Novetats

Ésdansa

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.

El festival “Ésdansa” és una demostració de com és possible tirar endavant una proposta cultural complexa en un municipi petit. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de factors que afavoreixen que els projectes creixin de forma robusta i continuada. Molt sovint, darrere el projecte hi ha una entitat del tercer sector forta, organitzada i amb les coses clares. Cal, també, que aquesta associació estigui recolzada per les institucions públiques que l’envolten: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i administracions més grans. I, finalment, és necessari que el festival, en aquest cas, vagi evolucionant, adaptant-se als canvis socials, tecnològics i culturals.

Festival d'Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter (FADE)

El món rural no deixa de sorprendre’ns. Abans de començar la recerca de projectes culturals o artístics als petits municipis catalans, ens imaginàvem que trobaríem, principalment, iniciatives vinculades a la cultura popular i tradicional (música i dansa, artesania, etnografia, festes majors, etc.) i que també veuríem com en els darrers anys han sorgit o s’han consolidat alguns projectes centrats en les arts plàstiques i escèniques, la música pop, el cinema i la literatura, però el que no ens esperàvem trobar era un festival sobre l’art digital i l’electrònica a la Cellera de Ter, un municipi de poc més de 2.000 habitants de la comarca de la Selva.

L'ultim número de la revista «Treballs de la Societat Catalana de Geografia», Vol 81 ( juny 2016) recull les aportacions que van fer els diversos ponents de la jornada celebrada el dia 2 de desembre de 2015 a Vic i organitzada per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana de Geografia, amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona.

L’objectiu de la jornada va ser motivar la reflexió i el debat sobre la reforma de l’organització territorial a Catalunya i aprofundir en aspectes bàsics de la gestió diària dels ajuntaments petits, com ara hisendes i situacions financeres, la dotació d’equipaments i serveis, i les eines de gestió supramunicipal.

Logos Berguedà

La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.

Fundació AISGE

Aquest estudi, que analitza la situació laboral dels actors i ballarins, es tracta del treball més exhaustiu en aquesta matèria realitzat a Espanya, nodrit per una mostra (3.282 enquestats) que representa el 39% del col·lectiu d’associats d’AISGE, entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual dels actors, dobladors, ballarins i directors d’escena de tot l’Estat.

El volum de negoci de les empreses culturals de Catalunya va ser de 10.614 milions d'euros l'any 2014, el seu valor afegit brut va ascendir a 3.758 milions d'euros i hi treballaven 104.609 persones.

L'Estadística i comptes de les empreses culturals és una operació de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses d'aquest àmbit.

La Vinya dels Artistes

En aquesta panoràmica que estem fent de projectes culturals als petits municipis catalans hem trobat iniciatives impulsades per actors d’orígens diversos: institucions públiques (bàsicament ajuntaments, però també amb el suport i la col·laboració en ocasions d’altres ens locals o administracions) gestors culturals, artistes, associacions culturals, veïns, o simplement ciutadans curiosos i amb ganes de fer coses en l’àmbit de la cultura. “La Vinya dels Artistes”, a banda de ser un projecte artístic únic en el seu entorn, resulta molt rellevant perquè està impulsat per una empresa dedicada a la producció de vi i oli de la Pobla de Cérvoles.

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

En un article publicat l’any 2007, els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Fa uns dies us vàrem presentar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un dels projectes culturals més importants de l’Alt Pirineu, però no l’únic. Uns 15 kilòmetres al sud d’Esterri d’Àneu (Lleida) hi trobem el petitíssim poble de Farrera, de 25 habitants, on tot i les dificultats hi brilla el Centre d’Art i Natura des de 1996.  El CAN de Farrera és la única entitat que dóna suport als creadors de la regió pirinenca en la seva vessant catalana, però a més de ser una residència que acull a investigadors i artistes, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors culturals del Pirineu, organitzant activitats de tota mena com exposicions, cursos, jornades o editant publicacions sobre diversos elements del territori.

Hans Kjetil Lysgård | Journal of Rural Studies

En els darrers anys s’ha començat a produir, tant al context europeu com l’anglosaxó (Estats Units, Canadà i Austràlia), força literatura científica sobre les estratègies de desenvolupament rural basades en la cultura, tal i com es va fer durant els anys 80 i especialment els 90 amb les ciutats.

