistència dels responsables de la programació municipal d'arts escèniques i música a les fires, festivals i mercats especialitzats dels àmbits esmentats per a l'any 2024 (CLT522).

Bases de les subvencions per a la programació de música en...


                                                                                                                                     

Resolució CLT/1896/2024, de 29 de maig, publicada al DOGC número 9176, de 4 de juny de 2024
 

L'objecte d'aquesta línia de subvencions és donar suport a la contractació artística dels concerts que formen part de les programacions de música en viu de caràcter professional

Com ens associem per fer cultura?...


Com ens associem per fer cultura? Un cop d’ull a les darreres enquestes sobre participació cultural (i algunes consideracions)


 
Un dels trets definitoris de la comunitat cultural catalana és el paper que ha jugat l’associacionisme com a via de participació de la ciutadania en l’àmbit de les arts i la cultura. El fet de no disposar d’un estat que acompanyi, articuli i impulsi la vida cultural en tots els seus àmbits i d’haver patit la hostilitat dels poders polítics en períodes recents de la història ha provocat que a Catalunya, i al conjunt dels territoris de parla catalana, la vitalitat cultural s’expressi, en bona part, mitjançant l’autoorganització i la iniciativa col·lectiva.

Leticia Martín, programadora i productora cultural, serà la...


   

La comissió de valoració ha escollit el seu projecte per la seva solvència i mirada integral, així com pel coneixement sectorial i domini en la gestió pública de la seva candidatura.

Martín, actualment adjunta a la direcció artística i directora de producció del Gran Teatre del Liceu, assumirà el càrrec  l’1 de setembre, en substitució de Cesc Casadesús.

Nou visor interactiu actualitzat dels principals...


El Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat ha posat en marxa aquesta nova eina amb informació de l’impacte real d’aquests fons a Catalunya, que permet consultar com s’han distribuït aquests recursos a Catalunya, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol
 

Com és i en quines condicions es desenvolupa la crítica...


L’informe sobre la crítica d’art i el comissariat a Catalunya recull i ordena, per primera vegada, la situació d’aquesta professió i els factors que intervenen en el seu desenvolupament.

La meitat dels professionals tenen alguna dificultat per arribar a final de mes.
 

Obert a la participació ciutadana l'Avantprojecte de...


El text reconeix el dret de totes les persones a accedir a la cultura, a participar-hi i a gaudir d’una educació artística al llarg de tota la vida. També defineix i organitza el Sistema Cultural de Catalunya per tal de garantir i desenvolupar els drets culturals i fixa el pressupost del Departament de Cultura en un mínim del 2% dels comptes de la Generalitat 

La futura llei reforça els drets laborals i econòmics dels treballadors del sector cultural, així com la defensa de la llibertat d’expressió davant de possibles intents de censura en l’àmbit cultural.
 

La Creació Mai Dorm


El 25 de gener de 2024,  la Fundació Interarts, juntament amb l’APGCC – Associació de Profesionals de la Gestió Cultural de Catalunya, la Fundación Kreanta i Tránsit Projectes, va celebrar al CERC – Centre d’Estudis i Recursos Culturals l’esdeveniment de presentació del llibre “La Creació Mai Dorm” de Chus Cantero.

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural


La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

Nou web que aglutina les subvencions culturals de totes les...


 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

Estem perdudes, però no tant: 10 propòsits d’any nou per fer...


 
Recull d’intervencions mítiques a l’Assemblea #7 amb l’Última Merda a Interacció 2023.
Elaine Grayling, Nil Martín, Judit Martínez Gili, Abril Pérez Mitchell.
 
 

Si alguna cosa fem a l’Última Merda, és posar-nos imaginatives, hipotètiques, divertides, per repensar la merda que ens esquitxa, posant el focus en tot allò del camp cultural que no funciona i convidant tothom a enfangar-se per canviar les coses. La nostra màxima: reflexionar a partir de l’acció i activar el canvi a través de la reflexió.

Una presència escassa de la dona en les programacions de la...


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. L'anàlisi parteix d'una base de dades que s'ha incrementat respecte de l'any passat fins arribar a més de 2.200 concerts, tot i que es repeteix la dificultat en l'accés a les dades dels equipaments. La principal conclusió de l'informe és que el 2022 es va produir un increment d'activitat del 33,7%, que arriba al 50% en el cas dels grans equipaments i que s'atribueix a la recuperació postpandèmia. El sector encara és molt masculí segons l'informe, el repertori de les compositores representa només el 5,5% en el global de la música culta interpretada.

