internacionalització cultural

Circulació internacional de projectes, artistes i polítiques culturals. Criteri Inclou articles sobre cooperació cultural internacional, xarxes culturals i projecció exterior de la cultura.

Mentor Cultural, un nou podcasts per a la mobilitat i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics


Mentor Cultural podcast acaba d'iniciar el seu recorregut de la mà de Toni Gonzàlez. Els primers episodis 01 i 02 ja estan disponibles a les plataformes habituals de podcast.

Mentor Cultural vol ser un ajut a la mobilitat, la internacionalització i el desenvolupament dels projectes culturals i artístics. El seu objectiu últim és aconseguir que els projectes dels sectors culturals es mantinguin en el temps i que se'n pugui fer d'ells un mode de vida.

Quin lloc ocupa la cultura en els fons Next Generation?


 

Com a resposta a la crisi ocasionada per la pandèmia, les institucions europees van adoptar en 2020 el paquet de mesures Next Generation EU amb l’objectiu d’impulsar la recuperació a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), el qual insta als estats membres a elaborar uns plans nacionals (PNR) per avançar cap a unes societats més sostenibles i resilients i, així, assolir els objectius establerts a escala europea.

Relacions culturals: abordar la pau i l’estabilitat en contextos fràgils


Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

Cinc capitals culturals davant la pandèmia: estratègies per construir resiliència


  

L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

El sectors culturals i creatius a Europa, un mercat en creixement

  
  

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar.

La internacionalització a les fires d’arts escèniques


 COFAE | I. Fernández, P. Llacuna
 

La internacionalització seria una assignatura pendent en les fires d’arts escèniques segons un informe que acaba de publicar COFAE, la coordinadora de fèries d’arts escèniques de l’Estat espanyol, del qual es desprèn que en molts dels casos analitzats no es disposa d’un pla d’objectius definit a mitjà i llarg termini, ni es compta amb una dotació de recursos que permetin la seva estabilitat en el temps. FiraTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, el Trapezi de Reus i la Mostra d’Igualada formen part d’aquesta associació.

La cultura, el pilar que falta


  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

La cultura com a política estratègica per a Europa


  
  
A The Future of Cultural Policies, Philippe Kern parteix d’un diagnòstic exigent: les polítiques culturals europees han anat acumulant objectius i instruments sense acabar de construir una política capaç de respondre a la transformació digital, econòmica, urbana i ambiental. Construït a partir de treballs desenvolupats per KEA European Affairs, el llibre defensa que la cultura ha de deixar de ser considerada un àmbit sectorial perifèric per intervenir en qüestions que afecten el conjunt del projecte europeu.
  

La cultura en l’Agenda 2030: central en el discurs, perifèrica en la decisió


  
L’informe Culture in the Sustainable Development Goals. The Role of the European Union parteix d’una constatació que, llegida des de la política cultural local, és tan coneguda com problemàtica: la cultura forma part de l’Agenda 2030, però no n’és un pilar estructural.
  

Cooperativisme: alternativa cultural i de ciutat

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.