Als estudis i assajos sobre el paper de la cultura en el desenvolupament del entorns urbans es debatia sobre el paper que podia tenir la cultura, i els sectors econòmics que hi estan relacionats, en la transformació de les ciutats industrials en noves urbs postindustrials. Per la seva banda, la recent literatura sobre els entorns rurals s’ha centrat en l’evolució d’una economia basada en l’agricultura i la manufactura cap a un model que gira entorn del sector serveis, i en el canvi d’una cultura fins llavors orientada en la producció per una cultura de consum.

Ecomuseu de les Valls d’Àneu 

El #debat16 posa el focus sobre l’estat de la cultura als petits municipis perquè és una evidència que les persones que resideixen a les localitats més petites pateixen les conseqüències d’estar allunyats dels centres urbans, on es concentra no només l’activitat econòmica sinó també el poder polític.

Tot i que Catalunya és un país relativament petit i un pot desplaçar-se de punta a punta de la costa en poc menys de 3 hores i des del Pirineu occidental fins a les Terres de l’Ebre en 4 hores, viure en un petit municipi en una zona perifèrica i de difícil accés com el Pirineu té un impacte considerable sobre la relació entre els ciutadans i la cultura. Per aquest motiu, projectes com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu tenen una gran importància ja que contribueixen, no només a recuperar un patrimoni etnològic característic, sinó també a millorar una oferta cultural molt limitada.

Montserrat Casanellas Chuecos | Revista catalana de dret públic

Resum: Aquest treball analitza de forma exhaustiva la legislació estatal i les últimes legislacions autonòmiques aprovades en matèria de mecenatge. L’estudi es planteja des d’una perspectiva jurídica comparada, en la mesura en què analitza els principals aspectes jurídics que caracteritzen la regulació dels incentius fiscals al mecenatge, tenint en compte els àmbits i sectors d’aplicació, el marc competencial i els impostos afectats, els beneficiaris i donants de les actuacions incentivades i les diverses figures normatives creades per a desenvolupar el mecenatge.

Rafael Vallbona  | El Mundo, Ed. Catalunya, 1 de setembre de 2016

La meitat de les llibreries catalanes factura menys de 90.000 euros l'any, i només el 10%, més de 600.000. I, tot i això, les llibreries catalanes venen el 20,3% del total d'Espanya. Això vol dir que els petits llibreters de poble són una part tan fonamental com oblidada del sistema editorial. Fem justícia.

Com en les anteriors edicions dels debats i jornades d’Interacció, la comunitat virtual esdevé un fòrum ideal per anar-hi fent bullir l’olla en les setmanes prèvies, publicant articles, ressenyes, analitzant dades o difonent informacions que ens ajuden a contextualitzar el debat i a fomentar l’intercanvi de posicions.

En les darreres setmanes hem anat publicant alguns articles per posar les bases d’un debat enriquidor: hem difós algunes ressenyes de monografies i articles sobre cultura i polítiques culturals en entorns rurals a Europa i una breu nota sobre el marc legal de la cultura en l’àmbit local a Espanya i continuarem publicant articles d’aquest tipus fins a finals del mes d’octubre.

L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

L’ambigu i flexible marc normatiu de la cultura a l'Estat espanyol ha tingut com a efecte que totes les administracions públiques amb responsabilitat al territori destinessin part dels seus recursos a cultura. El 2014, per exemple, la Generalitat va destinar el 0,71% del seu pressupost a la cultura, mentre que els ens locals van invertir en temes culturals el 6,5% dels seus recursos.

Comissió Europea. DG Connect 

Informe que revisa i avalua l’estat i els progressos assolits en la implementació de la recomanació (2011/711/EU) de la Comissió Europea per a la digitalització, la preservació digital i l’accés en línia als continguts culturals. Aglutina les dades proporcionades per cada estat membre i informa dels projectes desenvolupats entre 2013 i 2015.

Ramon Folch, Socioecòleg. Director general d'ERF | El Periódico, 7 de maig de 2016

Una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 persones censades.