Els joves fan, els joves creen, els joves programen


La 19a edició de les Jornades Interacció, titulades ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, van donar veu a prop d’una trentena de veus i projectes joves.

Gràcies a la selecció de La Sullivan, que comissariava les jornades, vam poder conèixer una vintena llarga d’alguns dels projectes culturals joves més interessants del país. Festivals de música, companyies de teatre, però també projectes vinculats a la comunicació, al pensament, a l’activisme, talents show, col·lectius de reflexió i mil idees més. Algunes d’elles tenen un vessant empresarial, d’altres són autogestionades i funcionant de manera horitzontal.

Estadística i comptes de les empreses culturals. 2021


L'Idescat ofereix una estadística de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses de l'àmbit cultural, que permet conèixer de manera precisa i fiable la dimensió econòmica i l'evolució anual d'aquest sector.
 

El volum de negoci del sector cultural de Catalunya va ser d'11.460 milions d'euros l'any 2021. El sector va generar un valor afegit brut de 4.418 milions d'euros i va donar ocupació a 109.911 persones.

La biennal nòmada europea se celebrarà en onze municipis...


Manifesta aborda certs temes crítics globals des del punt de vista d’una ciutat o regió europea amfitriona que, en el cas d’aquesta edició, és Barcelona i les onze ciutats metropolitanes. Els temes principals de la biennal seran ‘Imaginant futurs’, ‘Cuidar i ser cuidats’ i ‘Equilibrant conflictes’
 

230801_biennal_dart_manifesta_web.jpgLes Tres Xemeneies, el futur hub audiovisual de la Generalitat, que s’obrirà al públic per primer cop; el monestir de Sant Cugat, emblema del llegat medieval català, i la casa Gomis, a tocar de l’aeroport, símbol del patrimoni amenaçat seran algunes de les seus principals de la biennal Manifesta 15, que tindrà com a nucli l’antiga editorial Gustavo Gili de Barcelona. La biennal Manifesta 15, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024,

Augmentar un 10% la participació de la població en la vida...


 
La regió metropolitana de Barcelona es dota d'un nou full de ruta que preveu incrementar un 10% la participació cultural. Tot i que encara està lluny de poder articular-se administrativament, a poc a poc la denominada Barcelona dels cinc milions fa passes endavant per consolidar-se.
 

Treballar amb joves des de les institucions: receptes per...


L’Interacció23 va ser una oportunitat única per conèixer les demandes dels joves que programen cultura, però també va ser una plataforma on nombrosos tècnics i gestors van explicar les seves receptes per l’èxit a l’hora de programar cultura per a un públic jove.

Diverses taules rodones van intentar escatir com obrir les institucions als joves, i discernir quines estratègies funcionen i quines no per acostar-los a les nostres programacions i fomentar la seva participació.

Creadors joves: quines són les seves demandes?...


Unes Jornades Interacció dedicades íntegrament als joves i la cultura, amb desenes de participants menors de trenta anys, són una oportunitat única per escoltar les demandes d’aquest col·lectiu, que sovint és vist com l’unicorn pels programadors culturals, però poques vegades ens aturem a sentir les seves peticions.

Per l’Interacció ‘Cultura amb veu jove’ van passar-hi des de joves que s’inicien en les arts escèniques, la música, el cinema o la crítica teatral, fins a joves que ja despunten en el món de la comunicació, els pòdcasts i l’humor, i també menors de 35 anys que programen cultura, que impulsen festivals de teatre, de música o de circ, sessions de cineclub o centres d’art i pensament.

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

XVIII Fòrum Auriga


 

 

Els propers dies 24 i 25 de novembre celebrem el XVIII Fòrum Auriga a Lloret de Mar (Capital de la Cultura Catalana).
 

Us podeu descarregar el programa aquí
 

Trobareu el programa al web de la revista Auriga on també us podeu inscriure si esteu interessats: www.auriga.cat
 
 
 

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Workshop en transformació àgil: 24 i 25 de novembre,...


