participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Carme Solé Vendrell: el projecte <<WHY>>
amb Carme Solé Vendrell
L’article Assemblearisme i art, de Ramon Parramon i Montserrat Moliner, aborda una qüestió central en el camp cultural contemporani: fins a quin punt les formes d’organització col·lectiva poden incidir realment en la configuració de les polítiques culturals i en les condicions de treball del sector. El text se situa en un moment marcat per la crisi econòmica i per la reconfiguració de l’acció pública, i proposa l’assemblearisme no només com una forma d’organització, sinó com una pràctica política que intenta disputar el model dominant de governança cultural.
Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.
Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?
Una reflexió que parteix de l’experiència europea per posar l’èmfasi en el rol transformador de l’educació artística en la construcció d’una societat més inclusiva.
Si acceptem que la cultura és essencial per a la construcció d’una societat millor la participació cultural ha de ser una de les nostres preocupacions principals. L’equació és senzilla: no podem aspirar que la cultura vehiculi el desenvolupament social si una part de la població amb prou feines hi té un paper actiu.
ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.
DEL PLURAL AL SINGULAR.
DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT
ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.
DEL PLURAL AL SINGULAR.
DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT
El territori com a font d’aprenentatge cultural
amb Itziar González
Una mirada crítica que reivindica els drets culturals com a marc normatiu i pràctic per a polítiques culturals que respectin la diversitat, la participació i la justícia cultural.
Interseccionalitat. Aquest és el concepte que ha donat una nova dimensió al feminisme. Ras i curt, el concepte encunyat per KimberléWilliams Crenshaw va aportar una nova sensibilitat als estudis feministes
<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>
amb Perico Pastor, Salvador Saura, Alicia Gorina, Rita Marzoa
Fer de les experiències històries, il·lustracions, llibres o informació; i fer de les històries, il·lustracions, llibres o informació una experiència.
Sanna Marttila, Infrastructuring for Cultural Commons, 2018
L’accés obert al patrimoni cultural digital no depèn només de posar col·leccions a disposició del públic. La tesi doctoral de Sanna Marttila parteix d’una qüestió més ambiciosa: quines infraestructures, relacions i pràctiques fan possible que els recursos culturals compartits puguin ser utilitzats, enriquits i governats col·lectivament?
El text de Christian Ruby publicat el 2016 a Revue du MAUSS és una crítica profunda a una de les idees més arrelades de les polítiques culturals cactuals: la creença que l’experiència artística produeix emancipació gairebé de manera automàtica. Ruby qüestiona tant el discurs institucional que converteix l’art en eina directa de transformació política com les formes paternalistes de mediació cultural que continuen imaginant el públic com un subjecte a corregir, educar o conduir cap a una “bona recepció” de les obres.
