Novetats

De les més de 12.000 pàgines vistes, a continuació destaquem les lectures i documents que han despertat més interès durant el mes de febrer.

Les 5 articles més llegits:

1. Tendencias culturales que ya están aquí (2016)

2. Nova política, vella cultura? Algunes propostes per obrir el debat cultural

3. Catàleg de pràctiques culturals i creatives d’èxit a ciutats i regions europees

4. Balanç de trenta anys de polítiques culturals a Espanya

5. Cultura i desigualtat a través de la producció i consum culturals

Observatorio Vasco de la Cultura

El concepto de proximidad está en el centro de los debates; aunque siempre ha estado presente en las políticas culturales, ha ido ampliando su significado como factor transversal de la gobernanza local. Esto hace que su análisis sea complejo, puesto que remite a un abanico de temas ciertamente amplio.

Este trabajo realiza un acercamiento a nivel teórico y práctico a las políticas culturales de proximidad. A nivel teórico repasa su significado y sus implicaciones. Con ello se realiza una modelización del tipo de políticas culturales de proximidad que pueden encontrarse. Estos modelos sirven luego para, a nivel práctico, aproximarnos a la realidad y detectar casos relevantes en algún aspecto.

Kevin O’Hora | Arts Management and Technology Laboratory

Informe que presenta bones pràctiques en matèria d’anàlisi de dades de públics en el sector operístic. S’hi presenten quatre estudis de cas que il·lustren com els departaments de màrqueting d’importants companyies d’òpera dels Estats Units recopilen i analitzen les dades d’usuaris extretes de les seves pàgines web i xarxes socials.S’hi expliquen les estratègies desenvolupades per aquestes companyies s’hi fan també recomanacions de programari. L’autor considera que invertir temps i diners en plataformes digitals però ignorar les oportunitats que ofereixen per a l’anàlisi de dades és perdre informació molt valuosa.

Ramón Zallo | Gedisa

Evitant caure en el determinisme econòmic i tecnològic, el present llibre aprofundeix en l’anàlisi de la producció cultural i la seva regulació en un context de crisi política i econòmica, així com en les fortes transformacions tecnològiques de les societats contemporànies. Aquesta noció de conflicte que es genera, permet a l’autor reconèixer les contradiccions en el procés d’organització social, així com la dualitat del propi sistema comunicatiu.

KEA European Affairs | European Commission

Amb aquest estudi es busca ajudar a les institucions europees a treballar conjuntament amb altres organismes i institucions professionals vinculats al sector de les industries culturals i creatives (ICC) per tal de constituir unes dades estadístiques de qualitat, d’una forma més eficient que facilitin informació sobre les ICC i l’economia creativa.

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.

La cultura com a instrument de cohesió social, equilibri territorial i generadora d’oportunitats per a formar nous públics. Aquest és l’eix principal del full de ruta que ha presentat el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la seva compareixença a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, Vila  s’ha marcat com a objectiu aconseguir que el pressupost del Departament arribi a llarg termini a representar el 2% dels comptes globals de la Generalitat. Actualment, només suposa el 0,74%.

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La pregunta és una part fonamental en l’acte de mediació. La pregunta participa en la construcció de la relació entre la medicació i els públics. I en qualsevol acte de medicació cal plantejar-se com planificar i formular les preguntes als públics. Per orientar-nos en aquest procés, el Servei d’informació i documentació de l’Ocim presenta aquesta nova bibliografia comentada amb llibres, articles i recursos en línia per reflexionar sobre els principis fonamentals de la mediació i trobar respostes concretes i pràctiques sobre tècniques d’animació o comportaments dels visitants.

Com d'importants són les festes majors en un pressupsot municipal? Aquesta és la pregunta que es fa el web Gobierto, que analitza els pressupostos municipals de tots els municipis de l'Estat. Des del web, s'ha elaborat un mapa interactiu que permet consultar la despesa de cada municipi, també "per càpita". En una gamma que va del groc al vermell més intens, podreu veure la quantitat de despesa de cada poble en les seves festes.

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui (eds.) | PUV Universitat de València

Elaborat amb la participació d’investigadors i experts reconeguts en el sector de les polítiques i gestió culturals, aquest volum té per missió elaborar una anàlisi crítica de la política cultural del global del territori estatal espanyol tot fent-ne balanç dels més de trenta anys d’existència.

Estructurat en quatre grans blocs, la radiografia que elabora aquest estudi permet captar les tendències i característiques principals que defineixen el sistema de polítiques culturals en el seu conjunt i diagnosticar les virtuts, febleses i reptes de futur.

