internacionalització cultural

Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

Com hem anat veient durant els darrers mesos a Interacció – i com bé ha pogut comprovar el sector de primera mà – les indústries culturals i creatives (ICC) han sigut un dels sectors més afectats per la Covid-19.

  

L’estudi "Culture, the arts, and the Covid-19 pandemic: Five cultural capitals in search of solutions" investiga com les polítiques culturals de cinc capitals referents en matèria cultural a escala internacional – Berlin, Londres, Nova York, París i Toronto – es van adaptar per recuperar-se dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 i esdevenir més resilients.

El procés de digitalització, la innovació tecnològica, una creixent consciència ambiental o el treball col·laboratiu són algunes de les tendències clau que estaven perfilant uns sectors culturals i creatius (SCC) en creixement a Europa abans de la pandèmia, i que sembla que aquesta no ha fet més que accentuar.

 COFAE | I. Fernández, P. Llacuna
 

La internacionalització seria una assignatura pendent en les fires d’arts escèniques segons un informe que acaba de publicar COFAE, la coordinadora de fèries d’arts escèniques de l’Estat espanyol, del qual es desprèn que en molts dels casos analitzats no es disposa d’un pla d’objectius definit a mitjà i llarg termini, ni es compta amb una dotació de recursos que permetin la seva estabilitat en el temps. FiraTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, el Trapezi de Reus i la Mostra d’Igualada formen part d’aquesta associació.

  
The Missing Pillar: Culture’s Contribution to the UN Sustainable Development Goals (British Council, 2020) parteix d’una idea central: la cultura continua absent dels tres grans pilars reconeguts del desenvolupament sostenible -econòmic, social i ambiental- malgrat que contribueix de manera decisiva a assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per aquest motiu, l’informe defensa que la cultura hauria de ser reconeguda com el “quart pilar” del desenvolupament sostenible.

L'era digital ha transformat la cadena de valor cultural, segons l’informe "El apoyo a la cultura en la era digital".

Ho hem pogut comprovar diàriament. La resposta a la crisi actual ha creat i aprofitat un munt de noves oportunitats digitals. S’han obert molts camins que si bé eren existents, de vegades eren poc explorats.

Aquest informe demostra que les oportunitats de l'era digital també comporten reptes: des de la superació de les desigualtats d'accés a la infraestructura digital o les barreres de la propietat intel·lectual, a les mancances que hi ha també pel que fa a la diversitat d’expressions culturals o el coneixement del mateix públic digital. L’informe us pot ser útil per entendre els efectes de l'era digital en el sector i desenvolupar estratègies i polítiques i ben mesurades que tinguin en compte l'ecosistema cultural amb una visió global, garantint al mateix temps que sigui sostenible, divers, equitatiu i accessible.