participació cultural

  
amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

L’article de Guy Saez parteix d’una afirmació que desplaça el relat habitual de les polítiques culturals: la cultura no és l’últim esglaó dels drets, sinó una condició per accedir-hi. Aquesta inversió, inspirada en la idea que l’accés a la cultura permet l’emancipació, obliga a revisar el paper real de l’acció cultural en les societats contemporànies.
  

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

  
  
Aquest estudi apareix en un moment especialment significatiu del debat francès sobre els drets culturals. Després de la incorporació d'aquest concepte a la legislació francesa a través de les lleis NOTRe (2015) i LCAP (2016), moltes institucions culturals es preguntaven què significava realment aquest nou marc i fins a quin punt qüestionava les polítiques culturals desenvolupades des de la creació del Ministeri de Cultura el 1959.

Dinàmiques participatives, accions elaborades i dutes a terme mitjançant processos participatius, pressupostos participatius… El treball en xarxa, tenint en compte les diferents parts implicades mitjançant una metodologia participativa, està a l’alça. També a l’àmbit municipal i cultural. Però cal replantejar-nos què s’entén realment per xarxa i formes de participació?

Sobre aquests plantejament es va dedicar el curs celebrat el passat dimecres 23 d’octubre, «Noves formes participatives: La democràcia en xarxa», organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i impartit per Simona Levi, directora de teatre, activista, docent, gestora i artista multidisciplinària.

Especialment adreçat als tècnics i tècniques municipals de cultura, tenia per objectius:

• Analitzar les formes existents de participació ciutadana en xarxa
• Determinar quin és el paper que aquestes han de tenir en la democràcia municipal 
• Reflexionar sobre les formes d’organització  interconnectades en el món de la cultura

  
Cada vegada més museus assumeixen que no són espais neutrals. Diversos moviments socials, especialment el feminisme i altres activismes culturals, han qüestionat el relat dominant de les institucions museístiques i han impulsat noves formes de participació, governança i relació amb les comunitats.
  

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials.

  
L’article Volem museus situats, locals i alhora internacionals planteja una crítica directa a un model de museu que ha tendit a uniformitzar-se sota una idea abstracta d’universalitat. Davant d’aquest patró, el text defensa un desplaçament conceptual que afecta tant la funció com la legitimitat dels museus: cal situar-los. Situar-los vol dir assumir el context des d’on operen, revisar els relats que construeixen i reconèixer que el coneixement que produeixen no és neutral, sinó vinculat a una realitat històrica, social i cultural concreta.
  

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

El document planteja una qüestió de fons que sovint queda diluïda en el llenguatge institucional: què vol dir, realment, parlar de “bones pràctiques” en cultura? Lluny de ser una etiqueta neutra o merament descriptiva, es presenta com un instrument de lectura i d’ordenació del camp cultural, especialment a escala local. En un context on les polítiques culturals acumulen prop de quaranta anys de trajectòria democràtica, la necessitat d’avaluar no respon només a una voluntat tècnica, sinó a la consolidació d’un sector que comença a demanar criteris, comparabilitat i orientació.