Jordi Oliveras (ed.), Nando Cruz, Ramon Faura, Marina Garcés, Joan Miquel Gual, Lucía Lijtmaer, César Rendueles | Raig Verd

De caire multidisciplinari i defugint de qualsevol rigidesa formal, aquest és un assaig pensat, elaborat i dirigit per gent que participa al portal Nativa.  Constituït per sis aportacions diferents, es busca reconèixer les dinàmiques i disjuntives que composen l’espai de la cultura, les tensions que es generen, així com les oportunitats i línies d’acció que aquest permet.

Erik Schrijvers, Anne-Greet Keizer i Godfried Engbersen | Netherlands Scientific Council for Government Policy (WRR)

Escrit en clau holandesa però amb la voluntat de poder contribuir amb el seu discurs a altres regions, aquest informe busca amb la seva anàlisi aportar recomanacions al govern en la formulació de polítiques culturals, emfatitzant en els aspectes més rellevants que caldria posar sobre la taula per tal de revaloritzar els objectius de la política cultural.

La legitimitat de la política cultural ha estat un dels aspecte que més ha capficat als governs europeus en els darrers temps i la crisi econòmica ha accelerat el procés.

Departament de Cultura, Patrimoni i Esports | Consell de Mallorca | ICC Consultors

A partir d’un procés participatiu previ, el primer dels documents recull les principals propostes per al desenvolupament del sector de les arts escèniques a Mallorca, un full de ruta on el Teatre Principal se situa com a motor de producció i difusió de referència del territori.

La consolidació d’una oferta estable, variada i ben distribuïda; una línies d'ajust adaptats a les necessitats del sector; així com la consolidació empresarial i professional del mercat, són també objectius estratègics clau traçats al document.

Observatorio de la Lectura y el Libro | Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Document monogràfic que recull les principals dades estadístiques sobre el sector del llibre a l’Estat espanyol, en l'àmbit de l'edició i comercialització (interior i exterior), així com informació relativa a l'activitat lectora i biblioteques.

En termes d’edició i facturació en el mercat interior, les darreres dades apunten a un canvi en la tendència involutiva de la indústria del llibre espanyol per primer cop en quatre anys. El nombre de llibres editats ha augmentat un 1,88% respecte l’any anterior, passant dels 89.130 en 2013 als 90.802 llibres editats en 2014. La facturació, de forma encara més tímida, ha augmentat en un 0,6% respecte l’any anterior, passant dels 2182 als 2.195,8 milions d'euros.

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2014, unes dades que no deixen de confirmar l’estat d’emergència permanent en el qual s’ha instaurat el sector cultural a Catalunya. Tot i que alguns indicadors apunten a un incipient canvi de tendència i en certs aspectes, les dades comencen a estabilitzar-se i remuntar lleugerament, però el panorama continua sent devastador: lleugera recuperació en els pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

ICC Consultors | Acellec

Amb l’objectiu de realitzar una aproximació al volum econòmic del sector de la cultura de proximitat, en aquest document es presenten el principals resultats de les fases preliminars de l’estudi del sector en el context català.

A partir dels resultats de les enquestes realitzades a un total 118 agents (entre empreses, cooperatives i associacions) que realitzen activitats i ofereixen serveis amb un caràcter pròxim englobats en l’àmbit de la cultura, l’informe elabora un dibuix dels principals valors obtinguts.

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Margarida Loran i Gili |Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Aquest informe recull els principals resultats de l’estudi qualitatiu elaborat vers els grups escolars i les sortides a museus i espais patrimonials, com una forma d’aprofundir en el coneixement del públic escolar del patrimoni a Catalunya. Per la seva realització, s’ha comptat amb la participació d’un total de 10 professionals de la comunitat escolar de 7 centres educatius (públics i privats) de les ciutats de Barcelona, Tarragona, Girona i rodalies.

CISAC, UNESCO | Centro de Estudios EY

Amb l’objectiu de mostrar el pes i influència que generen les industries culturals i creatives (ICC) en les economies desenvolupades i emergents, aquest estudi recull de forma detallada l’impacte econòmic i social de les ICC, com a catalitzadores del desenvolupament i creixement econòmic mundial.

Amb un total d’onze sectors analitzats (publicitat, arquitectura, literatura, videojocs, música, cinema, diaris i revistes, arts escèniques, ràdio, televisió, arts visuals) i les cinc grans regions mundials (Àsia-Pacífic, Europa, Nord-Amèrica, Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà), a continuació es detallen les dades més rellevants: