participació cultural

 Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense
 

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la revista Arte, individuo y sociedad, es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

  
Una reflexió que posa el focus en com la presència, la mirada i la producció de dones en l’àmbit cultural aporta diversitat, profunditat i noves formes de sentir i entendre la cultura.
  

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

  
Durant dècades, bona part de les polítiques culturals europees s'han construït al voltant de dues preguntes: com ampliar l'accés a la cultura i com afavorir la participació cultural. El monogràfic Droits culturels : controverses et enjeux proposa un desplaçament més profund: què passa si la cultura deixa de concebre’s només com un bé al qual cal accedir i passa a entendre’s com un dret vinculat a la identitat, al reconeixement i a la capacitat de participar en la definició dels significats culturals?

  
 “MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

  
Portar la ciència a escena és una transformació del lloc des d’on es produeix i es comparteix el coneixement. La pregunta no és com explicar millor la ciència, sinó què passa quan esdevé experiència cultural.
  

  
Els debats sobre la situació de les dones al sector cultural viuen un moment d’intensa mobilització. La proximitat de la vaga feminista del 8 de març i l’emergència de noves xarxes professionals situen les desigualtats de gènere al centre de l’agenda pública. En aquest context, la jornada celebrada a la Universitat de Barcelona reuneix investigadores, gestores culturals i representants d’entitats per compartir diagnòstics, experiències i estratègies d’acció.

    
Els estereotips de gènere no apareixen a l’edat adulta. Es construeixen des de la infància i defineixen què es considera possible per a cada persona. La cultura hi té un paper central, sovint invisible.
  

La relació entre els europeus i el seu patrimoni cultural és molt diferent entre els països de la unió, però la majoria dels ciutadans coincideix en que les administracions públiques haurien de dedicar-hi més recursos.

L'eurobaròmetre, és l’enquesta periòdica de la Unió Europea que facilita una anàlisi sociodemogràfica per conèixer l’opinió pública dels europeus en diverses matèries. En aquest cas ens trobem davant l’estudi d’opinió al voltant del patrimoni cultural, la primera enquesta que es fa a nivell europeu sobre aquest tema, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

  
Un llibre que explora com les pràctiques artístiques poden incidir en la sostenibilitat ambiental i transformar la consciència ecològica col·lectiva
  
  

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Aquesta és la pregunta de partida de Forma, Art i medi ambient: participar en la sostenibilitat, una obra que proposa anar més enllà del reciclatge o la reutilització per analitzar com els projectes artístics poden intervenir directament en la relació amb l’entorn natural i generar canvis reals, tant en el territori com en les actituds quotidianes de la ciutadania.

  
Aquest article de Nicolás Barbieri permet tornar sobre un moment que va generar grans expectatives en les polítiques culturals locals: l’arribada dels anomenats ajuntaments del canvi després de les eleccions municipals de 2015. L’autor no en fa un balanç ni una celebració. Prefereix formular preguntes sobre què va canviar realment en les polítiques culturals de ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa i fins a quin punt aquelles experiències van aconseguir transformar les lògiques tradicionals de l’acció cultural pública.