La població tendeix a concentrar-se en les poblacions grans o mitjanes. Quasi la meitat de la població mundial viu a les grans ciutats. Catalunya no és una excepció. Però aquest fet coexisteix amb un altre fenomen: una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 habitants. En efecte, dels 948 municipis catalans, 327 no arriben al mig miler de persones censades. I si considerem, no els municipis, sinó els nuclis de població, aquest modest estoc demogràfic encara és més baix, perquè molts d'aquests municipis tenen la població distribuïda en dos o tres nuclis o bé directament disseminada en masos o petits veïnats. La Catalunya de les ciutats, doncs, coexisteix amb la dels petits pobles amb menys de 500 habitants, o micropobles com ara se'ls anomena. 

Mari Kivitalo ; Kaisu Kumpulainen;  Katriina Soini. "Exploring culture and sustainability in rural Findland". A «Cultural sustainability and regional development: theories and practices of territorialization». London. Routledge, 2016. p. 94-107

Aquest és el tercer volum d’una sèrie de quatre monografies[1] produïda en el marc del projecte europeu ‘Investigating Culture Sustainabilty’, l’objectiu del qual era posar en relleu la recerca europea per tal de proporcionar als responsables polítics instruments per a la integració de la cultura com un element clau del desenvolupament sostenible.

El punt de partida és el de molts estudis d’aquest camp: canvis accelerats a les àrees rurals europees, caiguda de la població, desaparició de certs estils i modes de vida i introducció de noves maneres de viure que suposen un repte per les estructures socioeconòmiques de les àrees rurals, que en general, es caracteritzen per ser territoris amb una relació especial amb la natura.

Horacio Capel | Ediciones del Serbal

Tot elaborant un recorregut històric des del segle XIX fins l’actualitat, aquest llibre tracta d’explicar com el patrimoni i els diversos elements vinculats a ell ajuden a (re)construir una visió del passat i del futur de les societats. Què se selecciona i com es protegeix el patrimoni esdevenen fonamentals.

Asociación Española de Videojuegos (AEVI)

La Asociación Española de Videojuegos (AEVI) ha hecho públicos los datos del sector en España relativos al año 2015. AEVI ha presentado el anuario de la industria en el que se refleja que el año pasado el consumo de videojuegos generó 1.083 millones de euros en nuestro país, un 8,7% más que en el año anterior. 

Juan Francisco Jiménez, Íñigo Mugueta, Gerardo Fabián (coords.) | Universitat de Múrcia

Publicació que recull deu estudis sobre l’impacte dels videojocs i els mitjans d’oci digital en el coneixement històric. Les investigacions analitzen, entre d’altres qüestions, el fenomen de la història com a producte de consum; el perfil del fan, la narrativa transmèdia o la cocreació en el sector dels videojocs; com els usuaris d’aquests jocs interactius es converteixen en receptors de primer nivell de continguts històrics múltiples i complexos; com reflecteixen alguns videojocs determinats aspectes del món actual, o la importància de les aplicacions digitals com a eines d’ensenyament i aprenentatge.

 Jean Lafond-Grellety et M Laurent Mazurier | Le Cadre territorial

Aquest manual escrit pels consultors Grellety i Mazurier, suposa la revisió del que ja van escriure l’any 2007, «Les politiques culturelles en milieu rural. Méthodologies et bonnes pratiques» i descriu el món de les polítiques culturals (institucionals o no) en l’àmbit rural a França, n’identifica els principals actors -que amb la reforma administrativa del 2010 han augmentat- i n’analitza les metodologies de treball. L’obra pretén donar resposta a algunes de les preguntes que recurrentment se’ns presenten quan estudiem aquest camp: Què són les polítiques culturals? Quina és la línia de demarcació que separa una intervenció cultural i una social en l’àmbit rural? Existeixen les polítiques culturals en entorns rurals? Si n’hi ha, quants tipus podem distingir? Què les diferencia de les urbanes? Com es poden adaptar les polítiques culturals a l’àmbit rural en un context on les comunicacions i el transport l’apropen més al fet urbà?.

Observatorio Vasco de la Cultura |  UPV-EHU | ICC Consultors

El Informe presenta los aspectos clave del diagnóstico sobre el estado general económico y social de la cultura vasca vista desde su cadena de valor i se nutre de las opiniones de una representación amplia de agentes culturales a quienes se les ha dado voz mediante una encuesta y cuatro grupos de trabajo que intercambiaron opiniones con los analistas.