L'única formació en agilitat dissenyada específicament per a professionals de l'àmbit cultural, desenvolupada des de l'experiència i adaptada a les necessitats i reptes particulars dels sectors culturals i creatius.

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades...


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Ajuts a la creació jove de la Fundació Felícia Fuster...


 
Del 06 de novembre de 2023 al 20 de desembre de 2023
 
 

La Fundació Felícia Fuster convoca a joves artistes residents a Catalunya que estiguin cursant l’últim curs dels estudis d’art de les escoles públiques d’Arts Plàstiques i Disseny i/o Facultat de Belles Arts (o que faci dos anys com a màxim que hagin acabat els estudis) a la "XVII Edició Ajuts a la jove creació d'arts visuals Felícia Fuster" 2023-2024.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

Cicle de Debats KULT - Tardor 2023...


Arriba un nou cicle de debats KULT!
 

Aquesta tardor des de la cooperativa KULT seguirem debatent sobre com encarar el col·lapse cultural i social a partir de la cultura comunitària. Ho farem en tres debats a La Seu d'Urgell, Barcelona i Valls.

Dissabte 28 d'octubre

"Nous imaginaris culturals i resistències rurals" a la Llibreria El Refugi (La Seu d’Urgell)

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.

Seminari: Què pot el cooperativisme cultural?


En els darrers temps, si més no, a Catalunya, hi ha hagut una efervescència d’iniciatives culturals emparades en el marc del cooperativisme. Inevitablement, aquest moment d’impuls social i també institucional, en la seva interacció amb el sistema cultural prèviament existent, obre nous interrogants i necessitats de reflexió.

Col·lectiu Cultura. La xarxa de cultura de Terres de...


Col·lectiu Cultura Una plataforma al servei del creixement, de la promoció i del desenvolupament del sector de les arts i la cultura.

Als tres festivals més subvencionats pel Govern la música en...


La Plataforma per la Llengua (PxLL) considera "inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música cantada en català a la programació"
 

L'estudide PxLL s'ha centrat en la línia d'Ajuts a festivals o cicles musicals, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d'aportacions reintegrables i subvencions per al 2023 perquè és de les que disposa d'un pressupost més gran respecte a altres línies d'ajuts a la música.
 

El videojoc a Catalunya es consolida amb més professionals i...


El sector del videojoc prem el botó de l'accelerador a Catalunya i continua en la seva línia de consolidació com a ecosistema estratègic del país.
  

El sector del videojoc preveu tancar el 2023 amb 5.141 treballadors i una facturació que superi els 910 milions d’euros.

Bases de les subvencions per fomentar l'assistència...


 

Resolució CLT/2364/2023, de 28 de juny, publicada al DOGC número 8950, de 4 de juliol de 2023


Aquestes bases tenen com a objecte la concessió de subvencions per fomentar l'assistència dels responsables de la programació d'arts escèniques i música dels equipaments següents a les fires, festivals i mercats especialitzats dels àmbits esmentats

Palaus del poble


El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats.

Es crea un nou cens per a professionals connexos amb el món...


Es tracta d’un segon cens, que s’afegeix al Cens d’artistes de Catalunya, que incorpora totes aquelles professions com la gestió cultural relacionades amb el món de les arts i la creació cultural a Catalunya.
 

El Departament de Cultura i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han posat en marxa un nou cens obert a tots els oficis vinculats a l’artista i la creació que inclou totes les altres professions del sector cultural com ara l’edició de so, la producció, la comunicació, les finances, la distribució, la maquetació, el vestuari, l’escenografia, la gestió cultural o la mediació, entre molts altres.

Necessitats i compromisos de les diferents administracions...



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

Receptar cultura a pacients amb mobilitat reduïda,...


Voluntaris de la Biblioteca Municipal fan arribar llibres, revistes i material a casa dels malalts
  

En Miquel Collelldemont té 80 anys i va en cadira de rodes. Periòdicament, rep les visites de les infermeres del CAP a casa seva per fer-li seguiment, però, a partir d’ara, un cop al mes també el visitarà un voluntari de la biblioteca. En el seu cas li portarà llibres, revistes i pel·lícules d’investigació, fets curiosos, invents o jocs com les caixes impossibles, la seva gran passió. ‘Biblioteca de Capçalera’ és un projecte del CAP de Manlleu i la biblioteca per apropar la cultura als pacients i millorar el seu benestar emocional.